Història i reptes dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Es relata la separació de l’associació de veïns el 1990 per motius de nom i per voler ser una colla independent i plural.
Els primers 4–15 amics van assajar sense local, utilitzant l’església i una petita oficineta a Hermúnis.
Fana comenta la influència d’amics i família, però es constata la dificultat d’atreure veïns del barri per ser un “dormitori” amb molta gent forastera.
Ràpida passatge al nivell de castells de set i mig i, a finals del 1992, canvi de ritme amb l’arribada d’Antoni Morató a la direcció.
Experiències amb el 2 de 7, 4 de 8 i Pilar de 6 el 1994, però en 1995 es registren caigudes decisives que marquen un punt àlgid i alhora límit.
Una forta divisió el 1996 origina una pèrdua progressiva de castellers que perdura fins a l’actualitat.
Reflexions sobre la importància de respectar la capacitat real de la colla i no córrer excessivament en nous reptes.
S’inicia una etapa de “zero” centrada en castells de sis, amb especial atenció al format i l’entrenament dels crius joves.
Es descriu la manca de pinya i la necessitat de cooperació amb altres colles, juntament amb l’objectiu de reconnectar amb el barri.
Es presenta el Pilar de 4 com a peça clau per a la moral, amb rotació de rols i facilitant moments d’alegria compartida.
Es planteja la necessitat de canviar mentalitats, animar ex-castellers i recuperar la relació amb els veïns per garantir viabilitat.
Pau narra com va mostrar al rei una foto de 1975, i com aquest va signar-la i evocar aquell record amb afecte.
Un veí li regala una foto del pilar que el seu pare va baixar el 1958/59; Pau la duu sempre a la butxaca quan puja de segon.
Orígens i separació de l'Associació de Veïns
L'episodi comença explicant la fundació de la colla l'any 1990. Els convidats recorden que inicialment formaven part de l'associació de veïns del barri, però van decidir separar-se principalment per discrepàncies amb el nom i per la convicció que una colla castellera ha de ser una entitat plural i independent.
L'època daurada i l'ambició d'Antoni Morató
Es destaca l'etapa sota la direcció d'Antoni Morató, que va imprimir un canvi de mentalitat a la colla cap a l'ambició i el creixement ràpid:
- L'any 1995 es van assolir fites històriques com el 4 de 8 i el 2 de 7.
- Alguns membres consideren que es va anar massa ràpid, superant els límits naturals de la colla en pocs anys.
- Es debat si el 3 de 8 era un castell possible; segons els participants, el tenien a l'abast tècnicament però la prudència i la manca de gent van impedir intentar-lo.

