Història i reptes dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Origen de la colla sota l’Associació de Veïns de Sant Pau, amb fundadors com Ramon Caral, Jordi i Javi Sampierto. Primeres trobades a la plaça de Catalunya i una vintena de membres inicials.
Assajos en condicions fredes i primeres camises i vestimenta gestionades per l’associació de veïns. Actuacions incipients al barri com a colla castellera.
Raons per independitzar-se: falta d’assegurances, necessitat d’actuar fora del barri, creació de la junta gestora i primers actes oficials com entitat.
Relat íntim de l’entrevistat: la seva trajectòria als Xiquets de Tarragona, suport familiar, decisió de tornar als castells i integració en la nova colla.
Estrena oficial a la Pastoreta de Reus amb roba cedida, sortida sense camises com a protesta, triada del color verd per identificar el barri.
Excel·lent acollida mediàtica, presentació d’estatuts com entitat cultural i reunions amb el Patronat de Castells per obtenir reconeixement.
Debat sobre el nombre de colles a Tarragona, crítica a la responsabilitat dels equips i necessitat de suport institucional per castells grans.
Creació satírica de la “Quinta de Sant Rafael” en les festes de Carnaval, una carrossa crítica que va amenitzar la situació de la colla.
Membres del barri i excomponents d’altres colles, normativa per a la canalla (autorització dels pares) i comunicació entre colles per assegurar bona integritat dels castellers.
Descarregues del primer 4 de 7 (1991), 3 de 7 (1992) fins arribar al primer 4 de 8 el 1996, amb presència destacada al concurs de Tarragona.
Reaparició dels pilars de 6, rivalitats per ser primers i anècdotes del ‘ressuscitament’ d’aquest castell tradicional.
Fracassos en assajos i sortides del 1996-1998, mala maror interna i pèrdua de categoria, que van frenar la progressió de la colla.
Refusar actuacions de categoria inassolible, començar de zero amb castells de 6 i recuperar la categoria de 7 i mig el 1999-2000 gràcies a treball tècnic i il·lusió infantil.
Projecte mai realitzat de tirar un 3 de 8, sempre pendent de ‘portí’. Absència d’un local propi per a assajos, utilització de plaça de Catalunya i centre cívic.
Protesta simbòlica amb pancartes a l’esquena per pressionar l’Ajuntament i reclamar un espai d’assaig després de deu anys al carrer.
Temporades més fluixes, rumors de desaparició, però la resposta d’internet i la passió per fer castells garanteixen la continuïtat.
Crítica a la manca de suport entre colles a Tarragona i al biaix de la premsa local que produeix una visibilitat desigual; defensar l’apoi mutu per fomentar la cultura castellera.
Orígens i fundació de la colla
La colla va néixer de l'Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau, impulsada per persones com Ramon Caral i Jordi Sampietro, molts dels quals provenien dels Xiquets de Tarragona. En els seus inicis, el grup assajava a la plaça de Catalunya de Tarragona amb poc més de vint persones, passant força fred i sota la tutela veïnal.
La desvinculació i l'oficialitat
Aviat va arribar la necessitat de separar-se de l'associació de veïns per poder actuar en festes com Santa Tecla o Sant Magí i formar part del Patronat de Castells.
- La primera actuació oficial va ser a la Pastoreta de Reus.
- Es va triar el color verd per a la camisa, ja que és el color que històricament ha identificat el barri a l'esport i les festes.
L'època daurada (1994-1996)
La colla va viure una progressió espectacular, arribant a fites històriques en molt poc temps. Es recorda especialment la diada de l'Arbós i la febre pels pilars, on la colla va ser capdavantera a l'hora de recuperar estructures oblidades.
"Estàvem tocant el cel amb els dits durant aquells anys, amb un tronc molt treballat i una confiança absoluta."
Fites aconseguides:
- 4 de 8: Carregat per primer cop el 1995, durant el desè aniversari.
- 2 de 7 i Pilar de 6: Castells que es van dominar en assaig i es van carregar en diverses ocasions.
Crisi, recuperació i el futur
A partir de 1996, una combinació de crisis internes i la dificultat per descarregar els castells de vuit va provocar una davallada de categoria. Tot i això, la colla es va saber reinventar l'any 2000, començant des de zero amb una nova fornada de canalla.
El problema del local i la crítica
- Local propi: Un dels grans handicaps ha estat la manca d'un espai d'assaig digne, havent de protestar amb el lema "Fins quan?".
- Context casteller: Es discuteix la relació amb les altres tres colles de Tarragona i la sensació de ser ignorats o criticats per la premsa local, que sovint se centra només en les colles grans.
L'esperit de la colla a Sant Pere i Sant Pau es manté viu gràcies a la voluntat de no desaparèixer i de seguir fomentant els castells des del barri, malgrat les dificultats de captació de gent.

