Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
25 anys del 23F: Crònica i testimonis des de Tarragona
Pau Ricomà descriu la seva tasca com a escolta al quartel de Brunete i l’anunci radiofònic del cop d’estat.
Emissió radiofònica amb trets i infiltració de la Guàrdia Civil al Congrés dels Diputats comandada per Tejero.
Rosa Rossell explica com va viure la irrupció militar mentre escoltava la ràdio amb la seva mare a la botiga.
Josep Cendra relata les trucades i mesures preses amb el seu partit i l’Ajuntament convertit en centre neuràlgic d’informació.
El PSUC registra assemblea multitudinària i amaga els arxivadors per por de represàlies.
Comissions Obreres i el Moviment Comunista promouen una vaga general i debaten la millor estratègia de mobilització.
Matías Vives busca informació de primera mà amb el governador civil i militar sense obtenir detalls clars.
L’alcalde Josep Maria Requesens coordina regidors i segueix l’evolució dels fets a través d’un televisor antic.
Tranquil·litat relativa a Brunete fins que els joves de la cuirassà reben ordres d’anar al Congrés.
Els partits i sindicats valoren els riscos i avantatges d’una vaga mentre l’alcalde mostra indiferència.
La cuirassà arriba al Congrés amb armes i tothom es pregunta si actuen en favor o en contra de la democràcia.
Joan Carles I vesteix uniforme militar i emet un missatge tranquil·litzador rebutjat pels colpistes.
La calma domina al port; assemblees a empreses i universitats i manifestació muncipal a la plaça Imperial Tàrraco.
Els oficials pacten la rendició, desallotgen el Congrés i fan una última arenga apocalíptica a El Pardo.
L’Ajuntament condemna el cop, reafirma lleialtat al rei i milers de ciutadans ocupen el centre per defensar la democràcia.
Circulen veus sobre mobilització de l’extrema dreta i moltes persones porten el passaport preparat per fugir.
Una vintena de persones, incloent Tejero, Armada i Milans, són empresonades per la seva implicació.
Tancament amb una llarga gravació de la cançó "Libertad, libertad", com a himne de defensa democràtica.
El Cop d'Estat des de la Perspectiva Local
Aquest episodi commemora el 25è aniversari del cop d'estat del 23 de febrer de 1981, centrant-se en com es van viure aquelles hores d'incertesa a la ciutat de Tarragona. A través de diversos testimonis polítics i socials, es reconstrueix la cronologia d'una nit marcada per la por al retorn del passat dictatorial.
Reaccions Immediates i Mesures de Seguretat
Des de l'entrada de Tejero al Congrés dels Diputats, els líders polítics tarragonins van reaccionar amb rapidesa:
- Protecció de dades: Tant el PSUC com Convergència i Unió van prioritzar l'ocultació o retirada de fitxers i llistes de militants per evitar represàlies en cas que el cop triomfés.
- Concentració institucional: L'Ajuntament de Tarragona, sota l'alcalde Josep Maria Requesens, es va convertir en el refugi i centre de coordinació de les forces democràtiques.
- Pla d'evacuació personal: Molts dirigents van preparar maletes i documents per a una possible fugida o per protegir les seves famílies.
Contactes amb les Autoritats Militars
Un dels punts més tensos va ser la interacció amb els comandaments militars de la ciutat:
- El diputat Matías Vives es va entrevistar amb el governador civil i el militar per demanar explicacions, trobant una barreja d'ambigüitat i fredor.
- L'alcalde Requesens va mantenir una línia directa amb el governador militar, qui va qualificar els colpistes d'insensatos, oferint una relativa calma a la institució municipal.
El Paper de la Divisió Brunete
L'episodi inclou el testimoni de Pau Ricomà, que feia el servei militar al quarter general de la Divisió Brunete. Descriu l'ambigüitat viscuda dins de l'exèrcit:
"No sabíem exactament si el perill era la democràcia o era el cop d'estat... anàvem allí sense saber a què jugàvem."
Resolució i Conseqüències a Tarragona
Després del discurs del Rei Joan Carles I, la tensió va començar a baixar, tot i que el sindicat Comissions Obreres va mantenir l'agitació al carrer de matinada per conscienciar la població. Els dies posteriors van estar marcats per rumors sobre llistes negres preparades per l'extrema dreta local i una gran manifestació a favor de la llibertat el 27 de febrer.