Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2004
Subscriu-te
Evolució i història del Concurs de Castells a Tarragona
Concursos de castells a Tarragona (1932–1933) i expansió per la geografia castellera dels anys 30 i 40.
Retorn a Tarragona com a acte diferencial de la festa major per agrupar totes les colles provincials.
Èxit de la primera convocatòria, coincidència amb el centenari de la Rambla i nova convocatòria bianual.
Factors d’estancament tècnic, rivalitats emergents i manca d’al·licients que porten a la fi dels concursos de 1956.
Anàlisi de l’exclusió de Vilafranca, defensa d’interessos de cada colla i comparacions amb disputes en altres esports.
Raons per deixar un any en blanc, context cultural i provincialista del franquisme i evolució cap a una fórmula estable.
Trasllat del concurs a l’agost durant Sant Magí per potenciar el turisme i els actes de la costa catalana.
Rivalitat entre Nens del Vendrell i Colla Vella, ús de terminologia de boxa i la creació d’un gran esdeveniment social.
Primera aparició del 2 de 8 amb folre en competició i repercussió en premsa nacional, marcant un salt qualitatiu.
Fracàs del certamen de 1973, desencís de participants i públic i debat creixent contra la puntuació dels castells.
Retorn definitiu del model de concurs a Tarragona, consolidació de la cita biennal i acceptació generalitzada.
Orígens i consolidació en el primer franquisme
L'episodi analitza com els Concurs de Castells van tornar a Tarragona l'any 1952. Aquesta decisió no va ser casual, sinó que responia a una voluntat política del consistori per reforçar la capitalitat provincial de la ciutat, alineant-se amb la ideologia de l'època.
Característiques dels primers certàmens
- La convocatòria inicial de 1952 es va limitar a colles de la província, deixant fora els Castellers de Vilafranca.
- Es va aprofitar el centenari de la Rambla Nova el 1954 per repetir l'esdeveniment.
- Tot i l'èxit puntual, el model va entrar en crisi a partir de 1956 a causa d'un estancament tècnic de les colles locals i la manca d'al·licients competitius.
La "Batalla de Tarragona" i l'edició mítica de 1970
El 1970 marca un abans i un després en la història castellera. Es va produir un canvi de mentalitat on la competitivitat va passar a ser l'eix central, utilitzant terminologia gairebé boxística per descriure la rivalitat entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Impacte de l'edició de 1970
- Va ser el primer cop que es va veure un 2 de 8 amb folre, un salt tècnic sense precedents realitzat directament en competició.
- L'esdeveniment va tenir una projecció mediàtica nacional, apareixent en premsa de Barcelona i Madrid amb una cobertura superior a l'actual.
- Es va consolidar la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de bous) com l'escenari idoni per albergar 10.000 persones.
Del desencís de 1973 a la fórmula bianual definitiva
L'any 1973 es recorda com un fracàs per la conflictivitat i la "llenya" (caigudes) que van generar un mal regust de boca. Això va coincidir amb l'auge dels corrents anticoncurs durant la transició, que defensaven els castells com un símbol de germanor cultural i no de competició.
"Els castells van néixer com a competència i continuen sent fonamentalment una competència contra el veí."
El model de capitalitat
A diferència d'altres ciutats, Tarragona va optar per un model de capitalitat basat en convocar els millors, independentment del nivell de les colles locals. Aquesta visió va portar a la creació del Patronat Municipal i a la unificació de les colles locals per fundar els Xiquets de Tarragona. Finalment, a partir de 1980, amb la recuperació de les llibertats i l'arribada dels grans castells de nou (com el 4 de 9), el concurs es va consolidar definitivament com l'esdeveniment biennal de referència.