T de Teatre celebra 15 anys d'èxits al Teatre Metropol
Introducció de la temporada de primavera al Teatre Metropol i expectatives per l’antologia “15”.
Recordatori dels inicis amb els “Contes Misògins” i el paper de Pere Sacristà en el seu primer espectacle.
Parla de les constants temàtiques i estilístiques de la companyia: humor irònic, mirada a la societat i evolució personal.
Explicació de la selecció dels quinze esquitxos, l’ordre invers, el vestuari comú i els nous lligams que uneixen fragments.
Comentaris sobre la continuïtat televisiva, la possible nova gira i nous espectacles després de “15”.
T de Teatre: Una retrospectiva de 15 anys de carrera
La companyia T de Teatre arriba al Teatre Metropol de Tarragona amb el seu nou espectacle titulat "15", una antologia que recull la seva trajectòria des dels inicis fins a l'actualitat. En una entrevista amb la integrant Marta Pérez, es repassa l'evolució del grup i l'expectació que han generat a la ciutat, on les entrades s'estan venent a un ritme frenètic.
Els pilars de l'espectacle "15"
L'espectacle no és només un recull de textos, sinó una peça estructurada amb entitat pròpia:
- Estructura inversa: El muntatge comença amb els fragments del seu últim èxit i viatja en el temps fins a arribar als seus orígens.
- Selecció de textos: Inclou 15 sketches emblemàtics d'obres com Això no és vida, Criatures, Homes i els fundacionals Contes misògins.
- Lligams nous: S'han creat escenes de transició inèdites per connectar els diferents fragments i donar coherència al conjunt.
L'estil inconfusible de la companyia
Marta Pérez destaca que, malgrat l'evolució personal i professional, la companyia manté unes constants que el públic valora:
"Aquesta mirada irònica a tot allò que ens envolta: el món de les criatures, els homes i la vida moderna."
L'ús de l'humor, la ironia i la capacitat de portar situacions quotidianes i universals al límit són les claus que han permès a la companyia fidelitzar un públic molt transversal.
Del teatre a la televisió i viceversa
L'entrevista també aborda l'impacte de la sèrie Jet Lag, que ha donat a la companyia una gran popularitat televisiva. Tot i que molta gent jove les reconeix pels seus papers a la pantalla, Pérez subratlla que el teatre ofereix una dimensió diferent, deslligada dels estereotips de la sèrie, tot i que agraeixen el nou públic que la televisió els ha aportat.

