Origen i evolució de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau
Explica com la colla va néixer del si de l'associació de veïns de Sant Pere i Sant Pau i per què es van haver de separar ràpidament.
L'entrevistat reflexiona sobre la identitat de la colla: no es consideren una 'colla de barri', sinó castellers de Tarragona.
Anàlisi de la procedència de la gent de la colla i de com l'auge televisiu i les modes han afectat la massa social.
L'arribada d'un nou cap de colla l'any 1992 va propiciar un creixement tècnic espectacular que va culminar amb el quatre de vuit.
Discussió sobre els problemes interns derivats d'un nou sistema d'assaig que va fracturar la relació entre la gent nova i l'antiga.
Relat de les dures protestes, inclòs el lema contra la regidora d'Alfils, per aconseguir un espai d'assaig adequat.
Reflexió final sobre la necessitat de recuperar la il·lusió i l'activitat social al local per tornar a créixer com a entitat.
Origen i consolidació de la colla
L'inici de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va estar estretament lligat a l'associació de veïns del barri, tot i que aviat es va veure la necessitat de separar ambdues entitats. Segons l'antic president, la idea va sorgir del si de l'associació, però la colla castellera es va constituir oficialment com a entitat independent poc després de la seva primera sortida.
Alts i baixos en la seva història
La colla ha viscut diverses etapes marcades per canvis en la direcció tècnica i social:
- L'etapa daurada (1992-1995): Amb l'arribada d'Antoni Morendó (Antoni Morató) com a cap de colla, l'entitat va viure un gran creixement, assolint castells de vuit i mostrant una gran il·lusió col·lectiva.
- Crisis i divisions internes: A partir del 1996, un canvi de metodologia i divergències entre la directiva i la tècnica van provocar una fractura social i una baixada gradual del nivell casteller.
- Estancament actual: Actualment la colla es troba en un moment de reconstrucció, intentant recuperar la canalla i la il·lusió perduda.
La lluita pel local propi
Un dels punts més rellevants de la conversa és la història de la reivindicació del local. Durant anys, la colla va ensajar al carrer o en espais cedits amb moltes limitacions. La directiva va liderar una protesta molt sonora sota el lema "Senyora d'Alfils, quan?", en referència a la necessitat d'un espai estable.
"Vam rebutjar l'oferta de l'alcalde per una planta baixa provisional perquè sabíem que no era bona a llarg termini per a la colla; vam preferir esperar per tenir un local com Déu mana."
Futur i reptes socials
L'entrevistat emfatitza que el futur de la colla passa per fer colla abans que fer castells. Els reptes principals són:
- 1 Aprofitar el local: Realitzar activitats socials, exposicions i col·loquis per atraure el barri.
- 2 Renovació generacional: Integrar nous membres i recuperar la confiança de la canalla.
- 3 Recuperar la il·lusió: Tornar a motivar els castellers perquè el compromís no es vegi afectat per les modes o el cansament.

