Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Xocadèlia Internacional: Funk and Roll i Surrealisme al Rancho Marjorie
Discuteixen l’etimologia del nom —inspirat en un còmic underground de Robert Crumb— i les raons creatives darrere de la decisió de batejar la banda com Xocadèlia Internacional.
Relaten com van compartir pis (‘Rancho de Marjorie’), van adoptar un poni enàny de Wisconsin, la seva pèrdua en el viatge i la decisió de conservar-lo taxidèrmic.
Reflexionen sobre la metáfora dels animals morts i animats —com a font d’inspiració i com a metàfora de la societat— i lliguen defectes personals amb creativitat.
Desglossen el seu estil músical: una fusió bastarda de **funk** i **rock & roll**, influïda per la música negra dels anys 70 i reinterpretada per a la Barcelona del segle XXI.
Descriuen el caràcter esquizofrènic dels seus concerts, presenten la pàgina **xocadèliainternacional.com** i detallen la venda de discs, xapes i samarretes en persona.
Parlen del segon disc (ja amb títol i temes en marxa) i del recopilatori fantasmàstic **The Hitzlers**, a més de la seva inèrcia creativa quan no poden dormir.
Recorden la data (dijous a dos quarts de dotze) a la Sala Zero dins Tarragona Cultura Contemporània i fan comentaris sobre la seva imatge política, sexual i ahistòrica.
Cada membre recomana discos i estils actuals —des de novetats funk, blue rap, Elvis postmortem o bandes sonores— fins a clàssics i descobertes underground.
Anuncien el seu proper “animal” de companyia (Ging i Llan) i revelen el títol de la pel·lícula en producció: **Poni Blanco** (remake de Perlo Blanco).
Tanquen amb el recordatori de la revolució personal i l’última invitació al concert: un missatge de comiat i energia positiva.
L'Univers de Xocadèlia Internacional
En aquesta entrevista, els membres de la banda Xocadèlia Internacional presenten el seu projecte musical i vital, sorgit de la unió de músics de Fundación Toni Manero i Discípulos de Otilia. La seva proposta es defineix per la necessitat d'expressar un microcosmos propi allunyat de les convencions comercials.
L'Origen i el Rancho Marjorie
El grup explica la història surrealista del Rancho Marjorie, el pis compartit a l'Eixample que dona nom al seu treball. El concepte gira al voltant de la seva mascota masota:
- Un poni nan de Wisconsin que es va perdre durant el transport i va morir d'inanició.
- Actualment el tenen taxidermitzat, convertint-lo en una metâfora de la societat actual: "cosa natural però morta i animada a la vegada".
Estil Musical: El Funk and Roll
La banda defineix el seu so com una barreja bastarda de ritmes:
- Un 90% de funk combinat amb l'energia del rock and roll.
- Inspiració directa en la música negra dels anys 70 però filtrada per la realitat desestructurada de la Barcelona del segle XXI.
"Fem de les nostres malalties i defectes les nostres virtuts."
Directes i Filosofia de Vida
Els seus concerts a sales com la Sala Zero es descriuen com experiències esquizofrèniques i catàrtiques. Reivindiquen la independència absoluta, tot i que això impliqui dificultats econòmiques:
- Aposten per la venda directa de discos, xapes i camisetes en els directes.
- Es consideren ahistòrics i analfabèsties, més interessats en la cultura visual i la televisió que en la lectura acadèmica.
- Mantenen una postura política propera al comunisme kitsch i tracten temes com el sexe tàntric i les relacions modernes.