Cicle de cinema dedicat al director Joaquim Jordà a la URV
Jolanda presenta el nou cicle dedicat a Joaquim Jordà i dona pas a l’entrevista amb José Carlos Suárez, director de l’Aula de Cinema de la URV.
Suárez contextualitza Jordà com a pioner del documental durant el franquisme i membre de l’Escola de Barcelona, destacant la seva actitud crítica i compromesa.
Discussió de Númax presenta i 20 anys no és nada, obres que qüestionen la política de la transició, l’autogestió obrera i la continuïtat narrativa al llarg de dues dècades.
Comentari sobre Becky i De nens, abordant temes tabú com la salut mental i casos de pederàstia amb crítica al sistema judicial i als prejudicis socials.
Reflexió sobre l’auge del documental en sales comercials i avançament de la resta de la programació del cicle i altres iniciatives de l’Aula de Cinema.
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, José Carlos Suárez, director de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta el primer cicle del curs 2006-2007 dedicat a la figura i l'obra de Joaquim Jordà, cineasta català traspassat recentment.
La figura de Joaquim Jordà
L'entrevista destaca Jordà com un referent ineludible del cinema documental i un dels pares de l'Escola de Barcelona. Es defineix la seva trajectòria per:
- Un compromís social constant i una actitud de outsider contra els corrents establerts.
- La capacitat de transgredir la censura franquista mitjançant l'ús de l'imaginari social.
- L'ús del cinema per denunciar la realitat, fugint de les etiquetes i d'allò políticament correcte.
Pel·lícules destacades del cicle
Durant el col·loqui s'analitzen diversos títols fonamentals que es projectaran a l'aula:
- 1 Númax presenta (1979): Una obra sobre l'autogestió obrera que va ser censurada i silenciada durant anys.
- 2 20 anys no és nada (2004): Seqüela on el director retroba els protagonistes de Númax per veure com ha canviat la societat.
- 3 Mones com la Becky (1999): Un assaig potent sobre els límits de la psiquiatria i la lobotomia.
- 4 De nens (2004): Un documental polèmic sobre el cas de pederàstia del Raval que posa en evidència el sistema judicial i la manipulació mediàtica i urbanística.
L'auge del gènere documental
Suárez reflexiona sobre l'èxit actual del documental a les sales comercials, atribuint-ho al fet que el públic està cansat de productes mediocres i busca realitats autèntiques. Cita Jordà com el precursor que va saber hibridar la realitat amb la ficció, influint en noves generacions de cineastes formats en el màster de la Universitat Pompeu Fabra.
"Joaquim Jordà sempre va ser un outsider, un home que es va enfrontar contra el que estava establert."

