Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1249-1260 de 1392
  • 15'

    Revalorització i canvis en les pensions per al 2005

    Augment de les pensions i mecanismes de revalorització L'entrevista amb Roser Requesens, subdirectora de l'INSS, aclareix com s'aplica l'increment de les pensions per a l'any 2005 a la província de Tarragona: Increment general del 2%: Es fixa segons la inflació prevista per a l'any corrent. Millora de les pensions mínimes: Per tal d'aproximar-les al Salari Mínim Interprofessional (SMI), aquestes tindran augments d'entre el 5% i el 7%. La "paga única" i la consolidació: Si l'IPC real supera la previsió (com va passar el 2004, on va pujar un 3,5% en lloc del 2%), els pensionistes reben una compensació al gener que, a més, es consolida a la base de la seva pensió per no perdre poder adquisitiu. Novetats legislatives rellevants S'introdueixen canvis significatius en camps específics de la protecció social: Incapacitat Permanent Total: Els beneficiaris d'invalideses qualificades podran accedir a mínims a partir dels 60 anys (abans era als 65). Pensions del SOVI: S'està tramitant la compatibilitat d'aquestes pensions amb altres prestacions, com la de viudetat, per evitar la pèrdua d'ingressos que patien moltes dones en quedar-se vídues. Càlcul per mínims: S'ajusten els requisits de rendes (al voltant de 6.000 € anuals) i s'incorpora la valoració patrimonial per accedir als complements. Impacte econòmic a Tarragona "L'Institut Nacional de la Seguretat Social paga 71 milions d'euros cada mes a pensionistes de la província de Tarragona." Actualment n'hi ha uns 128.000 pensionistes a tota la demarcació, sent la jubilació i la viudetat els col·lectius més nombrosos i amb més pes en la despesa pública regional. Cicle de xerrades informatives Per resoldre dubtes sobre les notificacions rebudes als domicilis, l'INSS organitza sessions a Tarragona ciutat: * 8 de febrer: Associació Gent Gran (Pl. Magí). * 9 de febrer: Caixa Terrassa (C/ La Sal). * 14 de febrer: Club de Jubilats Caixa Catalunya (Av. Ramon i Cajal).

  • 10'

    5a Convocatòria del Concurs de Prosa per a Dones a Tarragona

    V Concurs de Prosa per a Dones a Tarragona Representants dels col·lectius de dones de Tarragona presenten la cinquena edició del concurs de narrativa, una iniciativa consolidada que busca donar veu a les dones de la ciutat coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Objectius i Participació L'objectiu principal és oferir una oportunitat d'expressió a dones que no es dediquen professionalment a l'escriptura. Es destaca: - La participació és oberta a totes les dones del municipi de Tarragona. - S'ha aconseguit un grup molt heterogeni, des de dones joves fins a dones grans. - Es vol dignificar el paper de les mestresses de casa i dones amb inquietuds culturals. Bases del Concurs Les autores interessades han de seguir aquests requeriments tècnics: * Gènere: Narrativa (no poesia) amb temàtica sobre la dona. * Llengua: Català o castellà indistintament. * Extensió: Màxim quatre folis mecanografiats a doble espai per una sola cara. * Presentació: Al Centre Cívic de Torreforta (Servei d'Informació i Assessorament a la Dona). S'ha d'entregar l'obra i, en un sobre tancat a part, les dades identificatives. Premis i Actes de Celebració "És una iniciativa per donar una mica més de dignitat a aquest dia i demostrar que les dones corrents també tenen inquietuds." L'acte final tindrà lloc el 8 de març a l'Ajuntament de Tarragona, on es lliuraran tres premis principals (incloent-hi material d'escriptura i obres d'art) i un certificat de participació per a totes les concursants. La jornada clourà amb la lectura d'un manifest i un dinar de germandat entre els diferents col·lectius de dones de la ciutat.

  • 5'

    Yllana i l'espectacle 'Star Trip': Humor Gestual i Ciència-Ficció

    La Trajectòria d'Yllana i la Gestió del Teatre Alfil La companyia Yllana, amb més de 13 anys d'història, s'ha consolidat com un referent del teatre gestual i de moviment basat en l'humor. El que va començar com una iniciativa d'un grup d'amics ha crescut fins a convertir-se en una estructura empresarial que no només produeix espectacles, sinó que també gestiona el Teatre Alfil a Madrid, salvant aquesta emblemàtica sala de la desaparició i especialitzant-la en el gènere de la comèdia. Punts clau de la companyia: Compromís cultural: Mantenen un festival internacional i aposten per la continuïtat del teatre de qualitat malgrat la falta de suports institucionals. Èxit de crítica: La companyia presumeix d'una recepció excel·lent per part de la premsa, amb un historial pràcticament lliure de crítiques negatives. 'Star Trip': La Quotidiana Vida a l'Espai L'espectacle actual, titulat Star Trip, trasllada elements de la vida quotidiana a un entorn de ciència-ficció. A diferència de produccions anteriors com 666 (ambientada al corredor de la mort), aquesta obra explora les peripècies de quatre astronautes en busca de vida intel·ligent. "Star Trip és una obra de teatre de ciència-ficció... un gènere al qual estem acostumats al cinema, però no al teatre." Característiques de l'obra: Referències cinematogràfiques: L'espectacle inclou picades d'ullet constants als grans referents del gènere galàctic que el públic pot identificar fàcilment. Humor pur: L'objectiu principal és la diversió absoluta, oferint un refugi de rialles davant l'actualitat sovint aclaparadora. Projecció internacional: L'obra està tenint un gran recorregut fora d'Espanya amb resultats molt satisfactoris. Finalment, l'entrevista destaca el caràcter festiu de la seva visita a Tarragona, coincidint amb el carnaval, el que permet als actors i al públic compartir l'esperit de la disfressa i la celebració.

  • 2'

    Primeres experiències i pors d'anar en moto

    Introducció a l'experiència motorista El text recull un seguit de breus entrevistes o interaccions amb joves sobre la seva relació amb el món de les motos. Es divideix principalment en dos testimonis amb bagatges molt diferents respecte a la conducció de vehicles de motor. L'experiència d'en Tarek En Tarek explica que, tot i no haver portat gaires motos de dues rodes, sí que té experiència prèvia en altres àmbits: Ha conduït una moto de cilindrada 49cc en una ocasió. Té experiència prèvia amb quads per rutes de muntanya i pistes. Davant la pregunta de si té por, ell es mostra segur gràcies a aquesta experiència amb vehicles de quatre rodes. La perspectiva de la Laura La Laura, per la seva banda, representa el punt de vista d'una principiant absoluta que s'enfronta a la seva primera vegada. Expressa una preocupació clara per la seguretat física i la vulnerabilitat en comparació amb la bicicleta. Reflexiona sobre el risc de patir danys greus en cas d'accident. Conclou amb una visió pragmàtica sobre el control del vehicle: "Anar en moto penso jo que és perillós, però si saps el que fas, ja vas bé." Temes clau detectats La transició d'un tipus de vehicle a un altre (quads a motos). La gestió de la por i el respecte a la velocitat. La consciència del perill i la importància de la traça en la conducció.

  • 24'

    Reforma i futur de la Cooperativa Obrera Tarragonès

    Projecte de Renovació de la Sala El Magatzem El president de la Cooperativa Obrera Tarragonès, Sergi Xirinax, detalla les obres actuals a la sala de teatre El Magatzem, amb l'objectiu de reobrir les portes el mes de març. No es tracta només d'una millora estètica, sinó d'una transformació funcional profunda cap a un model de multisales. Noves Infraestructures i Espais Divisió en tres espais escènics: Mitjançant plafons i parets mòbils, la sala principal es pot convertir en tres espais independents totalment equipats. Centre de producció: El projecte busca que les companyies tinguin un lloc on fer estades de muntatge de 15 dies per provar llums, so i escenografia amb condicions professionals. Millores tècniques: S'inclou la instal·lació d'aire condicionat i ventilació per permetre l'activitat durant els mesos d'estiu i festivitats com Santa Tecla. Accessibilitat: S'han habilitat dues entrades diferenciades pels carrers Fortuny i Reding per millorar el flux de públic. Nova Programació i Producció Pròpia La reobertura portarà un canvi en la filosofia de gestió, passant de ser una sala d'exhibició a un viver de creació local: L'objectiu és que el 60-70% de la programació siguin produccions pròpies dels grups vinculats a la casa. Es posarà en marxa una línia estable de teatre infantil cada setmana. La nova estructura permetrà la simultaneïtat o l'encadenament ràpid d'activitats (teatre, música, vermuts poètics, etc.) en un mateix dia. El Projecte Ambiciós: Una Nova Planta Contemporània A llarg termini, l'entitat planteja una reforma integral de l'edifici modernista per adaptar-lo al segle XXI: Segona planta de nova planta: Es preveu construir un nivell superior amb una estètica contemporània que contrasti amb la façana històrica. Hotel d'entitats: La primera planta es transformarà en un espai diàfan amb serveis comuns i sales de reunions compartides. Cerca de finançament: El cost de les obres immediates ronda els 6 milions de pessetes, però la gran reforma requerirà el suport d'institucions com la Generalitat i l'ús de crèdits a través de l'Institut Català de Finances. "Volem que el Magatzem serveixi, sobretot, per fomentar i col·laborar en la producció feta a Tarragona."

  • 7'

    Exposició fotogràfica i audiovisual del Carnaval de Tarragona

    Inauguració de la mostra del Carnaval 2004 L'entrevista ens situa al vestíbul del Teatre Metropol de Tarragona, on s'inaugura una exposició organitzada per l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona. Aquesta mostra recull els moments més emblemàtics del Carnaval de l'any 2004, oferint una mirada artística i documental d'aquesta festivitat tan participativa. Selecció i contingut de l'exposició El procés per configurar la mostra ha estat intens a causa del gran volum de material rebut: S'han rebut unes 400 fotografies, de les quals un jurat n'ha seleccionat prop de 50 per a la impressió en paper. La mostra destaca per la seva diversitat de punts de vista, ja que hi participen uns 10 autors diferents amb estils variats: des de retrats i primers plans fins a grans angulars de les comparses. L'objectiu és captar totes les facetes de la festa: el treball als tallers, la Disfressa d'Or, l'arribada del Carnestoltes i la Concubina, el Carnaval infantil i la gran Rua de dissabte. Formats audiovisuals A banda de les fotografies tradicionals, l'exposició inclou altres formats per enriquir l'experiència del visitant: Projector de diapositives: Un muntatge visual amb unes 102 imatges seleccionades. Vídeo: Una secció específica realitzada per la unitat de vídeo de l'agrupació que permet veure totes les comparses en moviment. "La gent que participa en el Carnaval té un punt d'exhibicionisme extraordinari i veure's en aquestes fotografies els hi fa molta gràcia." L'Agrupació Fotogràfica i el futur En Josep Maria Burgès destaca l'immens fons fotogràfic que posseeix l'entitat, alimentat ara per l'arribada de la tecnologia digital, que permet capturar milers d'imatges cada any. Amb la inauguració d'aquesta tarda a les 20:00 h, es dona oficialment el tret de sortida per començar a retratar el Carnaval d'enguany.

  • 9'

    Convocatòria T6000: Ajuts per a la Cultura Popular

    Segona edició del Projecte T6000 de Repsol IPF L'entrevista presenta l'obertura de la segona convocatòria del projecte T6000, una iniciativa de Repsol IPF destinada a la recuperació i conservació d'elements de la cultura popular a Tarragona. El nom del projecte fa referència directa a la dotació econòmica destinada a aquests ajuts. Objectius i Destinataris Recuperació patrimonial: Suport a projectes que busquen restaurar tradicions o elements oblidats (com el Ball de Cossis, recuperat l'any passat després de 200 anys). Obert a tothom: No es limita exclusivament a les entitats del Seguici Festiu, sinó que està obert a qualsevol col·lectiu o associació amb un projecte viable. Ordenació d'ajuts: La iniciativa sistematitza les col·laboracions que l'empresa ja realitzava anteriorment, fent-les més accessibles i transparents. Requisits i Criteris de Selecció El procés de selecció és rigorós i compta amb l'assessorament d'una comissió tècnica d'experts: Viabilitat: El projecte ha d'estar ben documentat i ser realitzable. Vistiplau institucional: Si l'element s'ha d'incorporar al Seguici Popular, ha de comptar amb l'aprovació de la seva comissió assessora per respectar les normatives i la seqüència ritual. Calendari: La presentació permet que les estrenes es puguin fer durant les Festes de Santa Tecla. Dates Clau "Hem avançat el termini de presentació el 28 de febrer i tenim previst que durant la primera quinzena d'abril es pugui donar a conèixer el veredicte." 28 de febrer: Data límit per a la presentació de projectes. Abril: Publicació dels guanyadors per permetre el marge d'execució fins a les festes majors.

  • 11'

    2005-01-31 FAMÍLIES COL·LABORADORES

    El Projecte de Famílies Col·laboradores Dani Gran, responsable tècnic del CRAE Casa Sant Josep de Tarragona, presenta una iniciativa innovadora que permet als infants que resideixen en centres educatius gaudir de la realitat d'una llar durant els caps de setmana i períodes de vacances. A diferència de l'acolliment familiar total, aquest projecte es basa en una col·laboració parcial. Objectius i Beneficis per als Infants L'objectiu principal és oferir als menors una atenció individualitzada i un entorn de normalitat emocional que és difícil de reproduir en un centre amb molts residents. Segons Gran, els nens valoren especialment: Poder realitzar activitats quotidianes com cuinar en família. Tenir referents afectius fora de l'àmbit institucional dels educadors. Adquirir habilitats per a l'autonomia personal quan arribin a la majoria d'edat. Desangoixar-se de la dinàmica organitzada i estricta del centre. Requisits per a les Famílies No es busquen perfils extraordinaris, sinó famílies amb una dinàmica normalitzada. El procés de selecció inclou: Entrevista informativa per conèixer el projecte. Valoració de la dinàmica familiar per garantir un bon encaix amb el menor. Procés d'acoblament progressiu entre el nen i la família. "No es demana que la família sigui un 'superman', sinó que faci la seva vida normal: anar al mercat, al cinema o quedar-se a casa." Diferències amb l'Acolliment Familiar És important distingir aquest projecte de l'acolliment familiar regulat per llei. Mentre que l'acolliment implica que el nen visqui permanentment amb la família, la col·laboració és un suport al projecte educatiu del centre. El tutor de l'infant continua sent el referent principal, i la família col·laboradora actua com un complement que aporta vincles afectius i aprenentatges pràctics.

  • 4'

    2005-01-31 ENQUESTA CARNAVAL

    Visions sobre la festa tarragonina El contingut recull diverses opinions de ciutadans i visitants sobre la celebració del Carnaval a Tarragona, destacant-ne la seva evolució i les diferències amb altres regions. Punts clau de la celebració Participació i carrosses: Els entrevistats coincideixen que el Carnaval de Tarragona és bonic i que les carrosses tenen una gran qualitat. Es destaca la alta participació ciutadana, tant en les comparses com de públic espectador. Disfresses i tradició: Hi ha una preferència per les disfresses clàssiques, com les de romans, i s'esmenta la tradició de disfressar-se en família o amb amics per gaudir de la jornada. Elements culturals valorats: Les xarangues i la música en directe. Les sàtires i les crítiques polítiques orals o visuals. Les rues i cavalcades que, segons els testimonis, milloren cada any. Comparatives regionals i internacionals "A l'Equador és molt diferent... es juga amb aigua i depèn molt de la regió." Equador: Un dels testimonis explica que el carnaval al seu país d'origen inclou activitats diferents, com els jocs d'aigua. València: Estudiants valencians comparen la festa amb la seva terra, on destaquen els correfocs i els actes de carrer. Crítiques i millores Tot i l'opinió general positiva, alguns usuaris suggereixen que es podria augmentar el llançament de confeti i caramels durant les desfilades per animar més l'ambient.

  • 4'

    2005-01-28 SALA CARNAVAL

    El protagonisme del Carnaval de Tarragona El Carnaval de Tarragona es defineix per la participació massiva de la ciutadania. Més enllà dels noms comercials, l'ànima de la festa són les 3.000 persones que participen en la Rua de l'Artesania, dedicant mesos a la confecció de carrosses, coreografies i maquillatge. La Botifarra d'Ou com a icona Enguany, la Botifarra d'Ou n'és la gran protagonista, sent el tema central del cartell i un element gastronòmic present en tota la celebració. Es preveu el repartiment de: * Unes 5.000 racions de botifarra d'ou. * Actes que van des de l'arribada del Rei i la Reina fins al dimarts de Carnaval. Evitar la polèmica a través de la intel·ligència L'organització destaca la voluntat d'escollir cartells que facin servir un humor intel·ligent i irònic sense caure en l'ofensa o la provocació fàcil. L'objectiu és que la imatge institucional no eclipsi els actes festius per polèmiques externes, com ha succeït en altres localitats. "L'humor a base d'insults o d'ofendre els altres és un humor senzill i barat que no fa anar la intel·ligència ni la imaginació." Actes destacats i seqüència ritual La programació combina la tradició amb actuacions de renom: * Concerts destacats: Pedro Guerra (Teatre Metropol) i Niña Pastori (Moll de Costa). * Rues principals: Dissabte la Rua de l'Artesania i diumenge la Rua de Lluïment. * Novetats: El Teatre Metropol es converteix en el Palau Reial del Rei Carnestoltes i la Concubina, modificant l'itinerari tradicional d'entrada.

  • 5'

    Entrevista als Reis del Carnaval de Tarragona 2005

    Presentació dels Protagonistes del Carnaval En aquesta edició del 2005, el programa compta amb la presència de Sònia Gasull, de la comparsa Quillamarro, i Eloi Saez, dels Aerodans, que han estat designats com a Reina i Rei del Carnaval de Tarragona respectivament. El Significat del Càrrec i el seu Equipament Els personatges comparteixen les seves impressions sobre el que implica ostentar aquest títol: * Responsabilitat i actitud: Ser escollit requereix una actitud positiva i segons l'Eloi, és una experiència "molt gran" que cal viure per creure-la. * El vestuari: Tot i no revelar detalls concrets per mantenir la sorpresa, defineixen les seves vestimentes com a "xulíssimes" i "pampanants". L'Inici de la Festivitat: El Casament Reial Els protagonistes comparen la seva relació durant aquests dies amb la d'un casament: * No es poden veure gaire fins al moment de l'inici oficial. * L'acte central començarà el dimecres a les 19:00h davant del teatre Metropol. * Aniran en carrosses separades però s'uniran a la Plaça de la Font, punt on es tornen "inseparables" fins a la crema final. Agraïments i Invitació a la Ciutadania Ambdós han volgut destacar la tasca col·lectiva que hi ha darrere de la festa: "Tot aquest muntatge porta molta feina i s'ha d'agrair a tota la comparsa el recolzament que tenim." Finalment, fan una crida a tota la gent de Tarragona per sumar-se a la festa, destacant que la posada en escena d'enguany serà espectacular i plena de novetats.

  • 16'

    2005-01-28 QUIM CARNAVAL

    La Revolució del Carnaval de Tarragona El Carnaval es presenta com la festa pagana per antonomàsia, un espai de llibertat on la disbauxa i l'alegria prenen el control. Segons els convidats, l'Enric Parés de la comparsa Grup 1045 i en Sergi Carrillo d' Amics de la Part Alta, aquesta festivitat permet trencar amb la rutina anual sota el pretext de la disfressa. Els Protagonistes i les Seves Fites L'episodi destaca la trajectòria de dues colles emblemàtiques que celebren aniversaris significatius: Grup 1045 (25è Aniversari): Nascut el 1980 com un grup de dansa d'adolescents. Enguany, sota la direcció de l'Enric, presenten una temàtica basada en els 101 Dàlmates. Amics de la Part Alta (10è Aniversari): Una comparsa que va néixer d'un grup de dones que buscaven fer vestits econòmics i que ha crescut fins a consolidar-se en la rua tarragonina. Innovació i Preparatius El programa revela el gran esforç logístic que hi ha darrere de cada comparsa: des de la il·luminació i el so fins a les coreografies. Enguany destaca una novetat destacada: "Vam veure que faltava un acte al Carnaval de Tarragona, que era el concurs de Drag Queens." Pel que fa a la música, les comparses busquen l'originalitat acústica, fugint dels èxits comercials repetitius (els anomenats hits del verano) per oferir un espectacle que l'Enric defineix com un “Cirque du Soleil a la tarragonina”. Rivalitat Saludable amb Reus Durant la conversa, es manté la tradicional ironia sobre la ciutat veïna de Reus, qualificant-la com una "perifèria" de Tarragona. Mentre que Reus es descriu com un lloc per "anar a menjar caramels", el Carnaval de Tarragona es reivindica com l'espectacle de la capital, centrat en la qualitat de les comparses i la participació activa del públic.