Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2004
Subscriu-te
Història del Concurs de Castells a Tarragona (1932-1956)
Context de la renaixença castellera i factors que van portar a organitzar el primer concurs a Tarragona l'any 1932.
Discussió sobre l'elaboració i polèmica de les bases reguladores del concurs de 1932, inspirades en l'esportivitat.
Recorregut per la trajectòria de Pau Casals com a promotor dels concursos i el seu nomenament com a president del jurat del 1932.
Motivacions polítiques de l'absència de les colles del Vendrell al concurs de 1932 per protestar contra l'empresonament d'un dirigent.
Polèmiques sobre puntuació i valoració de castells carregats vs descarregats, amb exemples de la Torre de 7 i el 4 de 8.
Anàlisi dels canvis en el segon concurs de 1933, amb relleu de colles i noves bases econòmiques.
Explicació del retorn dels concursos el 1952 en un context de revival postguerra, amb doble guanyador i restriccions per demarcació.
Motivacions per establir la biennalitat dels concursos i el trasllat excepcional de data el 1954 dins les festes de Sant Magí.
Evolució dels horaris i la durada del concurs, comprovant que inicialment es feia després de dinar per aprofitar la tarda.
Orígens i el Primer Concurs de 1932
El programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza el context de la renaixença castellera que va propiciar el primer certamen a la ciutat. L'expansió de les colles més enllà de Valls i la creixent rivalitat entre poblacions van fer necessària una regulació competitiva.
Factors clau i l'esperit esportiu
- El naixement dels concursos coincideix amb l'auge dels esports als anys 20.
- Es buscava integrar els Castells en federacions gimnàstiques, tractant-los com una competició atlètica.
- La Tarraco Arena Plaça (plaça de braus) es va assentar com l'escenari emblemàtic, malgrat les polèmiques inicials sobre el pagament d'entrades i les bases del jurat.
La figura de Pau Casals
"La presidència del jurat de 1932 va ser el millor homenatge que el món casteller podia fer a Pau Casals per la seva afició."
El mestre Casals va ser un gran promotor del certamen, oferint fins i tot fons personals per incentivar la competició. Després de retrobar-se amb la tradició al Vendrell l'any 1927, la seva implicació va ser decisiva per a la viabilitat institucional del projecte.
Evolució i crisis dels anys 30
El certamen de 1932 i 1933
- Absències polítiques: Les colles vendrellenques no van participar el 1932 com a protesta per l'empresonament d'un dirigent rabassaire.
- Bases trencadores: Es va començar a valorar de forma diferent el castell carregat del descarregat, una novetat absoluta per a l'època.
- Fracàs econòmic: El 1933 el concurs va ser deficitari a causa de la pluja i la pèrdua d'expectació, provocant una aturada de 19 anys.
La represa de la postguerra (1952-1956)
El certamen va tornar a la Plaça de la Font de l'actualitat històrica (simbòlicament) i a la plaça de braus el 1952, gràcies a la recuperació de grans construccions com el 3 de 8. En aquesta etapa es va consolidar la biennalitat del concurs per no esgotar l'afició ni les colles.
Curiositats de l'època
- Castellers de corbata: A finals dels 60 apareixen nous perfils socials (advocats, arquitectes) que s'integren a les colles, tradicionalment formades per classes humils.
- Horaris: Antigament, el concurs començava a la tarda, després de dinar, a diferència de les diades habituals de migdia.
- Logística: Les actuacions duraven tres dies (vigília, dia central i l'endemà), ja que els desplaçaments no eren tan ràpids com els actuals amb autocar.