La gesta dels Nens del Vendrell al Concurs de 1970
Context inicial (1967) de la crisi entre els nens del Vendrell i la Vella de Baix i anunci dels concursos d’Enxaneta de Plata.
Raons i interpretacions davant la no-assistència als concursos de 1968, 1969 i 1970 per desacord de bases i presumpte inferioritat.
Detalls de la convocatòria del 27 de setembre a la plaça de toros i l’ambient previ en la segona convocatòria.
Entrenaments intensos en local gran, assajos diaris de Pilar, Torre, 4 i 3 com a estratègia doble o de recanvi.
Recomposició pas a pas de la competició: rondes inicials, carregues i descàrregues dels castells de cada colla.
Emoció per ser el primer 2 de 8 amb folre descarregat del segle XX i impacte de la repetició de la Vella al matí.
Eufòria al Vendrell comparada a una Champions, celebració als carrers amb cotxes, clàxons i banderes.
Retrat del cap de colla com a líder carismàtic, conseller i animador de la canalla en la fase de concentració.
Visions i sensacions personals durant la pujada i càrrega del Pilar de 7 a la plaça de toros, amb ovació i emoció.
Discussió sobre la priorització estratègica dels castells a presentar-se al concurs i l’abandonament del 5 de 8.
Raons de la no participació en edicions posteriors (1972) per bases i puntuacions, valor històric del 27 de setembre de 1970 i records dels primers Pilars de 6 i 7.
El Context d'una Època Daurada
L'episodi repassa els anys de màxima rivalitat i creixement de la colla dels Nens del Vendrell entre 1967 i 1970. En aquest període, la colla es va situar en una posició de superioritat respecte a la Colla Vella dels Xiquets de Valls (anomenada Vella de Baix pel testimoni), malgrat que aquests darrers van absentar-se de certs certàmens com els concursos d'Enxaneta de Plata a Vilafranca.
La Superioritat Tècnica
El testimoni argumenta que el Vendrell era superior en aquell moment gràcies a estructures molt consolidades:
- El domini del Pilar de 6 i el Pilar de 7.
- La seguretat en els castells de vuit, especialment el 4 de 8 i el 3 de 8.
- L'ús innovador de la folre per recuperar grans construccions.
El Concurs de Castells de 1970 a Tarragona
El 27 de setembre de 1970 es va celebrar a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de toros) una jornada històrica. La ràdio rememora l'ambient d'eufòria i la pressió de competir novament contra la Vella de Valls.
Fites Històriques a la Plaça
Durant aquest concurs es van assolir moments irrepetibles per a l'època:
- Els Nens del Vendrell van descarregar el primer 2 de 8 amb folre del segle XX, una construcció que sentien com a "impossible" fins llavors.
- Es va completar el Pilar de 7 a la mateixa plaça de braus, generant una emoció desbordant entre el públic i els mateixos castellers.
- La Vella de Valls va intentar a la desesperada el 4 de 8 amb l'agulla, però la caiguda va sentenciar la victòria vendrellenca.
La Figura del Cap de Colla: Jan Julibert
Una part central de l'entrevista es dedica a la figura del Jan Julibert, considerat el gran artífex d'aquests èxits. Se'l descriu no només com un expert tècnic, sinó com un líder emocional:
"El Jan era un cap de colla que no necessitava cap psicòleg; et donava una palmeta a l'esquena i tu pujaves a gust i tranquil."
- El testimoni el defineix com un "segon pare" que sabia mimar la canalla per treure'n el millor rendiment.
- Es destaca la importància de l'afecte i el respecte en la direcció de la colla per sobre de l'autoritarisme.
Polèmiques i Absències Posteriors
Finalment, es discuteix per què els Nens del Vendrell no van participar en el concurs de 1972. El motiu principal van ser les bases i la puntuació, ja que la colla no considerava lògic que castells amb folre (tècnicament més difícils en aquell moment) tinguessin menys valor que construccions sense aquesta base.

