Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
Programa

Arxiu Sonor 2004 Toc de castell

En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2004

·54 episodis
RSS

episodis

1-12 de 54
  • 3'

    L'èpica del 2002 i els reptes al Concurs de Castells

    Memòries i objectius al certamen casteller El contingut recull el testimoni emocional sobre la participació en el Concurs de Castells, destacant especialment l'edició de l'any 2002. Per a la colla, actuar a la Tarraco Arena Plaça (referida com la plaça de braus) suposa una pressió positiva gràcies a un públic entès i l'expectació que genera l'esdeveniment biennal. L'èxit inesperat del 2002 La colla recorda amb emoció el pòdium assolit l'any 2002, un resultat que no s'esperaven i que han valorat amb el pas del temps. Durant aquella jornada es van viure moments de gran intensitat: La torre de 8 amb folre: Es recorda una anècdota curiosa on van haver de fer baixar una aixecadora amb taxi perquè el seu pare es casava aquell mateix dia, tornant-la a pujar just per a l'actuació. El 5 de 8: Un castell que van haver de desmuntar un cop amb els aixecadors col·locats a causa dels nervis i la manca d'experiència amb aquesta estructura, però que finalment van aconseguir descarregar. El 3 de 9: Un moment crític on es va dubtar de l'execució fins a l'últim segon depenent de l'estat de l'enxaneta. Filosofia i futur L'interlocutor subratlla que l'objectiu principal no és la competició pura ni el pòdium, sinó reflectir la feina dels assajos i gaudir de la festa. "No ens ho esperàvem, ni tan sols ho preteníem... el que sí que tenim molt clar és que tenim un objectiu estable: descarregar la tripleta màgica." De cara a la pròxima edició, la colla se centra en consolidar la tripleta màgica i planteja la possibilitat d'estrenar algun castell nou si les condicions ho permeten.

  • 37'

    Els Concursos de Castells de 1932 i 1933 a Tarragona

    L'Edat d'Or dels Castells i el renaixement a Tarragona L'any 1932 marca una fita clau en la història del món casteller. Després de dècades de certa decadència, el territori experimenta una efervescència cultural que culmina amb la recuperació de construccions mítiques com la Torre de 7 i el 4 de 8. En aquest context de dinamisme, la ciutat de Tarragona recupera el seu paper de capitalitat organitzant el primer gran Concurs de Castells de l'era moderna. Tarragona com a centre neutral i històric • La tria de Tarragona no va ser casual: es buscava un escenari neutral per la forta rivalitat entre les colles de Valls i el Vendrell. • Alhora, la ciutat reivindicava la seva història com a lloc on s'havien assolit les grans gestes xiqueteres del segle XIX, com el 4 de 9 net. • La celebració va tenir lloc a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de toros), una ubicació polèmica que permetia controlar l'aforament fins a les 10.000 persones i cobrar entrada, tot i que impedia que el públic fes pinya de manera activa. Les polèmiques normatives i la participació "Bases del concurs és igual a polèmica; ja des del primer dia la gent ha estat disconforme amb la normativa." • El concurs de 1932 va estar marcat per l'absència de les colles del Vendrell a causa d'un conflicte polític i municipal relacionat amb un líder rabassaire. • Les bases van patir modificacions d'última hora per incentivar els grans castells, permetent fins i tot l'ajuda entre colles per bastir el peu del 4 de 8, fet que va generar fortes discussions i caos a la plaça. Evolució cap al 1933 i la pèrdua de continuïtat En l'edició de 1933, les bases es van professionalitzar encara més, introduint la remuneració directa de les construccions en pessetes. Tot i això, la Colla Vella de Valls va plantar l'organització per desacords amb el pes que es donava a certs castells estrella. Finalment, la combinació de pèrdues econòmiques (1.500 pessetes de dèficit), la inestabilitat política de 1934 i la manca de pressupost municipal van fer que el concurs no es tornés a celebrar fins a la dècada dels 50. Concerts Clau i Resultats • 1932: Victòria de la Colla Vella de Valls gràcies a la Torre de 7 descarregada. • 1933: Victòria de la Colla Nova de Valls (actualment coneguts com a Joves de Valls), que va completar el 4 de 8 davant l'afició tarragonina.

  • 6'

    Polèmica i rivalitat: El Concurs de Castells del 72

    La polèmica del Concurs de 1972 L'interlocutor rememora els incidents viscuts durant el Concurs de 1972, marcats per una decisió arbitral controvertida en la classificació final. La disputa es va originar per un empat en l'actuació entre la colla de l'entrevistat i la de Mar de Vilanova, on totes dues havien completat estructures similars (3 de 7, 4 de 7, Torre de 6 i Pilar de 5). Els punts clau del conflicte van ser: - La colla de l'interlocutor va desmuntar castells (4 de 7 amb l'agulla) sense caure, mentre que el jurat els va penalitzar situant-los per sota dels rivals. - L'enuig va portar al cap de colla a llançar la placa de la classificació al mig de la plaça en senyal de protesta. - Es van produir episodis de gran tensió i enfrontaments verbals entre membres de diferents colles. El debat intern sobre els concursos A partir d'aquesta experiència negativa i de la influència de colles com els Minyons de Terrassa, va sorgir un corrent d'opinió anticoncursista. Tanmateix, a la colla de l'interlocutor hi havia una divisió clara: La Junta: Partidària de no participar en certàmens competitius. La base de la colla: Hereva de l'esperit fundacional del 1970, que veia el concurs com una gran diada i el seu principal motor. Finalment, l'any 1980 es va decidir en assemblea participar en el Concurs de Castells, tot i que alguns membres lluïen l'enganxina "Concursos, no gràcies", inspirada en els moviments socials de la transició. Orígens i filosofia castellera L'entrevistat reflexiona sobre com la rivalitat, de vegades considerada "maligna", neix més de la història entre colles que del format de concurs en si mateix. Recorda que la seva colla va néixer precisament amb l'objectiu de participar en aquestes competicions després de viure l'èxit dels Nens del Vendrell el 1970 a la Tarraco Arena Plaça.

  • 3'

    L'origen de l'expressió Tripleta Màgica als Castells

    L'evolució d'un terme casteller històric El contingut explora l'origen i la consolidació de l'expressió tripleta màgica per referir-se a una de les millors actuacions del món dels castells. El narrador recorda com va començar a utilitzar aquest terme de manera espontània durant el Concurs de Castells de l'any 1994 a la ciutat de Tarragona. Cronologia i adopció del terme Inicis (1992-1994): Tot i que la primera tripleta del segle XX es va completar l'any 92, no va ser fins al 1994 que es va popularitzar el concepte màgic en les cròniques periodístiques. Competència terminològica: En aquella època, altres cronistes utilitzaven variants com trilogia o la tria, però finalment va ser la paraula tripleta la que va arrelar en l'ús popular. Consolidació: El narrador manifesta tant satisfacció com sorpresa pel fet que una expressió pròpia hagi acabat formant part de l'argot comú. El significat de la "màgia" L'adjectiu màgica es va atorgar perquè l'any 1932 i posteriorment el 1992, es considerava que aquella combinació de tres castells era la fita màxima assolible, gairebé insuperable. "Com que era la millor actuació, li vam atorgar un adjectiu d'aquestes dimensions: màgica." Reflexió sobre el desgast del terme Amb l'aparició dels castells de gamma extra, el narrador reflexiona sobre si l'expressió ha quedat fossilitzada o desgastada. Actualment, amb el nivell assolit en places com la de Sant Fèlix, la tripleta original ha deixat de ser el sostre tècnic, però el nom s'ha mantingut per tradició.

  • 14'

    Història i curiositats del Concurs de Castells dels anys 50

    El Concurs de Castells a la dècada dels 50: Passió i rivalitat Aquesta conversa entre el periodista de Tarragona Ràdio i el Salvador aprofundeix en la història dels certàmens castellers celebrats a la dècada de 1950. S'analitzen des d'anècdotes fins a qüestions econòmiques i la gran rivalitat entre les colles de Valls i el Vendrell. L'incident de la copa del 1952 Un dels episodis més recordats és la disputa pel trofeu del concurs de 1952. Després d'un empat entre la Moixerra i els Nens del Vendrell, el jurat va reservar la copa per al següent certamen: El 1954, la Moixerra no es va presentar per estar en procés de reorganització. Els Nens del Vendrell van reclamar el trofeu, però un casteller de la Colla Vella va intentar endur-se'l per força. L'incident va acabar amb una persecució policial i la detenció del casteller de Valls. Economia i logística castellera El Salvador detalla com es finançaven les colles i què suposava participar en el concurs en aquella època: Subvencions i premis: L'any 1952, les colles rebien una subvenció de 8.000 pessetes per participar, a més d'una pesseta per punt obtingut. Remuneració dels castellers: Com que els concursos es feien en diumenge, no se solia perdre el jornal, però si queia en dia laborable, la colla pagava unes 25 pessetes per casteller per compensar el dia de feina. L'arribada de les assegurances: Després de les nombroses caigudes de 1952 (18 contusionats i una clavícula trencada), el 1956 l'Ajuntament va contractar per primer cop una pòlissa d'assegurances per a les colles. Rivalitat i pressió competitiva Els anys 50 van consolidar el duel entre les colles vallenques i els Nens del Vendrell, actuant com el nucli dur del món casteller. Els interlocutors coincideixen que la pressió del Concurs de Castells sovint feia que les colles no rendissin igual que en altres places com Vilafranca, a causa dels nervis per defensar "el seu campanar". "El concurs no demostra realment com estan les colles; hi van una mica pressionades perquè el nom del teu campanar ha de quedar més alt que el del costat."

  • 26'

    La gesta dels Nens del Vendrell al Concurs de 1970

    El Context d'una Època Daurada L'episodi repassa els anys de màxima rivalitat i creixement de la colla dels Nens del Vendrell entre 1967 i 1970. En aquest període, la colla es va situar en una posició de superioritat respecte a la Colla Vella dels Xiquets de Valls (anomenada Vella de Baix pel testimoni), malgrat que aquests darrers van absentar-se de certs certàmens com els concursos d'Enxaneta de Plata a Vilafranca. La Superioritat Tècnica El testimoni argumenta que el Vendrell era superior en aquell moment gràcies a estructures molt consolidades: • El domini del Pilar de 6 i el Pilar de 7. • La seguretat en els castells de vuit, especialment el 4 de 8 i el 3 de 8. • L'ús innovador de la folre per recuperar grans construccions. El Concurs de Castells de 1970 a Tarragona El 27 de setembre de 1970 es va celebrar a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de toros) una jornada històrica. La ràdio rememora l'ambient d'eufòria i la pressió de competir novament contra la Vella de Valls. Fites Històriques a la Plaça Durant aquest concurs es van assolir moments irrepetibles per a l'època: • Els Nens del Vendrell van descarregar el primer 2 de 8 amb folre del segle XX, una construcció que sentien com a "impossible" fins llavors. • Es va completar el Pilar de 7 a la mateixa plaça de braus, generant una emoció desbordant entre el públic i els mateixos castellers. • La Vella de Valls va intentar a la desesperada el 4 de 8 amb l'agulla, però la caiguda va sentenciar la victòria vendrellenca. La Figura del Cap de Colla: Jan Julibert Una part central de l'entrevista es dedica a la figura del Jan Julibert, considerat el gran artífex d'aquests èxits. Se'l descriu no només com un expert tècnic, sinó com un líder emocional: "El Jan era un cap de colla que no necessitava cap psicòleg; et donava una palmeta a l'esquena i tu pujaves a gust i tranquil." • El testimoni el defineix com un "segon pare" que sabia mimar la canalla per treure'n el millor rendiment. • Es destaca la importància de l'afecte i el respecte en la direcció de la colla per sobre de l'autoritarisme. Polèmiques i Absències Posteriors Finalment, es discuteix per què els Nens del Vendrell no van participar en el concurs de 1972. El motiu principal van ser les bases i la puntuació, ja que la colla no considerava lògic que castells amb folre (tècnicament més difícils en aquell moment) tinguessin menys valor que construccions sense aquesta base.

  • 15'

    Èxits i records històrics dels Xiquets de Tarragona

    Memòries castelleres de Ramon Gómez amb els Xiquets de Tarragona En aquesta retrospectiva, el casteller i ex-cap de colla Ramon Gómez repassa les fites més significatives dels Xiquets de Tarragona durant la dècada dels 90, posant èmfasi en l'evolució tècnica i emocional de la colla al Concurs de Castells. L'any 1994: Un punt d'inflexió L'any 1994 es recorda com una temporada clau on la colla va superar barreres històriques: El primer 3 de 8 descarregat: Una fita perseguida durant més de deu anys que va marcar un abans i un després en la confiança del grup. L'anècdota del 4 de 8: Un castell espectacular i patit on un dels segons va quedar pràcticament assegut sobre la pinya, provocant que el castell baixés uns 50 centímetres, però que es va aconseguir descarregar amb una entrega total. La capitania i el salt als nou pisos (1998) Com a cap de colla durant el Concurs de Castells de 1998 celebrat a la Tarraco Arena Plaça, Gómez destaca la importància del factor psicològic: La mentalitat de colla de nou: L'objectiu era transmetre la seguretat que el salt era possible després d'haver-lo fregat a la diada de Sant Magí. Superació d'adversitats: L'enxaneta (l'Àngela) va patir una caiguda en l'assaig del dissabte previ, però la seva determinació per pujar l'endemà va donar una moral decisiva a la tècnica. Estratègia al concurs: Es va optar per una actuació sòlida amb el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9 carregat (el primer de la seva història) i el pilar de 7. "Les coses, per fer-les, te les has de creure. Un dels objectius era creure'ns que podíem fer nosaltres aquest castell." Consolidation i llegat El periple de Gómez, que va començar tocant les gralles el 1972, conclou que el període entre 1994 i 2000 va ser l'època daurada de la colla, aconseguint recuperar la rivalitat sana a la ciutat i consolidant estructures complexes com el 5 de 8 o el pilar de 7.

  • 46'

    Història del Concurs de Castells a Tarragona (1932-1956)

    Orígens i el Primer Concurs de 1932 El programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza el context de la renaixença castellera que va propiciar el primer certamen a la ciutat. L'expansió de les colles més enllà de Valls i la creixent rivalitat entre poblacions van fer necessària una regulació competitiva. Factors clau i l'esperit esportiu • El naixement dels concursos coincideix amb l'auge dels esports als anys 20. • Es buscava integrar els Castells en federacions gimnàstiques, tractant-los com una competició atlètica. • La Tarraco Arena Plaça (plaça de braus) es va assentar com l'escenari emblemàtic, malgrat les polèmiques inicials sobre el pagament d'entrades i les bases del jurat. La figura de Pau Casals "La presidència del jurat de 1932 va ser el millor homenatge que el món casteller podia fer a Pau Casals per la seva afició." El mestre Casals va ser un gran promotor del certamen, oferint fins i tot fons personals per incentivar la competició. Després de retrobar-se amb la tradició al Vendrell l'any 1927, la seva implicació va ser decisiva per a la viabilitat institucional del projecte. Evolució i crisis dels anys 30 El certamen de 1932 i 1933 • Absències polítiques: Les colles vendrellenques no van participar el 1932 com a protesta per l'empresonament d'un dirigent rabassaire. • Bases trencadores: Es va començar a valorar de forma diferent el castell carregat del descarregat, una novetat absoluta per a l'època. • Fracàs econòmic: El 1933 el concurs va ser deficitari a causa de la pluja i la pèrdua d'expectació, provocant una aturada de 19 anys. La represa de la postguerra (1952-1956) El certamen va tornar a la Plaça de la Font de l'actualitat històrica (simbòlicament) i a la plaça de braus el 1952, gràcies a la recuperació de grans construccions com el 3 de 8. En aquesta etapa es va consolidar la biennalitat del concurs per no esgotar l'afició ni les colles. Curiositats de l'època • Castellers de corbata: A finals dels 60 apareixen nous perfils socials (advocats, arquitectes) que s'integren a les colles, tradicionalment formades per classes humils. • Horaris: Antigament, el concurs començava a la tarda, després de dinar, a diferència de les diades habituals de migdia. • Logística: Les actuacions duraven tres dies (vigília, dia central i l'endemà), ja que els desplaçaments no eren tan ràpids com els actuals amb autocar.

  • 45'

    Dualitat i victòries dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells

    Evolució i hegemonia en el món casteller (1996-2002) L'episodi d'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell repassa la trajectòria històrica dels Castellers de Vilafranca en les edicions clau del Concurs de Castells celebrades a la Tarraco Arena Plaça. A través dels records de membres de la colla, s'analitza el canvi de mentalitat que els va portar de ser aspirants a dominar el panorama casteller. La victòria històrica de 1996 L'any 1996 marca un abans i un després. Els tertulians recorden la pressió de ser favorits i l'estratègia de sortir de pilar de 8 amb folre i manilles. Tot i la caiguda inicial, la colla va saber refer-se: • Es destaca la decisió de renunciar al 4 de 9 amb l'agulla per seguretat. • La descàrrega de la torre de 9 amb folre i manilles va ser l'apoteosi de la jornada. • La victòria es va certificar quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fallar el seu intent de 5 de 9 amb folre. El duel frenètic de 1998 Possiblement un dels concursos més igualats de la història, decidit per només 20 punts. L'estratègia i la capacitat d'improvisar davant les baixes de la canalla van ser claus: • S'explica la gesta del 5 de 9 amb folre carregat sense haver-ne fet cap de vuit durant tota la temporada. • El paper dels acotxadors i la valentia de la canalla davant les lesions d'última hora. • La rivalitat amb la Vella, que va obligar Vilafranca a portar castells al límit. Les edicions de 2000 i 2002: El domini del 3 de 10 "Qui fes el 3 de 10 amb folre i manilles, guanyaria el concurs." • 2.000: Un any agredolç on l'estratègia de tirar dos 3 de 10 seguits va ser criticada per la premsa, mentre la Vella s'enduia la victòria pel marge de segons en carregar el colós. • 2.002: La consolidació de l'equip amb un tronc més lleuger i un 3 de 10 molt més rodat que els va tornar a donar la victòria a Tarragona. Identitat i Afició Es discuteix el canvi de caràcter de la colla sota el lideratge del Melilla, transformant l'afició en un grup molt més actiu i entregat, similar a una graderia de futbol, que acompanya la colla amb banderes i càntics des de la Rambla Nova fins a la plaça.

  • 21'

    L'evolució dels Nens del Vendrell i el Concurs de 1970

    L'època daurada i la innovació tècnica El testimoni repassa la història dels Nens del Vendrell a finals dels anys 60, un període de gran agitació i creixement tècnic. Es destaca la importància de la recuperació de figures mítiques com el Pilar de 6 i la introducció del folre, una estructura que en aquell moment era pràcticament desconeguda per a la majoria de colles. La recuperació del folre L'ús del folre va ser un procés d'assaig i error. El casteller explica com van haver de consultar la gent gran de Valls per entendre com es muntaven aquestes estructures: Es provaven diferents mètodes per col·locar les crosses. Finalment, van decidir que les crosses havien d'anar amb el cap cap dins, una innovació que fins i tot altres colles van acabar copiant. El domini del folre en el Pilar de 6 va ser la clau per poder afrontar després la Torre de 8 amb folre. Professionalització i canvi social a la colla Durant la dècada dels 60, la colla va viure una transformació administrativa important. Es va passar d'un lideratge personalista (el Jan i el Pep Jai) a una gestió més estructurada amb l'entrada de "castellers de corbata", gent amb professions liberals que van aportar: Millor control de la comptabilitat. Una cerca més activa de nous castellers segons el seu perfil físic. Gestió dels pagaments de les sortides (les famoses 300 pessetes a Vilafranca). La rivalitat al Concurs de Castells de 1970 L'episodi culmina amb el record del mític Concurs de Castells de 1970 celebrat a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de braus). La rivalitat amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls era màxima. "Anàvem a defensar la vida, com si ens hi anés tot en guanyar." Els Nens del Vendrell van aconseguir la victòria gràcies a la Torre de 8 descarregada, superant una Vella de Valls que va treballar fort aquella setmana per intentar igualar el nivell dels vendrellencs. La celebració al Vendrell va ser històrica, amb repic de campanes i coets.

  • 7'

    Evolució castellera: El Concurs de Castells del 1986

    El Concurs de Castells de 1986: Un punt d'inflexió El contingut recull el testimoni d'un antic cap de colla sobre l'actuació històrica al Concurs de Castells de l'any 1986. L'entrevista destaca com una decisió d'última hora va canviar el rumb de la colla i va marcar l'inici d'una era daurada en els castells de nou pisos. La improvisació del 4 de 9 amb folre L'element central de la conversa és la consecució del 4 de 9 amb folre, un castell que la colla no tenia previst inicialment, però que es va decidir tirar per pura ambició competitiva: Estratègia al límit: Davant la possibilitat de quedar en primera posició, es va improvisar l'estructura del folre a la mateixa Tarraco Arena Plaça. Reacció de la plaça: L'entrevistat recorda que tota la plaça va esclatar en una ovació unànime, sent un moment de gran satisfacció col·lectiva. Efecte psicològic: Aquesta fita va obligar a la colla rival a haver d'esforçar-se al màxim per no perdre el lideratge. El ressorgir de la colla El 1986 es defineix com l'any en què la colla comença a "realçar-se": "Vam quedar segons, però el 4 de 9 va donar el valent necessari per fer, dues setmanes després, el 3 de nou per primera vegada en aquest segle." A partir d'aquell moment, la colla es va estabilitzar en la gamma de nou, realitzant actuacions completes amb el 3 de 9, el 4 de 9 i el 5 de 8. Es destaca l'absència de polèmiques rellevants en aquella edició, malgrat la rivalitat existent. Altres intervencions El text també inclou fragments d'un acte polític amb la presència de Joan Herrera i referències a la renovació democràtica i la construcció de la pau, així com paraules d'agraïment per l'acollida en una sala univerisitària o institucional.

  • 9'

    La consolidació dels Xiquets de Tarragona al Concurs de 1994

    La superació d'una dècada: el 3 de 8 L'episodi se centra en el punt d'inflexió que va viure la colla Xiquets de Tarragona durant la temporada de 1994, especialment marcat per la consecució del 3 de 8. Després de deu anys d'intents on el castell només s'havia pogut carregar, la colla va afrontar el Concurs de Castells amb una barreja d'incertesa i determinació. Una temporada de contrastos L'ensopegada de Sant Magí: La temporada no va començar amb bon peu, amb dificultats per part de la canalla que no volia pujar al castell de 8, generant una sensació de frustració a la colla. La millora a Santa Tecla: Gràcies a un pla de treball intensiu d'assajos (quatre dies per setmana), la colla va recuperar la confiança. A la diada de Santa Tecla, van aconseguir carregar el 3 de 8, fet que els va demostrar que el castell era possible amb petits retocs. L'èxit al Concurs de Castells Al recinte de la Tarraco Arena Plaça (llavors encara plaça de toros), l'estratègia va ser clara: 1. Assegurar el 2 de 7 en primera ronda. 2. Afrontar el gran repte del 3 de 8 en segona ronda. 3. Tancar amb el 4 de 8. "Vam treure molts fantasmes que portàvem dintre. El moment de descarregar el 3 de 8 va ser, possiblement, el moment més important de la colla." Conseqüències i llegat L'èxit en aquests Castells va obrir la porta a una nova etapa de confiança per a la colla. Al cap de poc temps, van ser capaços de carregar el 2 de 8 amb folre, consolidant un creixement que esdevindria constant els anys següents. Finalment, l'entrevistat rememora la rivalitat noble i l'ambient viscut a la plaça entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Jove de Tarragona.