L'evolució de l'humor a la ràdio i la televisió
Introducció a les jornades organitzades a la URV amb la presència d'estudiants i personatges mediàtics.
Josep Maria Martí Martí explica com la ràdio va asseure les bases dels gèneres que després va explotar la televisió.
Classificació subjectiva dels formats d'humor: monòlegs, diàlegs de personatges, xous, sitcoms, imitacions i magazins.
Repàs a les figures de Miguel Gila i Joan Capri com a referents del gènere del monòleg.
Anàlisi de l'èxit de parelles humorístiques i el cas concret de Maginet Pelacanyes a Tarragona.
Evolució dels espectacles cara al públic i l'arribada de les comèdies de situació familiars.
Fermí Fernández i Oriol Grau parlen sobre la improvisació, el guió i la màgia de la ràdio enfront la televisió.
Opinions dels estudiants sobre la formació i avanç de la programació de les properes jornades.
Crònica de la Setmana de la Comunicació
El periodista Josep Sunyer analitza les sessions obertes a la URV, centrades en l'evolució dels formats de comunicació i l'humor. La jornada ha comptat amb la ponència magistral de Josep Maria Martí Martí, doctor en Ciències de la Informació, i la col·laboració d'humoristes de la factoria El Terrat.
Conceptes clau de la ponència de Martí Martí
- Tot està inventat: Es defensa la idea que la ràdio ha estat el primer mitjà audiovisual i la base sobre la qual s'ha construït la televisió.
- Transvasament de talent: Amb l'arribada de la televisió, es va produir una fugida de professionals, formats i, especialment, de la publicitat (la gallina dels ous d'or).
- Gèneres radiofònics: S'identifiquen sis gèneres bàsics de l'humor: monòlegs, diàlegs estereotipats, xous, sitcoms, imitacions i morning shows.
L'humor a través dels personatges
"La ràdio té una cosa que no tindrà mai la televisió: la màgia d'excitar la imaginació de l'oient."
- Monologuistes: Destaca la figura de Miguel Gila com a pioner i Joan Capri en l'àmbit català.
- Parelles estereotipades: Referències a Tip y Top i, especialment, a l'èxit de Josep Maria Terrassa amb el personatge del Maginet Pelacanyes a Tarragona.
- La factoria El Terrat: Fermí Fernández i Oriol Grau expliquen com l'observació de la vida quotidiana i la improvisació són els motors dels seus gags a programes com Buenafuente.
L'essència del mitjà
Es conclou que, mentre la televisió requereix infraestructures gegantines (fins a 150 persones per programa), la ràdio conserva una capacitat única per connectar amb el públic mitjançant el relat i la creativitat individual.

