Arxiu Sonor Esports 2005-2006

·400 episodis

RSS

episodis

121-132 de 400

29 de juny del 2006
11'
Estratègia i èxit de la marca pròpia del Nàstic
L'aposta per una marca pròpia i autèntica El març de 2005, el Gimnàstic de Tarragona va fer un pas endavant en la seva professionalització amb la creació de la figura del director de marca, ocupada per Lluís Fàbregas. L'objectiu principal d'aquesta nova etapa és consolidar el producte Nàstic sota tres pilars fonamentals: Qualitat: Productes ben fets i duradors. Autenticitat: Un sentiment de pertinença a Tarragona. Diferenciació: Un model de negoci que fuig de les grans multinacionals. Independència de les multinacionals El club va decidir l'any 2002 trencar amb marques com Umbro per crear la seva pròpia línia de roba. Aquesta decisió es va prendre en observar que les grans marques cada cop centraven més els seus recursos en uns pocs equips d'elit (Barça, Madrid, València), deixant la resta en una situació desavantatjosa. "Nosaltres som diferents, el Nàstic és diferent... el gran secret de l'èxit és el fet de no haver d'anar a buscar una camiseta que té tothom, sinó un producte dissenyat per al soci." Seguint el model pioner de l'Athletic Club de Bilbao, el Nàstic ha aconseguit controlar tot el procés de disseny i comercialització, fet que li permet oferir preus més competitius (com la samarreta oficial a 40€, per sota de la mitjana de la categoria). Catàleg i novetats de producte L'oferta comercial del Nàstic s'estructura en tres línies: competició, sportwear (roba de carrer) i merchandising. Segons Quico Ramírez, responsable de la botiga: Productes per a tots els butxaques: Des d'adhesius de 60 cèntims fins a abrics de 120 euros. Èxit de vendes: La samarreta és el producte estrella, especialment les personalitzades o de jugadors com Diego Torres, Pinilla o Codina. Expansió de la gamma: S'ha llançat recentment la línia Baby (de 6 mesos a 6 anys), roba interior i fins i tot un vi amb D.O. Montsant. Previsions per a la propera temporada A partir de la temporada vinent, el club ampliarà la comercialització a productes que fins ara eren exclusius dels jugadors, com la roba d'entrenament, dessuadores, parques de viatge i impermeables, responent així a la demanda dels seguidors més fidels.
29 de juny del 2006
12'
Logística i rutina del Nàstic en els desplaçaments aeri
La rutina de l'expedició grana El text detalla el protocol logístic que segueix el Gimnàstic de Tarragona en els seus viatges, prenent com a exemple un desplaçament a Jerez. L'expedició comença amb una convocatòria al Nou Estadi per traslladar-se en autocar cap a l'aeroport del Prat. El club utilitza un vol xàrter que permet estalviar cues de facturació i optimitzar el descans dels esportistes. Gestió del material i allotjament La preparació implica una coordinació minuciosa encapçalada per l'encarregat de material, Albert Cabastany, i el delegat Josep Maria Grau: Equipament: Es desplacen amb sis baüls que contenen des de botes i xancletes fins a tota la roba d'entrenament i competició. Planificació: Des de Tarragona ja s'assignen les habitacions de l'hotel per evitar esperes a la recepció. Convivència: Els jugadors solen compartir habitació amb les mateixes parelles durant tota la temporada, fomentant el companyerisme. Horaris el dia del partit La jornada de competició està marcada per una disciplina rígida d'horaris: 09:30h: Esmorzar col·lectiu. 11:00h: Xerrada tècnica i sessió de vídeo. 13:30h: Dinar d'equip, sovint acompanyat de moments de lleure com veure la Fórmula 1. 17:30h: Arribada a l'estadi per al partit. El viatge de tornada i el "Supositori" El retorn es realitza immediatament després del partit. Els jugadors descriuen el viatge com una experiència d'alegria, malgrat que l'avió utilitzat —anomenat afectuosament el "supositori" per la seva mida petita— pot ser vulnerable a les turbulències. "Normalment a la tornada, com que agafem el vent a favor, l'avió agafa molta més velocitat i triguem com mitja hora menys." Finalment, l'expedició aterra a Barcelona i torna a Tarragona en autocar per tancar el cicle del desplaçament.
29 de juny del 2006
11'
L'evolució dels comentaristes del Nàstic a la ràdio
La figura del comentarista tècnic L'episodi explora la importància de la tasca del comentarista de ràdio en les retransmissions del Gimnàstic de Tarragona. Es destaca que la funció principal d'aquest professional, sovint un exjugador, és aportar una visió realista i tècnica del joc per complementar la tasca del periodista. Qualitats essencials Imparcialitat: Capacitat per analitzar el joc més enllà dels sentiments personals o el passat al club. Nomenclatura específica: Ús d'un llenguatge tècnic però entenedor per a l'aficionat. Visió de joc: Explicar variacions tàctiques i sistemes que l'oient no pot percebre directament. "Jo crec que ha de ser per davant de tot una persona imparcial que a través de les seves experiències i vivències pugui complementar la labor del periodista." Cronologia de veus al Nou Estadi Tots els protagonistes coincideixen que el nexe d'unió que els va portar als micròfons va ser Joan Andreu Pérez. El recorregut històric inclou: Àngel García (2001-2002): Va viure l'etapa agredolça del pas de Segona A a Segona B. Menchi: Va comentar la temporada de l'ascens, destacant l'emoció dels play-offs i el retorn a la categoria de plata. Jordi Abella: Vinculat al futbol base, va viure la tornada a Segona A des d'una perspectiva enriquidora dalt de la cabina, molt diferent de la banqueta. Lluís Fàbregas: Actual director de màrqueting i exjugador de finals dels 80, qui destaca la gran diferència entre la precarietat de la seva època i el creixement actual del club. Un futur esperançador L'anàlisi clou amb un consens sobre el bon moment de l'entitat. Els comentaristes defineixen el projecte actual com un embrió amb un futur molt bo i qualifiquen el Nàstic com l'equip revelació de la categoria, encoratjant l'afició a gaudir de la situació actual a la classificació.
29 de juny del 2006
9'
Sant Jordi 2005: El Nàstic de Tarragona entre roses i llibres
La celebració de Sant Jordi al vestidor del Gimnàstic de Tarragona Aquest document ofereix una visió íntima i costumista de com els integrants del Gimnàstic de Tarragona afronten la diada de Sant Jordi de l'any 2005. A través d'un recull de veus, des del cos tècnic fins als jugadors, s'explora el pes de la tradició i les preferències literàries d'un col·lectiu sovint estereotipat. Les roses i el compliment de la tradició La majoria dels membres de la plantilla coincideixen en la importància de regalar la rosa, una pràctica que estenen a les seves parelles, mares i familiars. Es destaca la intenció de complir amb el detall floral per la il·lusió que genera. Alguns integrants, com el tècnic que s'estrena en la festa a Tarragona, expressen la seva voluntat d'adaptar-se plenament a la cultura catalana. Preferències literàries: de clàssics a best-sellers Pel que fa a la lectura, el vestidor presenta una gran varietat de perfils: Toni Pinilla: Es declara amant dels clàssics de la literatura per fugir de les manipulacions publicitàries. Recomana títols com La pell freda d'Albert Sánchez Piñol i L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón. Lluís Codina: Defensa que la manca d'hàbit de lectura és un problema social general i no exclusiu dels futbolistes. Suggerix llibres que "enganxin" com el Codi Da Vinci. Luis Miguel Carrión: Opta per la novel·la policíaca, destacant especialment l'autor Henning Mankell. Cos tècnic: Mentre el mister aposta per autors de creixement personal i psicologia com Jorge Bucay i Paulo Coelho, altres com Xavi Bartoló prefereixen la premsa especialitzada en tàctica i preparació física. Sant Jordi vs. Sant Valentí El debat sobre quina festivitat és més rellevant genera opinions diverses: Alguns consideren que Sant Jordi és una festa molt més arrelada a la societat i menys comercial que Sant Valentí. Altres membres, especialment els procedents de fora de Catalunya (com Galícia), reconeixen que Sant Valentí era la seva referència prèvia però que han adoptat el 23 d'abril amb entusiasme. "El més important és que la gent llegeixi i que agafi aquest hàbit, que és el més important."
29 de juny del 2006
10'
La tasca a l'ombra de la comissió esportiva del Nàstic
El paper de la direcció esportiva en un club de futbol L'episodi explora la feina d'Alfons Muñoz i José Sicard dins la comissió esportiva del Gimnàstic de Tarragona. Es tracta d'una tasca sovint qualificada com a "fosca" o de "rereguarda", però que resulta cabdal per al funcionament estructural del club, tant pel que fa al primer equip com al futbol base. Unitat d'anàlisi i seguiment tècnic Un dels pilars fonamentals és el control absolut de l'actualitat futbolística per prendre decisions informades: Monitoratge de rivals: Es graven tots els partits per analitzar un temps de joc real d'aproximadament 62 minuts per matx, eliminant pauses. Visió estratègica: Muñoz destaca que veure el futbol des de la graderia ofereix una perspectiva de 360 graus que no es té a la banqueta, penalitzada per la tensió i un angle de visió reduït. Metodologia: L'ús de les noves tecnologies i l'enregistrament dels 22 jugadors en camp permeten explotar les febleses del contrari i potenciar les virtuts pròpies. Negociació i mercat de fitxatges José Sicard detalla com ha evolucionat el món dels despatxos i la relació amb els jugadors i representants: Canvi de paradigma: Actualment, el club sol contactar directament amb el jugador abans que amb l'agent, ja que la informació circula molt més ràpidament que fa uns anys. Filosofia de negociació: El Nàstic busca jugadors que tinguin un interès genuí per venir. No s'aposta per negociacions llargues o per "comprar ganes", sinó per ofertes directes basades en la viabilitat econòmica. Valoració de la categoria i jugadors destacats Els responsables analitzen la competitivitat de la Segona A, destacant equips com l'Eibar pel seu bloc compacte, i jugadors com Luis Gil (Elche) o la qualitat de Silva i Llorente. Malgrat les ofertes, l'objectiu principal és consolidar el projecte del Nàstic i portar-lo a la Primera Divisió. "Sento el Nàstic actual com un fill meu, perquè el vam parir entre tots."
29 de juny del 2006
9'
Un recorregut històric pel Museu del Nàstic
Passeig per la memòria del Club Gimnàstic de Tarragona El Jordi Burnals ens guia a través d'una visita detallada pel museu del club, un espai que recull prop de 120 anys d'història a través d'objectes, documents i imatges emblemàtiques. El museu està concebut com un projecte viu, en constant creixement i obert a la ciutadania. Seccions principals del museu La Galeria de Presidents: Una sala que allotja els retrats dels 28 presidents de l'entitat. Destaca la curiosa fotografia de Tarín amb el tors nu, que contrasta amb la formalitat de la resta de mandataris. L'Arxiu Fotogràfic i el Llibre de Signatures: S'està treballant en la digitalització de milers de fotografies antigues (des dels anys 20). També es conserva el llibre d'honor amb firmes de personalitats com Jordi Pujol o Àngel Maria Villar. La Sala de Trofeus: Un espai renovat que exhibeix unes 150 copes. Tot i que el futbol és predominant, hi ha records de totes les seccions del club. Documents i Objectes Històrics: Es conserva el llibre fundacional del 1897 i donacions de socis, com una tovallola de l'època a Primera Divisió o retalls de diari sobre gestes històriques. Fites i records destacats Victòries Històriques: Es recorden titulars de premsa de quan el Nàstic va vèncer el Real Madrid a Chamartín i al FC Barcelona a domicili. Símbols del Club: La peça amb més valor sentimental és una senyera antiga amb brodats de pedreria. Trofeus de Casa: Destaca pel seu volum el Trofeu Ciutat de Tarragona guanyat l'any 2002. "Creiem que el Nàstic és una cosa de la ciutat i la gent de la ciutat ho ha de disfrutar."
29 de juny del 2006
9'
Els fisioterapeutes del Nàstic: Els artesans del vestidor
Els 'Miracles' Al Vestidor Grana En aquesta conversa coneixem a fons la tasca de l'Ernest Canete i el Valentí Miquel, els fisioterapeutes del Nàstic de Tarragona. El seu treball no és només una professió, sinó un modus vivendi marcat pel compromís i la immediatesa. La Gestió del Rendiment i el Contacte Els fisioterapeutes expliquen que la seva prioritat absoluta és reduir els terminis de recuperació perquè els jugadors estiguin a disposició del tècnic el més aviat possible. En un esport de contacte com el futbol, els cops són la incidència més comuna i poden condicionar totalment el rendiment setmanal. Material i Mètodes de Treball La "sala de màquines" del vestidor compta amb: * Dues camilles de treball. * Aparells d'electroteràpia i infrarojos. * Material fungible com tapes i subministraments de farmàcia. El Secret Professional i l'Anècdota Històrica Tots dos mantenen una discreció absoluta sobre quins jugadors visiten més la camilla sota el lema del secret professional. L'Ernest recorda amb humor els seus inicis amb l'entrenador Longhi, quan va saltar al camp sense permís per atendre un jugador, interrompent un contraatac rival davant la incredulitat del públic. Reconeixement i Futur "L'Ernest és una màquina: pren decisions en dècimes de segon i gairebé sempre l'encerta." L'Ernest, que també és el físio de la selecció catalana, és tot un referent per al Valentí. Ambdós afronten el tram final de la temporada amb optimisme, confiant que l'equip acabarà entre els vuit primers de la classificació.
29 de juny del 2006
11'
Records i referents futbolístics dels jugadors del Nàstic
El futbol d'abans: Records d'infantesa i primers passos L'episodi explora les arrels futbolístiques dels jugadors del Gimnàstic de Tarragona, rememorant els temps de la televisió en blanc i negre i els cromos de cartró. La majoria coincideixen que la seva passió va néixer al carrer, jugant a les voreres o davant les portes dels garatges. L'entorn: El barri, l'escola i el poble apareixen com els escenaris clau on van forjar la seva tècnica i personalitat. La influència familiar: Molts van començar seguint les passes de germans grans o per la tradició viscuda a casa. L'evolució: Alguns expliquen com van començar jugant amb nens més grans o com van canviar de posició, passant de ser davanters a porters. Ídols que van marcar una època Quan es pregunta pels referents individuals, els noms propis sorgeixen amb força, especialment en la posició de porter i atacants: Luis Arconada: Esmentat com el gran mirall per als porters de l'època. Diego Armando Maradona: La seva actuació al Mundial del 86 es descriu com una fita "irrepetible". Producte estatal: Noms com Manolo Sarabia, Julio Salinas, Míchel o Ricardo Arias apareixen com a referents de la lliga espanyola. Figures internacionals: Es recorda l'impacte de Ronaldo al Barça, Romário i les llegendes del passat. Equips llegendaris de la memòria grana Pel que fa als col·lectius, hi ha un consens ampli sobre quins blocs han marcat la història del futbol modern: "El Barça del Dream Team va enamorar a molta gent pel seu futbol d'atac i per ser l'imaginari del futbol modern." El FC Barcelona de Cruyff: La majoria el citen com l'equip que més els va fer gaudir. L'Athletic Club: Especialment per als jugadors bascos, la filosofia de Lezama i l'equip de les lligues dels 80 és el seu gran referent. L'AC Milan de Sacchi: Considerat un equip que "humiliava els rivals" per la seva superioritat física i tàctica. Real Madrid: També es menciona la famosa Quinta del Buitre com un dels millors conjunts de la història de la Lliga.
29 de juny del 2006
15'
La història i inauguració del Nou Estadi del Nàstic
Memòria històrica de la transició al Nou Estadi L'episodi repassa el trasllat del Gimnàstic de Tarragona des de l'antic camp de l'Avinguda Catalunya fins a l'actual emplaçament a la Budallera. Aquest canvi, liderat pel president José Luis Calderón, va ser una decisió estratègica plena de dificultats logístiques i econòmiques, però necessària pel creixement de l'entitat. Dificultats en la inauguració La construcció no va estar exempta de problemes. El president Calderón recorda que els accessos eren deficients i que el dia de la inauguració la pluja va convertir l'entorn en un autèntic fangar: "Tots els autoritats venien amb fang fins al genoll a causa de la manca d'asfaltat." Controvèrsia i impacte en l'afició El trasllat va generar polèmica entre els socis per diversos motius: Distància: Molts socis veterans, acostumats a anar a peu al centre de la ciutat, es van donar de baixa per la llunyania. Ubicació: Es van barallar altres opcions com la platja de la Raba-Sada o la zona de Sant Salvador. Situació econòmica: El club no tenia subvencions i arrossegava deutes importants de l'etapa anterior. Moments esportius i el mal endèmic de la gespa Inauguració oficial: Es va celebrar amb un partit contra el FC Barcelona de Johan Cruyff. Primer gol oficial: Marcat per Sintu López contra l'Ontinyent el febrer de 1972. Golejadors històrics: Santi Palanca (47 gols) i Romà Conillera (46 gols) recorden les seves millors dianes a l'estadi. Un dels problemes recurrents durant dècades ha estat l'estat del terreny de joc. L'exjugador Àngel Garcia destaca que el sòl era massa arenós i dur, el que provocava lesions constants. Fins i tot, en els inicis, la junta i els bombers havien de regar el camp manualment per la manca de pous.
29 de juny del 2006
8'
Anàlisi i tancament del mercat d'hivern al futbol
El mercat d'hivern: Un període de rebaixes estratègic El 31 de gener marca el tancament de fitxatges a l'ALFP, un moment clau per als clubs que busquen reforçar les seves plantilles a meitat de temporada. Aquest període es descriu sovint com unes rebaixes futbolístiques on impera la regla de les 3 Bs: bo, bonic i barat. Reptes i complexitats del mercat Trobar jugadors de garantia al gener no és una tasca senzilla per diversos motius: * Mercat reduït: Molts jugadors ja han disputat el mínim de partits que els impedeix canviar d'equip. * Diferències econòmiques: El salt de fitxes entre Primera i Segona Divisió dificulta les negociacions. * Risc de fitxatges: Sovint es contracta per referències visuals o vídeos (ulls-clucs), el que pot portar tant a desastres esportius com a sorpreses positives. Relats personals i adaptació L'episodi recull testimonis de diversos jugadors que han viscut aquest procés: * Marco: Explica que el canvi pot ser per un salt de categoria (il·lusió enorme) o per falta de minuts i motius personals en el club d'origen. * Igor Angulo: Arriba cedit de l'Athletic Club amb l'objectiu de demostrar la seva valia i tornar amb més força a San Mamés. * Sergio Francisco: S'incorpora des de Segona B amb la intenció d'ajudar el grup sense sentir la pressió de ser el revulsiu. "Un jugador que arriba al desembre està més en el punt de mira perquè es fitxa per reforçar o per donar un salt de qualitat a l'equip." L'avantatge de la tranquil·litat Es destaca que fitxar sense urgències classificatòries permet als clubs esperar l'oportunitat adequada i no pagar preus per sobre del mercat, reduint així el risc d'equivocació.
29 de juny del 2006
10'
Balanç positiu del Nàstic en la primera volta
Resum de la Primera Volta del Nàstic El Nàstic de Tarragona ha tancat els primers 21 partits a la Segona Divisió amb un balanç de 32 punts, una xifra que el vestidor considera molt positiva tenint en compte l'inici irregular. L'equip ha aconseguit 9 victòries, 5 empats i 7 derrotes, amb un protagonisme destacat de David García, el jugador amb més minuts (1.800). Superació de Crisis i Unió del Vestidor Els jugadors més veterans, coneguts com les "vaques sagrades", subratllen que la clau de l'èxit actual ha estat la cohesió del grup durant els moments crítics: Inici difícil: Els primers 10 partits van generar dubtes i neguit a l'entorn de l'equip. Punt d'inflexió: La victòria contra el Múrcia i el partit a casa contra l'Elx van marcar un canvi de dinàmica crucial. Fortalesa mental: Tot i derrotes doloroses com la del camp del Còrdova, l'equip ha demostrat solidesa i confiança en el seu treball. "Aquest any hi ha molta unió al vestidor; hem superat els moments difícils mantenint el cap fred." Objectius i Perspectives de Futur De cara a la segona volta, la plantilla manté els peus a terra malgrat la bona classificació: Prioritat absoluta: Arribar als 50 punts per assegurar la permanència com més aviat millor. L'ascens com a somni: Tot i que s'evita la paraula "ascens" per no generar pressió, jugadors com Lluís Codina admeten que cap rival ha estat clarament superior. Rivals directes: Es destaca el potencial de l'Alabès com a favorit per pujar, seguit de prop pel Celta i el Valladolid. El contrast amb la darrera estada a la categoria és evident: en aquella ocasió es van fer només 18 punts en la primera volta, mentre que ara els 32 punts actuals ofereixen un coixí de seguretat fonamental per afrontar el que queda de lliga amb garanties.
29 de juny del 2006
8'
Els utillers del Nàstic: Els herois anònims del vestidor
La figura de l'utiller: Peça clau en l'engranatge grana Aquest reportatge posa el focus en aquells personatges que treballen a l'ombra, garantint que tot estigui a punt perquè els jugadors del Gimnàstic de Tarragona només hagin de preocupar-se de jugar. A través de les figures de Giovanni Colesanto i Albert Cabastany, s'explora el sacrifici i la dedicació que exigeix el dia a dia d'un club de futbol. Giovanni Colesanto: El "mestre" italià Nascut a prop de Nàpols, Giovanni va arribar al club fa més de 20 anys i s'ha convertit en un emblema dels darrers ascensos. La seva visió destaca per: * Dedication absoluta: Treballar més hores de les estipulades per passió al futbol. * Preparació meticulosa: Des de la roba a les taquilles fins al cafè per al delegat o les tovalloles per als àrbitres. * Vincle emocional: Giovanni recorda amb llàgrimes l'ascens a Segona A després d'haver patit situacions de descens prèvies. "He trabajado como un burro... a mí me gustaba el fútbol, en eso nunca he discutido." Albert Cabastany: El relleu generacional Amb la jubilació de Giovanni, el club va fitxar Albert Cabastany, provinent del mercat rival (el Reus), per ser el nou home de confiança. Cabastany detalla aspectes poc coneguts de la professió: * La gestió del vestidor: Conèixer les manies dels jugadors (tipus de mitjons, preferències de samarreta o mànigues). * El moment crític de la mitja part: Preparar recanvis ràpids i gestionar l'estat d'ànim de la plantilla segons el resultat. * Crítica a les instal·lacions: L'observació que les infraestructures del Nàstic han quedat una mica obsoletes en comparació amb altres camps de la categoria com el de l'Alabès. En definitiva, ambdós testimonis coincideixen que la seva feina, tot i ser anònima per al gran públic, és fonamental per mantenir l'ordre i el benestar dins del vestidor professional.