La nova seu de l'EOI a la Chartreuse de Tarragona

Detalls del projecte de la nova Escola Oficial d'Idiomes (EOI) L'antiga fàbrica de licors la Chartreuse de Tarragona ha estat escollida definitivament com la seu de la futura Escola Oficial d'Idiomes. El projecte neix després d'un llarg peregrinatge de la institució i gràcies a la cessió de l'espai al Departament d'Educació el juny de 2006. Calendari i terminis de construcció El projecte es troba actualment en fase de revisió tècnica i administrativa: * Nadal 2006: Previsió per introduir les modificacions al projecte bàsic segons els requeriments de Cultura i l'Ajuntament. * Primavera 2007: Elaboració del projecte executiu. * Setembre 2007: Concurs d'adjudicació de les obres. * Curs 2009-2010: Horitzó previst per a la inauguració de les instal·lacions. Estructura i distribució dels espais La nova seu s'organitzarà en tres nuclis principals dins del recinte: 1. Edifici principal (Textil-Terraconense): Albergarà el gruix de les aules en la planta baixa i la primera planta. La tercera planta es reservarà per a usos culturals gestionats en col·laboració amb el Departament de Cultura. 2. Edifici d'obra nova: Es construirà al carrer Smith i inclourà la biblioteca i l'auditori. 3. Antiga església: Es rehabilitarà per ubicar-hi la cafeteria i la sala de professors. "El pati es convertirà en el vestíbul principal de tot aquest centre escolar i cultural." Reptes arquitectònics L'arquitecte Víctor Seguí destaca que, tot i el deteriorament exterior dels rebossats, l'estructura dels edificis és sòlida gràcies al substrat rocós de la zona. Es posarà un èmfasi especial en la conservació dels elements històrics, com els alambins i les encabellades de fusta de la tercera planta.

Diada de Tots Sants a Vilafranca: Potencial Extraordinari

Resum de la Jornada La Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès (2006) ha estat testimoni d'una de les actuacions més completes i emotives de la història castellera. Les tres colles participants —Castellers de Vilafranca, Capgrossos de Mataró i Castellers de Sants— han assolit el 100% d'efectivitat, descarregant tots els castells intentats sense cap caiguda. Fites Històriques i Emoció • L'exhibició dels Castellers de Vilafranca: Els verds han signat el seu pòquer de luxe, descarregant quatre castells de gamma extra en una sola jornada: - 4 de 9 amb folre i l'agulla - 5 de 9 amb folre - Torre de 9 amb folre i manilles - Pilar de 8 amb folre i manilles • El retorn dels Capgrossos: El moment més àlgid de la diada ha estat el 3 de 9 amb folre dels Capgrossos de Mataró. Ha estat el seu primer castell de nou descarregat després de la tràgica pèrdua de la Mariona, convertint-se en un acte d'alliberament psicològic i unió de tot el món casteller. • La consolidació dels Borinots: Els Castellers de Sants han completat la tripleta de vuit (2de8f, 3de8 i 4de8), consolidant-se com la colla puntera de la ciutat de Barcelona i demostrant una maduresa tècnica envejable. Reflexions Tècniques i Futur "El futur dels castells és descarregar-los i mirar de no caure." Els caps de colla han coincidit en la importància de la seguretat i la regularitat. Lluís Esclassans (Vilafranca) ha destacat que, tot i no ser la diada amb més puntuació, és la més completa per la perfecció en l'execució. De cara al 2007, es plantegen reptes com el 4 de 9 net o el 3 de 9 amb folre i l'agulla.

Vilafranca guanya el XXI Concurs de Castells

Crònica del XXI Concurs de Castells a Tarragona El certamen casteller ha viscut una de les edicions més intenses i tàctiques de la seva història, amb una lluita aferrissada entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tot i la gran competitivitat mostrada per la colla vallenca, els verds s'han acabat imposant gràcies a la seva regularitat i a la consecució de castells de Gamma Extra. Els moments clau de la jornada • Intent de 3 de 10 amb folre i manilles: Vilafranca ha intentat sentenciar el concurs amb aquesta titànica construcció, però ha patit un contratemps important en fer llenya abans de carregar-se. Aquest intent ha obert el camí a la remuntada de la Vella. • La Torre de 8 neta: Davant la impossibilitat de descarregar el 3 de 10, Lluís Esclassans ha optat per la Torre de 8 neta. Tot i caure un cop carregada, ha estat el castell definitiu per assegurar el triomf vilafranquí. • La competitivitat de la Colla Vella: Els rosats han carregat el 4 amb l'agulla i el 5 de 9 amb folre, però han ensopegat amb el 4 de 9 net, una carta guanyadora que hauria pogut canviar el rumb del concurs. Duel tarragoní i polèmiques del jurat "Hem de creure a la canalla i seguir treballant; la decisió de no donar per carregat el castell és difícil d'acceptar però s'ha de respectar." La jornada no ha estat lliure de polèmica reglamentària. S'ha viscut una discussió intensa sobre el visionat de vídeos per part del jurat, especialment amb el castell dels Xiquets de Tarragona. Finalment, els matalassers han superat la Colla Jove en la classificació, trencant una ratxa històrica. L'ús del casc i la seguretat Durant la retransmissió s'ha valorat molt positivament la normalització de l'ús del casc en el pom de dalt, un element que ja forma part de la indumentària habitual i que garanteix el futur de la canalla a plaça.

Polèmica i Gamma Extra al XXI Concurs de Castells

El Concurs de la Polèmica i l'Excel·lència Aquest episodi narra una de les jornades més intenses de la història del Concurs de Castells de Tarragona, marcada per una decisió arbitral sense precedents i demostracions de força de les colles capdavanteres. El Moment Crític: La Colla Vella i el Reglament El punt d'inflexió del podcast es produeix durant la segona ronda. La Colla Vella dels Xiquets de Valls desmunta un peu de 5 de 9 amb folre, però el jurat, aplicant el reglament de manera estricta, el considera intent desmuntat perquè un dels castellers del pis de quints ja havia perdut contacte amb el folre. • La decisió provoca una indignació total a les files rosades. • Es produeixen moments de tensió entre el cap de colla, Raül Martín, i el president del jurat. • L'organització ha de visionar el vídeo repetidament mentre el concurs s'atura. Domini de Vilafranca i Resiliència Vallenca • Castellers de Vilafranca: Consoliden el seu lideratge descarregant un impecable 5 de 9 amb folre, sumant-lo al 4 de 9 amb l'agulla previ. Amb dos castells de gamma extra descarregats, posen el concurs pràcticament al seu favor. • Colla Joves dels Xiquets de Valls: Després de la caiguda inicial del seu 5 de 9, es refan amb un 4 de 9 amb folre estèticament perfecte, descrit com un dels millors vistos en anys. Duel a Tarragona i Altres Colles • Xiquets de Tarragona: Carreguen un patit 4 de 8 amb l'agulla, situant-se provisionalment per davant de la Colla Jove en un duel local molt disputat. • Xiquets de Reus: Viuen un moment històric en carregar el 2 de 8 amb folre, una construcció que no assolien des de l'any 1998. "Ens han robat una ronda. Som una colla senyora i no abandonarem la plaça, però la decisió és injusta." — Ivan Rodon, president de la Colla Vella. Situació de la Classificació El concurs s'allarga per sobre de les previsions a causa de les aturades tècniques. La classificació queda encapçalada per Vilafranca amb un avantatge considerable, mentre la resta de colles redefineixen les seves estratègies per a les rondes finals.

21è Concurs de Castells de Tarragona: El Mundial casteller

Crònica de la jornada a la Plaça de Braus La 21a edició del Concurs de Castells de Tarragona ha començat amb una intensitat màxima, consolidant-se com l'esdeveniment casteller més important de la temporada. Amb els Castellers de Vilafranca com a clars favorits per revalidar el títol, les colles vallenques intenten plantar cara amb construccions de gama extra. Desenvolupament casteller i novetats tècniques • Rondes conjuntes: Enguany s'han introduït rondes conjuntes per agilitzar el concurs per a aquelles colles que no intenten construccions iguals o superiors al 5 de 8. • Penalitzacions: El jurat aplica un control més estricte sobre el temps de preparació de les pinyes, tot i que les sancions de punts per peus desmuntats només tindran pes real en cas d'un empat en la classificació final. Moments claus de la competició • Castellers de Vilafranca: Han exhibit el seu domini descarregant un impecable 4 de 9 amb folre i pilar (agulla), demostrant una veterania i uns automatismes en el folre que els situen com a líders provisionals. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Ha patit la cara amarga de la competició en aconseguir només carregar el 4 de 9 amb folre i pilar. El pilar s'ha ensorrat durant la sortida de la canalla, complicant les seves opcions de victòria. • Colla Joves Xiquets de Valls: Ha completat amb èxit el 3 de 9 amb folre, tot i que ha generat molta expectació (i certa polèmica pel retard) amb els seus intents de 5 de 9 amb folre. "El concurs no és un premi a la regularitat, és una final a un sol partit on tot es decideix a la plaça." Homenatges i entorn social La jornada ha estat marcada per un emotiu minut de silenci en memòria de la Mariona Galindo, la castellera dels Capgrossos de Mataró que va perdre la vida a l'agost. En l'àmbit polític, la presència de líders com l'Artur Mas o l'Ernest Benach recorda que el concurs és un aparador nacional de primer ordre.

Balanç i Polèmica del Concurs de Castells 2006

Balanç de les Colles Vencedores El resum de la jornada se centra en la victòria consecutiva de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la consolidació dels castells de nou de la Colla Joves Xiquets de Valls. • La Colla Vella destaca la dificultat del 3 de 10 amb folre i manilles i celebra la seva hegemonia amb nou victòries en deu anys. El seu cap de colla anuncia que el 2008 deixarà el càrrec. • La Colla Joves es mostra satisfeta per haver consolidat les estructures de 9 (3 de 9f i 4 de 9f), tot i l'espina clavada de no haver pogut carregar el 5 de 9 amb folre. Polèmica reglamentària i Jurat El cas del 5 de 9 de la Colla Vella Un dels punts centrals del podcast és la decisió de considerar com a intent (i no carregat) el 5 de 9 de la Vella. El jurat argumenta l'aplicació estricta del protocol de plaça: "El castell es considera intent quan l'acotxador no ha col·locat almenys un dels dos peus en la posició correcta." Funcionament del Jurat L'organització defensa la independència i la col·legialitat del jurat. Es destaca que les decisions es prenen per majoria i mitjançant votacions pautades, evitant la improvisació. S'accepta que les "normes de frontera" sempre generen casos límits i discussions per part de les colles afectades. Organització i futur del Concurs Agilització i tecnologia L'organització valora positivament les millores tecnològiques, com l'ús de walkie-talkies i la retransmissió per internet. Tot i que el concurs es va allargar una hora més del previst (fins a les 16:30h), es justifica per: • La durada dels intents de gamma extra. • La necessitat de muntar i desmuntar estructures complexes. Perspectives 2008 Es tanca l'acta emplaçant els participants al Concurs de 2008, amb el compromís de seguir revisant els protocols per millorar l'espectacle i reduir els temps morts a la plaça.

2006-09-24 CASTELLS.LA MERCE + PILARS

Diada de Sant Fèlix 2006: Èpica i castells de gamma extra

Resum de la Jornada Castellera de Sant Fèlix 2006 La retransmissió conjunta de Tarragona Ràdio i Ona Valls ens apropa a una de les cites més emblemàtiques del calendari: la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. L'edició del 2006 destaca per un nivell tècnic excepcional, amb la participació de les quatre colles punteres: els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. Actuacions Destacades per Colles • Castellers de Vilafranca: Els amfitrions han exhibit el seu domini absolut completant una actuació de somni. Han descarregat el 4 de 9 amb folre i l'agulla i el 5 de 9 amb folre. Tot i que han coronat el 3 de 10 amb folre i manilles, el castell ha caigut durant la descarregada. Han tancat amb un pilar de 8 amb folre i manilles impecable. • Minyons de Terrassa: Han signat una diada perfecta descarregant tota la seva gamma programada: el 5 de 9 amb folre, la torre de 9 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre i un pilar de 7 amb folre solvent. Els analistes destaquen la seva capacitat de rendiment immediat després de les vacances. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han mostrat la seva veterania descarregant el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. El moment més tens ha estat l'intent de 3 de 8 aixecat per sota, que s'ha trencat en l'última aixecada quan ja estava gairebé completat. • Colla Joves Xiquets de Valls: Han assolit els seus objectius amb la tripleta màgica, destacant especialment el seu primer 3 de 9 amb folre de la temporada, descarregat amb molta èpica i rapidesa de la canalla. Debats i Temes Tècnics "És la segona millor actuació de la història, i la primera l'hem feta nosaltres l'any passat." Aquesta cita de Lluís Esclassans, cap de colla dels verds, resumeix l'ambició de la jornada. Altres temes discutits inclouen: • L'ús del casc casteller: S'analitza com les colles grans s'han adaptat ràpidament a aquesta mesura de seguretat després de reticències inicials. • El paper de la pinya i el folre: La importància dels herois anònims en estructures tan complexes com els castells de deu pisos o els pilars de gamma extra. • La gestió emocional: La frustració dels amfitrions per no poder descarregar el 3 de 10 tot i carregar-lo per cinquena vegada.

Bona nit: Reflexions i Benvingudes Nocturnes

Analisi del Podcast Aquest episodi presenta una estructura inusualment repetitiva centrada en la salutació de cortesia "Bona nit". A través d'una seqüència estesa, el programa explora la cadència de la veu i la importància de l'acollida nocturna. Punts Clau de la Sessió • La repetició sistemàtica com a eina de relaxació per a l'oient. • La variació subtil en el to i el ritme de la salutació en cada interval de 30 segons. • La creació d'un espai de reflexió minimalista. Temes Principals Salutacions i Protocol: L'ús del català en el context nocturn. Ritme i Cadència: Com la monotonia pot esdevenir una forma de meditació guiada. "Bona nit" és l'expressió que tanca el cicle del dia i prepara l'inici del descans. El contingut es manté constant durant tota la durada de la transcripció, posant èmfasi en la continuïtat sonora.

Memòria de l'atemptat d'ETA a Empetrol (1987)

Retrospectiva del 12 de juny de 1987 Aquest episodi reuneix diversos testimonis per commemorar el 19è aniversari de l'atemptat contra el complex petroquímic d'Empetrol (actual Repsol) a Tarragona. La conversa se centra en l'impacte social, la gestió de la crisi i l'evolució de la seguretat civil des d'aquell esdeveniment històric. Els records de la nit del caos Els convidats descriuen una situació marcada per l'espant inicial i la manca d'informació precisa: • L'impacte visual: Les flamarades eren tan intenses que es podia llegir el diari als balcons dels barris de ponent només amb la llum del foc. • La fugida massiva: Es va produir una evacuació espontània i desordenada de milers de ciutadans cap a zones com l'Albi, Andorra o el Vendrell. • L'hospital com a refugi: Molts veïns van anar a peu a l'hospital no només per urgències mèdiques, sinó buscant la seguretat d'un edifici públic que percebien com a empara. El paper crucial dels mitjans i líders veïnals En una època sense telefonia mòbil ni xarxes socials, la ràdio i la megafonia local van ser vitals: • Ràdio Fòrum: Va actuar com a nexe d'unió per a famílies disperses i per transmetre instruccions de les autoritats. • La megafonia de barri: Ángel Juárez explica com van haver d'utilitzar els altaveus dels barris per contrarestar l'ocultació d'informació de l'administració i calmar la població. "No ens podíem imaginar que era l'ETA, fins i tot pensàvem que era el GRAPO o un accident d'un avió que feia pràctiques." Crítica a la gestió actual del risc Malgrat els anys transcorreguts, els tertulians mostren preocupació per la situació actual: • Simulacres insuficients: Es critica que els simulacres sovint són només un "teatre" industrial sense participació real de les escoles ni formació pedagògica per als ciutadans. • Estudis epidemiològics: Es reivindica la necessitat de saber realment què respira la població de Tarragona sota el concepte d'impacte ambiental. • Pedagogia del risc: Jordi Bertran insisteix que cal parlar del risc amb normalitat per generar una consciència prèvia que permeti actuar millor en futures emergències.

Visita al Parc de Nadal de Tarragona al Palau Firal

Exploració del Parc de Nadal i les seves novetats L'episodi d'avui ens trasllada al recinte del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, la nova ubicació del tradicional parc infantil nadalenc. Amb un espai exterior ampliat que arriba als 4.000 metres quadrats, el parc ofereix una experiència molt més vasta i diversa que en edicions anteriors. Els Pavellons de les Meravelles: Un espai oníric La proposta estrella d'enguany és el projecte artístic de la companyia italiana Casa degli Alfieri, liderada per Antonio Catalano. Mitjançant set instal·lacions úniques, es convida els nens i els adults a una experiència sensorial i artística: El Pavelló dels Grans Somiadors: Un espai amb llits de fusta i coixins on els visitants poden escoltar els somnis i desitjos de personatges imaginaris. Arqueologia Imaginària: Un museu dedicat al Popolo de Bà, una civilització fictícia amb el seu propi alfabet, instruments primitius i joguines reciclades fetes amb materials naturals. Interacció i creativitat: Segons l'actor Oriol, aquesta proposta s'allunya de les atraccions de fira convencionals per buscar una connexió emocional profunda. Activitats lúdiques i oferta musical El coordinador del parc, Toni Martí, destaca l'oferta variada que inclou tant elements clàssics com culturals: Atraccions clàssiques: Fira exterior amb els autos de xoc, el tren de la bruixa, tirolines i zones de llits elàstics. Música en directe: Actuacions d'estils poc ortodoxos com el grup Don Simón i Telefunken, que utilitzen objectes quotidians (com una taula de planxar) com a instruments. Dia de la Ciutat Educadora: Una jornada especial centrada en la convivència i el civisme a través de la màgia de l'il·lusionista Estruc. "És una activitat molt diferent a tot el que s'ha vist d'animació infantil a Catalunya, una aposta que busca emocionar i aprendre alhora."

Nadal de Jocs i Esport al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

L'esport a l'antiguitat: de l'auto-superació a l'espectacle El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta l'exposició temporal "Reflexos d'Apolo: Esport i Arqueologia a la Mediterrània Antiga", una col·lecció excepcional procedent del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. L'exposició explora les arrels de la competitivitat i l'excel·lència física, comparant la visió clàssica amb la contemporània: El concepte grec: Basat en l'amaterisme i la recerca de l'honor i el prestigi personal o col·lectiu. El concepte romà: Més proper a l'actualitat, centrat en el mercantilisme, els mitjans de comunicació i l'espectacle de masses. Activitats de Nadal per a infants Sota el títol "Nadal, Jocs", el museu organitza tallers per a nens i nenes d'entre 6 i 12 anys durant les vacances escolars. Aquestes activitats inclouen: Pràctiques esportives: Simulació de llançament de disc i salt de longitud amb halteris. Tallers creatius: Aprenentatge sobre com es decoraven les ceràmiques gregues. Jocs lúdics: Recreació del catabós (joc amb vi durant els simpòsiums) i curses de vigues al Circ de Tàrraco. Cultura i lectura: El Club de Lectura Històrica Es reprèn la col·laboració amb la Biblioteca Pública per al Club de Lectura. En aquesta edició, es treballarà la novel·la "Ver l'Efes i morir" de la coneguda autora Lindsay Davis, protagonitzada pel detectiu romà Marco Didio Falco. Aquesta iniciativa busca: "Fer parlar les pedres i transmetre el coneixement de la recerca històrica d'una manera planera i interessant per a tota la ciutadania." Les activitats es realitzaran durant la primera setmana de gener de l'any 2007, amb inscripció prèvia necessària per garantir la qualitat pedagògica dels tallers.