Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
Programa

Arxiu Sonor 2005 Toc de castell

En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2005

·19 episodis
RSS

episodis

1-12 de 19
  • 15'

    Història i evolució dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau

    Orígens i Independència de la Colla La colla dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau va néixer l'any 1990 sota l'impuls de l'Associació de Veïns del barri. Tot i això, la relació amb l'entitat veïnal va durar poc a causa de la manca d'assegurances i les limitacions per actuar en diades castelleres importants com Sant Magí o Santa Tecla. "Vam decidir que no, que el deixàvem i formàvem la colla mateix." Aquesta separació va deixar els castellers sense uniformes, protagonitzant la cèlebre "sortida dels escamisats", on van actuar sense camisa per reivindicar la seva independència. L'Època Daurada i el Salt de Nivell (1992-1995) Amb l'arribada d'Antoni Morató com a cap de colla el 1992, l'entitat va guanyar l'ambició necessària per créixer. Els moments clau d'aquesta etapa inclouen: L'assoliment del 4 de 8 (el carro gros) el juny de 1995. La consolidació del 2 de 7 per Sant Joan. La recuperació del Pilar de 6, un espasa que estava pràcticament desaparegut en el món casteller d'aquella època. No obstant això, molts membres consideren que aquests grans castells es van assolir massa aviat, cosa que va provocar un estancament posterior per la dificultat de mantenir el nivell amb una colla ajustada en efectius. Crisi Interna i Manca de Suport Social A partir de 1996, una divisió interna per diferències en la metodologia d'assaig va provocar una greu crisi que encara avui té seqüeles. Un dels problemes estructurals ha estat la falta de massa social al barri, definit com un barri dormitori. Només un 20-30% dels castellers eren realment de Sant Pere i Sant Pau; la resta venien de fora. La manca de pinya va impedir provar el somni del 3 de 8. L'any 2000 es va haver de començar pràcticament de zero per la falta de canalla. La Lluita pel Local Propi Durant els anys 90, la colla va patir moltes incomoditats, assajant al carrer o en espais cedits amb horaris molt restrictius. Gràcies a campanyes de pressió pública sota el lema "Senyor Nadal, fins quan?" (dirigit a l'alcalde de Tarragona), la colla va aconseguir finalment un local d'assaig digne. Situació Actual i Perspectives L'episodi tanca amb una reflexió sobre el moment crític actual, marcat per la falta de gent i les crítiques externes. Tot i així, es recorden anècdotes com la trobada de Rafa Llorenç amb el Rei d'Espanya o el valor sentimental del pilar caminat per la Baixada de la Misericòrdia.

  • 2h 16min

    Diada Castellera de Sant Úrsula a Valls 2005

    Introducció a la Diada Nacional de Sant Úrsula Retransmissió en directe de la Diada Castellera de Sant Úrsula des de la plaça del Blat a Valls, considerada la cita més important de la temporada per a les colles locals. L'episodi compta amb l'anàlisi de Jordi Andreu (Xiquets de Tarragona) i Ramon Codines (Minyons de Terrassa), qui comenten la gran rivalitat entre la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Desenvolupament de l'Actuació Primera Ronda: Intens i Caigudes • La Colla Vella obre plaça amb un ambiciós intent de 5 de 9 amb folre, que acaba en llenya a nivell de sisens a causa de dubtes de la canalla. • La Colla Joves respon amb un intent de 2 de 8 net (sense folre), una estructura de vidre que també cau quan l'enxaneta retrocedeix en l'últim moment. • En la repetició de la primera ronda, la Vella carrega el 4 de 9 amb folre, mentre que la Joves descarrega amb solvència un impecable 5 de 8. Segona Ronda i Incidències Climatològiques • La Colla Vella pateix un nou contratemps amb el 4 de 8 amb l'agulla, que cau per l'esforç extrem d'un quart completament ajupit. Finalment, aconsegueixen descarregar el 2 de 8 amb folre. • La Colla Joves descarrega un gran 4 de 9 amb folre sota les primeres gotes de pluja. "Avui la canalla ha decidit els castells en negatiu; si l'acotxador de la Vella tira amunt, hauríem vist el 5 de 9 carregat." Conclusió de la Jornada L'actuació es veu interrompuda per un fort xàfec que obliga a la suspensió oficial de la diada per motius de seguretat. Els comentaristes fan un balanç destacant la bona feina de recuperació de la gamma de vuit de la Joves i la irregularitat que ha marcat la temporada de la Vella.

  • 3h 10min

    Diada Castellera de Santa Tecla a Tarragona

    Introducció a la Diada Especial El podcast retransmet en directe la Diada Castellera de Santa Tecla des de la Plaça de la Font a Tarragona. L'actuació compta amb la participació de les quatre colles de la ciutat: els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. La jornada es presenta amb grans ambicions, especialment per a les colles grans que busquen consolidar castells de nou pisos després de l'actuació de diumenge passat. Primera Ronda: Èxits i Consolidació La jornada comença amb un ritme àgil i resultats positius per a totes les colles: • Xiquets de Tarragona obren la plaça amb un 2 de 8 amb folre descarregat amb èpica i molta feina als terços. • Colla Jove Xiquets de Tarragona completa amb solvència el seu cinquè 5 de 8 consecutiu de la temporada, demostrant un gran domini de la catedral. • Xiquets del Serrallo sorprenen descarregant un impecable 4 de 7 amb l'agulla, un salt qualitatiu important per a la colla marinera. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau descarreguen el 3 de 7 després d'un primer intent desmuntat per indecisió de la canalla. Segona i Tercera Ronda: L'Hora de la Veritat i Decepció A mesura que avança la diada, el ritme decau i apareixen les dificultats tècniques: Intents Fallits de Castells de Nou Els intents superiors de les colles grans no fructifiquen: • Els Xiquets de Tarragona cauen en un intent de 5 de 8 i, posteriorment, s'enfonsa el seu 3 de 9 amb folre abans de col·locar sisens, mostrant cansament i mancances de base. • La Colla Jove ha de desmuntar el seu intent de 3 de 9 amb folre en començar a remenar excessivament a nivell de terços i quarts. Canvis d'Estratègia Davant les ensopegades, les colles opten per la prudència: • La Jove canvia el seu programa i descarrega un impecable 2 de 8 amb folre i un 3 de 8 per asserenar els ànims. • Els Xiquets de Tarragona descarreguen el 4 de 8, però renuncien a la tercera ronda per tenir castellers del tronc tocats. Valoracions Finals i Comiat El podcast conclou amb les entrevistes als caps de colla, destacant la decepció dels Xiquets de Tarragona i la decisió de la Jove de no forçar més castells de nou aquest any si no hi ha plenes garanties. Per contra, es posa en valor la gran feina de les colles petites, especialment de Sant Pere i Sant Pau que completen la seva millor actuació de l'any. L'acte acaba amb un intent de pilar de 6 de la Jove que acaba en caiguda, posant punt final a una diada llarga de més de tres hores marcada pel cansament i el caliu del públic minvant.

  • 3h 8min

    Diada de Sant Magí: El retorn del 5 de 8 a Tarragona

    Una Diada Històrica a la Plaça de les Cols La retransmissió de la Diada Castellera de Sant Magí 2005 a Tarragona Ràdio captura un moment d'inflexió per a les quatre colles de la ciutat. Després d'anys sense superar el sostre del 2 de 8 amb folre en aquesta data, la jornada s'ha tancat amb èxits generalitzats i la recuperació de estructures de gamma alta de vuit. Les Actuacions de les Colles Colla Jove Xiquets de Tarragona L'agrupació del carrer del Cós del Bou ha estat la gran protagonista en descarregar la catedral, el 5 de 8, un castell que no es veia en aquesta diada des del 1999. Malgrat un inici dubtós amb un intent desmuntat de 2 de 8 i una caiguda amb el 4 de 8 amb l'agulla, la colla ha acabat completant la seva millor actuació de la temporada. Xiquets de Tarragona Els matalassers han exhibit una gran solidesa completant la tripleta de vuit: • 3 de 8: Executat amb una seguretat gairebé insultant. • 2 de 8 amb folre: Descarregat amb molta èpica i treball de folre després de diversos intents fallits durant l'any. • 4 de 8: El carro gros que tanca una diada rodona per a la colla. Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau Les colles mitjanes han complert amb escreix els seus objectius de recuperar els castells de set: • Els del Serrallo han brillat per la seva tècnica i la finura de la seva canalla descarregant el 3 de 7 i el 4 de 7. • Els de Sant Pere i Sant Pau han aconseguit carregar el 4 de 7, tot i mostrar més feblesa a la pinya per falta d'efectius. "Aquesta diada ha de servir com a punt de partida per a reptes superiors per Santa Tecla." - Joan Sala (Cap de colla dels Xiquets de Tarragona). Context i Futur La diada ha servit per confirmar que les colles de Tarragona han superat un període de dubtes. Els comentaristes i caps de colla coincideixen que el bon ambient i els resultats d'avui obren la porta a veure castells de nou durant les properes festes de Santa Tecla.

  • 0'

    La Torre de nou sense manilles dels Castellers de Vilafranca

    Resum de la Jornada Castellera En un ambient de màxima tensió a la plaça, els Castellers de Vilafranca han protagonitzat un moment històric amb la consecució de la Torre de nou sense manilles. Tot i el nerviosisme del públic, la pinya i el tronc s'han mantingut ferms fins al moment decisiu. Desenvolupament de l'estructura L'ascens: L'entrada de l'acotxador ha marcat el canvi de ritme en el repic de les gralles, senyalant la proximitat de l'aleta. La càrrega: El castell s'ha carregat amb èxit sota una gran pressió sonora i emocional. El desenllaç: Malauradament, l'estructura s'ha trencat just després que l'enxaneta comencés a baixar. Valoració de la fita "Torre de nou sense manilles carregada pels Castellers de Vilafranca, que ho celebren i de quina manera." L'execució d'aquest castell de gamma extra representa un repte tècnic majúscul, i malgrat la caiguda final, la colla ha celebrat amb eufòria haver assolit la carregada d'una de les estructures més difícils del món casteller.

  • 3'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Resum de la interacció Aquest document recull una sèrie de salutacions cordials que tenen lloc en un context nocturn. L'intercanvi es caracteritza per la seva monotonia i la repetició constant de la mateixa fórmula de cortesia a intervals regulars de temps. Punts clau de la comunicació Salutació estàndard: S'utilitza exclusivament l'expressió "Bona nit". Periodicitat: Les intervencions es produeixen aproximadament cada 30 segons. Minimalisme: No hi ha cap altre tipus de contingut textual o informatiu més enllà del desig d'una bona nit. "Bona nit" L'estructura denota una voluntat de mantenir una presència constant sense aprofundir en cap temàtica específica, centrant-se únicament en el manteniment del canal comunicatiu.

  • 25'

    Història i reptes dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau

    Orígens i separació de l'Associació de Veïns L'episodi comença explicant la fundació de la colla l'any 1990. Els convidats recorden que inicialment formaven part de l'associació de veïns del barri, però van decidir separar-se principalment per discrepàncies amb el nom i per la convicció que una colla castellera ha de ser una entitat plural i independent. L'època daurada i l'ambició d'Antoni Morató Es destaca l'etapa sota la direcció d'Antoni Morató, que va imprimir un canvi de mentalitat a la colla cap a l'ambició i el creixement ràpid: • L'any 1995 es van assolir fites històriques com el 4 de 8 i el 2 de 7. • Alguns membres consideren que es va anar massa ràpid, superant els límits naturals de la colla en pocs anys. • Es debat si el 3 de 8 era un castell possible; segons els participants, el tenien a l'abast tècnicament però la prudència i la manca de gent van impedir intentar-lo. La davallada i el

  • 3'

    Recull de comiat: Fins demà!

    Resum del Contingut Aquest document presenta una sèrie de salutacions de comiat repetides de manera seqüencial al llarg del temps. L'expressió principal utilitzada és "Fins demà!", la qual cosa denota una intenció de retrobament en un futur immediat. Característiques de la interacció Consistència: El missatge es manté invariable durant tot el registre. Temporalitat: Les intervencions es produeixen en intervals regulars de 30 segons. To: El to és amable i de tancament. "Fins demà!" En resum, es tracta d'una seqüència de comiats estructurats que emfatitzen la continuïtat de la relació o de l'activitat en la jornada següent.

  • 16'

    Origen i evolució de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

    Origen i consolidació de la colla L'inici de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va estar estretament lligat a l'associació de veïns del barri, tot i que aviat es va veure la necessitat de separar ambdues entitats. Segons l'antic president, la idea va sorgir del si de l'associació, però la colla castellera es va constituir oficialment com a entitat independent poc després de la seva primera sortida. Alts i baixos en la seva història La colla ha viscut diverses etapes marcades per canvis en la direcció tècnica i social: L'etapa daurada (1992-1995): Amb l'arribada d'Antoni Morendó (Antoni Morató) com a cap de colla, l'entitat va viure un gran creixement, assolint castells de vuit i mostrant una gran il·lusió col·lectiva. Crisis i divisions internes: A partir del 1996, un canvi de metodologia i divergències entre la directiva i la tècnica van provocar una fractura social i una baixada gradual del nivell casteller. Estancament actual: Actualment la colla es troba en un moment de reconstrucció, intentant recuperar la canalla i la il·lusió perduda. La lluita pel local propi Un dels punts més rellevants de la conversa és la història de la reivindicació del local. Durant anys, la colla va ensajar al carrer o en espais cedits amb moltes limitacions. La directiva va liderar una protesta molt sonora sota el lema "Senyora d'Alfils, quan?", en referència a la necessitat d'un espai estable. "Vam rebutjar l'oferta de l'alcalde per una planta baixa provisional perquè sabíem que no era bona a llarg termini per a la colla; vam preferir esperar per tenir un local com Déu mana." Futur i reptes socials L'entrevistat emfatitza que el futur de la colla passa per fer colla abans que fer castells. Els reptes principals són: Aprofitar el local: Realitzar activitats socials, exposicions i col·loquis per atraure el barri. Renovació generacional: Integrar nous membres i recuperar la confiança de la canalla. Recuperar la il·lusió: Tornar a motivar els castellers perquè el compromís no es vegi afectat per les modes o el cansament.

  • 28'

    Història i reptes dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau

    Orígens i fundació de la colla La colla va néixer de l'Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau, impulsada per persones com Ramon Caral i Jordi Sampietro, molts dels quals provenien dels Xiquets de Tarragona. En els seus inicis, el grup assajava a la plaça de Catalunya de Tarragona amb poc més de vint persones, passant força fred i sota la tutela veïnal. La desvinculació i l'oficialitat Aviat va arribar la necessitat de separar-se de l'associació de veïns per poder actuar en festes com Santa Tecla o Sant Magí i formar part del Patronat de Castells. • La primera actuació oficial va ser a la Pastoreta de Reus. • Es va triar el color verd per a la camisa, ja que és el color que històricament ha identificat el barri a l'esport i les festes. L'època daurada (1994-1996) La colla va viure una progressió espectacular, arribant a fites històriques en molt poc temps. Es recorda especialment la diada de l'Arbós i la febre pels pilars, on la colla va ser capdavantera a l'hora de recuperar estructures oblidades. "Estàvem tocant el cel amb els dits durant aquells anys, amb un tronc molt treballat i una confiança absoluta." Fites aconseguides: • 4 de 8: Carregat per primer cop el 1995, durant el desè aniversari. • 2 de 7 i Pilar de 6: Castells que es van dominar en assaig i es van carregar en diverses ocasions. Crisi, recuperació i el futur A partir de 1996, una combinació de crisis internes i la dificultat per descarregar els castells de vuit va provocar una davallada de categoria. Tot i això, la colla es va saber reinventar l'any 2000, començant des de zero amb una nova fornada de canalla. El problema del local i la crítica • Local propi: Un dels grans handicaps ha estat la manca d'un espai d'assaig digne, havent de protestar amb el lema "Fins quan?". • Context casteller: Es discuteix la relació amb les altres tres colles de Tarragona i la sensació de ser ignorats o criticats per la premsa local, que sovint se centra només en les colles grans. L'esperit de la colla a Sant Pere i Sant Pau es manté viu gràcies a la voluntat de no desaparèixer i de seguir fomentant els castells des del barri, malgrat les dificultats de captació de gent.

  • 18'

    Trajectòria i reptes de la Colla de Sant Pere i Sant Pau

    Evolució i crisi d'una colla castellera L'entrevista repassa la trajectòria de l'Antoni com a cap de colla de Sant Pere i Sant Pau, analitzant des dels moments de màxima il·lusió fins a les crisis internes que van marcar la seva història. L'any 1995 es destaca com un punt d'inflexió on la colla fregava el salt a les estructures superiors, però la falta de massa social i les posteriors divisions internes van estroncar aquest creixement. Punts clau de l'entrevista: Arribada i objectius: L'Antoni arriba a la colla l'any 92 provinent dels Xiquets de Tarragona. El seu objectiu principal era convertir Sant Pere i Sant Pau en una colla gran, passant de castells de 6 a estructures de 8. L'any 1995: Entre l'èxit i la limitació: Es recorda com una gran temporada amb el 2 de 7 i el 4 de 8 carregats. Malgrat el potencial tècnic, l'Antoni lamenta la manca de 50 o 60 persones addicionals a la pinya, fet que impedia descarregar aquests castells amb seguretat. Crisis i desil·lusió: El relleu de l'any 96 va provocar una fractura interna. El canvi de metodologia del nou cap de colla va generar un conflicte entre sectors que va acabar amb la marxa de molts castellers. Segons l'entrevistat: "La sotregada va ser tan forta que va dividir la colla, la va trencar. Es van anar posant parxes, però quan perds l'il·lusió, ja no véns." La manca de local: Es menciona com la carència d'un espai propi de reunió (més enllà de la precarietat del Bar Múnich) va dificultar l'estabilització i la vida social de l'entitat durant els seus millors anys. Visió de futur: L'Antoni es mostra pessimista sobre l'estat actual, assenyalant la falta de gent als assajos i la pèrdua de l'esperit competitiu i il·lusionant. Records i espines clavades L'entrevistat confessa que la seva gran decepció és no haver pogut tirar el 3 de 8, una estructura que veia viable pel potencial de la colla però que mai es va poder intentar per falta de suport a la base.

  • 3h 13min

    Diada de Tots Sants a Vilafranca: Entre Rècords i Emocions

    Panorama general de la Diada de Tots Sants La Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès s'ha confirmat com una de les cites més ambicioses i complexes del calendari casteller. Durant gairebé quatre hores d'actuació, els Castellers de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró i els Sagals d'Osona han ofert un espectacle de superació, marcat tant per fites històriques com per caigudes significatives. Castellers de Vilafranca: Entre l'Ambició i la Resistència La colla local, els Verds, ha protagonitzat els moments de màxima tensió de la jornada en intentar construccions que freguen el límit de l'impossible: • L'intent del 3 de 9 sense folre: Considerat el "castell amb majúscules", l'intent ha estat èpic, col·locant els dosos a plaça per primera vegada en la història, tot i que l'estructura ha acabat cedint per la fragilitat de la part superior. • La Torre de 9 amb folre: Ha quedat en intent després de carregar l'acotxador, evidenciant les dificultats de quadratura de la construcció. • Rècord de solidesa: Malgrat les caigudes, han descarregat el 4 de 9 amb folre (el 9è de la temporada), el 2 de 8 amb folre i han reblat la diada amb un majestuós Pilar de 8 amb folre i manilles. "Hem vist els Castellers de Vilafranca enfrontar-se al monstre; la conclusió és que, a dia d'avui, el monstre encara és massa monstre." L'Èxit Històric dels Capgrossos de Mataró Sens dubte, els Capgrossos han estat els grans triomfadors de la jornada, assolint la millor actuació de la seva història: • Han completat la Tripleta Màgica: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i 5 de 8. • Pilar de 7 amb folre: Per primera vegada han descarregat aquest espadat, celebrat amb una eufòria desbordant a la plaça. • Han demostrat una gran capacitat de reacció, desmuntant intents quan les mides no eren les idònies per acabar descarregant amb autoritat. El Retorn dels Sagals d'Osona La colla d'Osona ha retrobat el seu nivell d'excel·lència descarregant el primer 3 de 8 de la temporada. També han descarregat el 4 de 8 i el 5 de 7, consolidant la Plaça de la Vila de Vilafranca com el seu talismà particular. Reflexions sobre la Germanor Castellera El podcast destaca la importància de la col·laboració a les pinyes, especialment en el Pilar de 8 dels Verds, on la participació activa dels membres de Mataró i Vic ha estat clau per a l'èxit de l'estructura.