Arxiu Sonor 2006
Arxiu Sonor 2006
Programa

Arxiu Sonor 2006

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·4 episodis
RSS

episodis

4 episodis
  • 1h 9min

    Humor i política a la ràdio catalana: RAC i APM

    L'evolució de l'humor radiofònic i el model de RAC1 Aquesta sessió de les Jornades Comunica 2006 analitza com la ràdio ha passat dels grans xous dels anys 40 a un mitjà immediat basat en la sàtira política i la ironia. Eugeni Sellent, director gerent de RAC1, explica l'aposta de l'emissora per un model privat, independent i català. Els tres pilars de RAC1 • Informació i opinió: Tractament de l'actualitat amb un segell personal. • Entreteniment i humor: Amb programes com Minoria Absoluta i Versió RAC1. • Esports: Especial pes de la informació del Barça. Sellent destaca que el talent dels professionals no resideix només en la imitació, sinó en un bagatge cultural i un domini de l'actualitat que permet fer que el guió sembli espontani, tot i estar molt treballat. La filosofia de l'Alguna Pregunta Més (APM) Carles Capdevila, director de l'APM, defineix l'espai com un "humor terapèutic" o en defensa pròpia. El programa es basa en l'escolta exhaustiva de ràdios i televisions per trobar lapsus linguae i situacions absurdes de la realitat. Conceptes clau de l'APM • Humor basat en fets reals: Cap guionista pot superar la realitat, com els lapsus dels polítics (Joan Clos, Jordi Pujol o Pasqual Maragall). • La ironia com a teràpia: Rebaixar la ràbia que generen certs discursos polítics o atacs mediàtics mitjançant efectes de so i context humorístic. • La complicitat amb l'oient: L'humor funciona millor per la proximitat i els referents comuns de l'audiència catalana. "L'humor és explorar els límits, és mirar fins on podem arribar sense que es trenqui la complicitat amb qui ens escolta." Reptes de la producció d'humor Capdevila explica que fer l'APM requereix un equip d'unes vuit persones dedicades exclusivament a mirar televisió de manera accelerada. També discuteixen la relació amb els polítics, que sovint prefereixen ser parodiats que ser ignorats, ja que la paròdia els humanitza i els dona quota de pantalla.

  • 1h 22min

    Morning Shows: L'humor que ens desperta a la ràdio

    La ràdio que fa riure: Jornades Comunica 2006 L'episodi se centra en el fenomen dels morning shows o programes despertador, un format que domina el prime time radiofònic (de 6:00 a 10:00 del matí) i que s'ha convertit en el referent per a l'audiència jove. Els ponents Vador Lladó (Fricandó Matiner), Carles Pérez (El matí i la mare que el va parir) i Juanma Ortega (Anda Ya) debaten sobre la mecànica d'aquests espais. Estratègies de producció i contingut El secret de l'èxit d'aquests programes rau en el dinamisme i l'estructura: • Seccions curtes: Segons els directors, les intervencions no han de superar els 3-4 minuts per evitar l'avorriment. • Humor i actualitat: Es busca tractar les notícies des de la ironia, fent l'actualitat més digerible a primera hora. • Interacció amb l'oient: Ús massiu d'SMS, telèfon i correus electrònics per fer partícip a l'audiència. • Elements tècnics: L'ús de jingles, sintonies i efectes de so ambienten el directe i donen ritme. El paper del factor humà i l'equip Un dels punts més destacats és la cohesió de l'equip de treball: "Sense equip no hi ha programa. El presentador és el director d'orquestra, però els col·laboradors en són el contingut." • Complicitat: És vital que hi hagi feeling entre els locutors, fins i tot fent activitats fora de l'estudi per fomentar-ho. • Improvisació vs. Guió: Mentre alguns programes aposten pel guió d'humoristes professionals com El Cansancio, altres prefereixen la frescor de la improvisació pura. L'experiència de Juanma Ortega i el model americà Juanma Ortega aporta la visió més tècnica i estratègica basant-se en la seva experiència als 40 Principales i les seves visites a Los Angeles per aprendre dels referents americans com Rick Deese: • Figura del productor: En el model americà, el productor és qui mana i controla el ritme, permetent al locutor centrar-se en l'execució. • Equilibri (The Balance): Cada mitja hora el programa ha d'oferir píndoles de música, informació i humor. • Control mental: Per gestionar el cansament de matinar habitualment, l'ús de tècniques de relaxació i control de l'estrès és fonamental. Límits de l'humor i bromes telefòniques Es discuteix el risc de les bromes telefòniques (les "putadetes"). Els ponents coincideixen que: Cal saber fins on arribar: si la víctima pateix massa, l'oient se sent incòmode. Evitar desgràcies humanes com a tema de mofa. El biaix editorial del grup (com el catalanisme del Grup Flash) marca sovint els límits del que es diu i com es diu.

  • 29'

    Nou Estadi i Ciutat Esportiva del Nàstic

    Presentació del Projecte de la Ciutat Esportiva El portaveu de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, i el president del Nàstic, Josep Maria Andreu, detallen el projecte de la nova ciutat esportiva a la zona de Camp Clar. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de modernitzar les instal·lacions davant l'actual cul de sac que representa la zona de la Budallera. Detalls Tècnics de l'Estructura L'estadi projectat tindrà les següents característiques clau: • Una capacitat de 16.600 localitats. • Un disseny completament cobert, incloent-hi els gols. • Possibilitat d'ampliació futura gràcies a la seva estructura modular. • Diversos camps de gespa artificial i un camp de gespa natural per a l'entrenament professional. "Tarragona tindrà unes instal·lacions esportives que estaran entre les deu millors d'Espanya." Finançament i Patrimoni del Club L'operació es finança mitjançant la gestió dels drets urbanístics a la Budallera, on el Nàstic manté el 50% dels drets. Això permet recuperar patrimoni històric del club i finançar el nou complex sense un cost directe inassumible per a les arques municipals. Calendari i Propers Passos • Juny: Assemblea informativa per als socis per garantir la transparència. • Agost/Setembre: Objectiu de tenir operatiu un primer camp d'entrenament de gespa natural a Camp Clar. • Temporada 2007-2008: Termini previst per a l'acabament de l'estadi. Impacte Social i Participació L'expectació és màxima, amb més de 7.400 visites a la web municipal en pocs dies. S'ha proposat un procés participatiu a través de Tarragona Ràdio i la web oficial perquè l'afició proposi el nom del nou estadi. També s'estudia la instal·lació de plaques solars al sostre per optar a ajuts europeus de sostenibilitat.

  • 7'

    Inauguració de la Rambla de Tarragona i la Torre dels Vents

    Un Homenatge al Passat i un Compromís amb el Futur L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha presidit l'acte de finalització de la Rambla, un projecte històric que connecta el mar amb el riu i que culmina amb la instal·lació de la Torre dels Vents. L'alcalde ha destacat que aquest èxit és fruit de l'esforç acumulat de moltes generacions de tarragonins. Punts clau del discurs: La Rambla com a eix vertebrador: Més enllà d'una obra urbanística, s'ha reivindicat com l'espai on transcorre la vida ciutadana, des de celebracions familiars fins a actes tradicionals com les sardanes o la Setmana Santa. El llegat generacional: S'ha fet un reconeixement deute als avantpassats que van dissenyar el projecte fa cent anys, subratllant que l'actual generació ha tingut la sort i el deure de concloure l'obra. Mirada cap al futur: Nadal ha proposat un nou repte ambiciós per a la ciutat: estendre l'eix urbà des de la Plaça Imperial Tàrraco fins a Vilaseca. "És important mirar al darrere, però és molt més important mirar endavant i creure que és possible que el davant sigui millor." Art i Espiritualitat L'alcalde ha agraït el treball de l'artista Lluís Maria Saumells (tot i que en el text es refereix a ell com a senyor Mas), autor de la Torre dels Vents, destacant que l'obra simbolitza el progrés i la modernitat. L'acte ha finalitzat amb unes paraules del rector de la parròquia de Sant Pau, qui ha convidat a la reflexió mitjançant un minut de silenci i un pare nostre per demanar la pau i la concòrdia per a tots els ciutadans.