Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
L'esclat de la Guerra Civil a Tarragona: 70 anys de memòria
Presentació del tema: 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil Espanyola i invitació a l’historiador Jordi Piqué per recordar com es van viure els esdeveniments a Tarragona.
Descripció del clima social i polític de Tarragona aquell estiu: calor, vida al carrer, tensió a les casernes i presència d’un nucli de militars sediciosos predisposats al cop d’estat.
Relat de l’arribada del telegrama des d’Àfrica, l’espera de la senyal codificada, la indecisió del comandant Martínez Penyalbert i la distribució de leialtats entre oficials (30 % sediciosos, 20 % republicans, 50 % neutrals).
Arribada de milicians ‘tacats de sang’ de Barcelona, crema del convent de Santa Clara, intent de saqueig de l’església del Carme, alliberament de presos comuns i repartiment d’armes: inici de la revolució urbana.
Les autoritats republicanes i dirigents sindicals concentren soldats, guàrdies civils i agents de control per enviar-los al front d’Aragó, deixant l’ordre públic a mans de milícies armades locals.
Es crea un comitè antifeixista format per sectors obrers i sindicats que assumeix el poder municipal; la vida quotidiana es desenvolupa enmig de la convulsió revolucionària i la suspensió dels cultes religiosos.
Jordi Piqué recomana obres clau per aprofundir en la Guerra Civil a Tarragona, incloent la seva tesi doctoral sobre la rereguarda i reculls d’estudis locals publicats pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials.
La Tarragona de l'estiu de 1936
L'historiador Jordi Piqué descriu la ciutat de Tarragona durant els primers dies de juliol de 1936 com un escenari de normalitat aparent marcat per la calor intensa, on la població gaudia de les platges i les vacances, aliena a la magnitud del conflicte que s'apropava. Tot i així, existia una tensió política latent que es concentrava especialment en l'estament militar.
El fracàs del cop militar a la ciutat
A diferència d'altres indrets, la guarnició de Tarragona es va mantenir fidel a la República. Aquest fet es va deure a diversos factors clau:
- El nucli de militars sediciosos estava format per oficials de la caixa de reclutes sense comandament directe sobre les tropes.
- L'actitud dilatòria del coronel Martínez Penyalbert, que va evitar prendre una decisió definitiva fins a conèixer el fracàs del cop a Barcelona.
- L'anunci de la rendició del general Godet a través d'octavetes llançades des d'un avió, que va desactivar qualsevol intent de revolta.
De l'intent de cop a la revolució obrera
A partir del 21 de juliol, l'arribada de milicians provinents de Barcelona va capgirar l'ordre social. Es van produir els primers actes de desordre revolucionari:
- 1 Crema d'edificis religiosos: L'incendi del convent de Santa Clara (actual Hotel Imperial Tàrraco) va marcar l'inici de la violència contra el patrimoni.
- 2 Alliberament de presos: Es van obrir les portes de la presó per alliberar els presos comuns.
- 3 Presa del poder obrer: El poder real va passar de l'Ajuntament a un Comitè Antifeixista integrat per sindicats com la CNT i la UGT.
"En quatre dies passem d'un intent de cop d'estat a l'inici d'una revolució obrera."
La buidada de la ciutat de forces d'ordre
Per desconfiança, les noves autoritats republicanes van enviar ràpidament la majoria de soldats i guàrdies civils cap al front d'Aragó per aturar l'avenç de les tropes rebels. Això va deixar Tarragona pràcticament sense agents de seguretat, deixant l'ordre públic en mans de les milícies armades.