Arxiu Sonor 2006
En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.
Subscriu-te
Humor i política a la ràdio catalana: RAC i APM
Presentació de la segona sessió de Comunica 2006, evolució de l’humor a la ràdio i vincle amb la política.
Eugeni Sellent descriu l’origen de RAC1, l’estratègia per captar públic jove i els tres eixos d’acció: informació opinativa, entreteniment humorístic i esports amb forta presència del Barça.
Carles Capdevila explica com APM utilitza talls reals de mitjans per crear gags, la rutina de treball de l’equip, el concepte d’humor terapèutic i la importància de l’actualitat política.
Ronda de preguntes sobre autocensura, ètica de l’humor negre, complicitat amb l’oient i límits de la paròdia política.
Agraïments als ponents i assistents, i anunci de les xerrades de demà sobre guionistes i imitadors a la ràdio.
L'evolució de l'humor radiofònic i el model de RAC1
Aquesta sessió de les Jornades Comunica 2006 analitza com la ràdio ha passat dels grans xous dels anys 40 a un mitjà immediat basat en la sàtira política i la ironia. Eugeni Sellent, director gerent de RAC1, explica l'aposta de l'emissora per un model privat, independent i català.
Els tres pilars de RAC1
- Informació i opinió: Tractament de l'actualitat amb un segell personal.
- Entreteniment i humor: Amb programes com Minoria Absoluta i Versió RAC1.
- Esports: Especial pes de la informació del Barça.
Sellent destaca que el talent dels professionals no resideix només en la imitació, sinó en un bagatge cultural i un domini de l'actualitat que permet fer que el guió sembli espontani, tot i estar molt treballat.
La filosofia de l'Alguna Pregunta Més (APM)
Carles Capdevila, director de l'APM, defineix l'espai com un "humor terapèutic" o en defensa pròpia. El programa es basa en l'escolta exhaustiva de ràdios i televisions per trobar lapsus linguae i situacions absurdes de la realitat.
Conceptes clau de l'APM
- Humor basat en fets reals: Cap guionista pot superar la realitat, com els lapsus dels polítics (Joan Clos, Jordi Pujol o Pasqual Maragall).
- La ironia com a teràpia: Rebaixar la ràbia que generen certs discursos polítics o atacs mediàtics mitjançant efectes de so i context humorístic.
- La complicitat amb l'oient: L'humor funciona millor per la proximitat i els referents comuns de l'audiència catalana.
"L'humor és explorar els límits, és mirar fins on podem arribar sense que es trenqui la complicitat amb qui ens escolta."
Reptes de la producció d'humor
Capdevila explica que fer l'APM requereix un equip d'unes vuit persones dedicades exclusivament a mirar televisió de manera accelerada. També discuteixen la relació amb els polítics, que sovint prefereixen ser parodiats que ser ignorats, ja que la paròdia els humanitza i els dona quota de pantalla.