Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2004
Subscriu-te
Els orígens del Concurs de Castells de Tarragona (1932-1933)
Comparació amb el concurs de Barcelona (1902), augment de colles i plantejament del primer concurs seriós de castells en el 1932 a Tarragona.
Impacte de l’adveniment de la República, la Generalitat i la revitalització de les tradicions populars en la iniciativa del concurs.
Aplicació de 'normes esportives': àrbitres, jurat, separació públic–equips i definició d’equips uniformats.
Debat sobre la idoneïtat del recinte taurí, vincle cultural català i justificació de la seva elecció.
Dependència de la venda d’entrades per finançar premis en pessetes (3 000 pessetes al primer premi) i justificació pràctica.
Oferta i refus d’Albert Bonet, i final designació de Pau Casals com a president honorífic del concurs.
Gran afluència (8 000–12 000 espectadors), tren especial des de la frontera i entusiasme popular.
Absència del Vendrell per motius polítics i de la Vella de Valls al segon concurs per desacords amb les bases.
Expectativa del 4de8 no assolida; màxima construcció 2de7 carregat i predominança de castells de set.
Redacció poc meticulosa de les bases del 1932, amb canvis continus a càrrec del jurat durant el mateix concurs.
Establiment de valoracions més concretes, puntuacions diferenciades segons tipus de castell i situació de descarrega.
Vinculació amb Santa Tecla, aturada del concurs al 1934 per canvis municipals i recuperació continuada a partir dels anys 50.
Estudi d’imatges d’arxiu per reconstruir la posició de les colles, els cercles de guix i els uniformes blancs i negres.
Orígens i context històric del Concurs
L'episodi explora les motivacions darrera la creació del Concurs de Castells a la ciutat de Tarragona l'any 1932. Malgrat l'antecedent de Barcelona (1902), Tarragona s'erigeix com la seu definitiva per exercir una mena de capitalitat castellera.
Factors clau de l'època
- L'adveniment de la República: El canvi social i polític va impulsar les tradicions populars des de les institucions.
- Rivalitat creixent: En aquell moment existien set colles actives (entre Valls, Tarragona i el Vendrell) que competien per contractes i per recuperar construccions de vuit.
- La Renaixença: El món casteller vivia un procés de recuperació tècnica i prestigi social.
- L'esportivització: Es va voler traduir el fenomen casteller al llenguatge esportiu, introduint normes, jurats, àrbitres i un recinte tancat.
La polèmica de la Tarraco Arena Plaça
Un dels punts més discutits va ser l'elecció de la plaça de toros com a recinte.
"El concurs necessitava uns ingressos econòmics que només podien sortir de la venda d'entrades."
L'organització necessitava unes 12.000 pessetes per cobrir despeses i premis (el guanyador del 32 se'n va emportar 3.000, una xifra astronòmica llavors). Això obligava a tancar el recinte i cobrar entrada, trencant amb la tradició de fer els Castells a la plaça del poble. Malgrat les crítiques de figures com Albert Bonet, el model ha perdurat fins avui per la seva funcionalitat i visibilitat.
Protagonistes i colles
La figura de Pau Casals
Després de la renúncia de Bonet, el mestre Pau Casals va acceptar la presidència del jurat. Casals, gran aficionat i estretament lligat als castellers del Vendrell, va donar un relleu institucional i honorífic cabdal al certamen.
El desenvolupament tècnic
- Edició de 1932: Guanyada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La construcció màxima va ser el 2 de 7. El 4 de 8 no es va arribar a intentar per falta d'acords sobre les col·laboracions entre colles.
- Edició de 1933: Primera participació dels vendrellencs (els Mirons). Va guanyar la Colla Nova de Valls, liderada pel mític Blanco, que va protagonitzar una entrada triomfal a la plaça ja en formació de castell.
Evolució de les bases i el reglament
Les primeres bases eren poc precises i el jurat va haver d'improvisar. El 1932, un 4 de 7 amb l'agulla valia el mateix que un 3 de 6 aixecat per sota. No va ser fins al 1933 que es va crear una taula de puntuacions més científica, molt similar a l'actual, on cada castell tenia un valor específic segons la seva dificultat.