Concert dels 20 anys de Tarragona Ràdio a La Vaqueria
El presentador obre el programa, defineix el concert com a ‘excepcional’ i convida la comunitat a la Bequeria a les 10:30 pm per celebrar els 20 anys de Tarragona Ràdio amb un format informal.
Guille explica com neix la idea d’involucrar periodistes en una banda base anomenada ‘Presa en ExpressBank’ i Núria detalla com la proposta es va ampliar perquè tothom vinculat a la ràdio pogués participar cantant.
Parlen dels participants (incloent un metge per emergències), dels problemes amb els bateries, de l’essència ‘rock’ dels 70 i del caràcter de ‘projecte de risc’ que presenten els assajos i la coordinació del concert.
Desglossen l’elecció de cançons de les últimes dues dècades, les dificultats tècniques (falta de teclats, samples), les anècdotes dels col·laboradors que sorprenen cantant i la diversitat estilística del programa.
Tanquen amb un missatge per a empreses que vulguin organitzar esdeveniments similars, recorden l’hora i el lloc del concert, i acomiaden els participants abans de l’espectacle musical de la nit.
Un acte informal per a una celebració històrica
En el marc dels 20 anys de Tarragona Ràdio, s'ha organitzat un concert especial a la sala La Vaqueria. A diferència dels actes institucionals, aquesta proposta neix de la iniciativa d'un col·lectiu de periodistes i col·laboradors vinculats a l'emissora que han decidit pujar a l'escenari per oferir un repertori de versions dels últims vint anys.
La gènesi del projecte: De la 'Pressing Express Band' a la ràdio
L'origen del grup es troba en un conjunt format per periodistes que assajaven com a activitat d'oci. Amb l'excusa de l'aniversari, el projecte va créixer fins a involucrar una gran quantitat de treballadors de la casa. Durant l'entrevista es destaquen diversos punts clau:
- La banda base: Està formada per músics amb coneixements tècnics que donen suport als cantants.
- L'elenc d'artistes: El concert no és un karaoke massiu, sinó que els col·laboradors com Yolanda García, Quim Pons, Anna Plaza o Joan Maria Bertran canten sols o en duets.
- El repte del directe: Molts dels participants no havien pujat mai a un escenari, fet que afegeix un component de risc i emoció a la nit.
Un repertori variat i sense prejudicis
El llistat de cançons ha estat triat pels mateixos intèrprets d'entre les llistes d'èxits de les darreres dues dècades. El ventall d'estils és molt ampli:
"El tema va des de la Madonna a l'Álex Ubago, passant pels Los Rodríguez i U2."
Els organitzadors admeten que la memòria sol trair a l'hora de triar temes dels últims 20 anys, ja que sovint s'acaben escollint cançons de fa 25 o 30 anys. Tot i l'eclecticisme, han descartat gèneres com el hip-hop o la rumba per dificultat tècnica.
La il·lusió com a motor col·lectiu
Més enllà de la qualitat musical, els interlocutors destaquen la capacitat d'aquest projecte per il·lusionar i unir persones amb interessos i rols laborals molt diferents sota un objectiu comú i divertit. Fins i tot fan broma amb la idea de reconvertir-se en una empresa que ajudi altres companyies a motivar els seus equips a través de la música.

