Títol i resum generats per IA

Dones Públiques: Política i Gènere a l'Espanya del Segle XX

0:00Arxiu Sonor 2006 Entrevistes16:17
Compartir
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
7 seccions · 16:17
01
El títol i el doble sentit de 'Dona Pública'
0:00 — 1:09

L'autora explica que el títol del llibre és intencionadament provocador per evidenciar el biaix sexista del llenguatge: mentre 'home públic' s'associa a prestigi, 'dona pública' s'ha vinculat històricament a la prostitució.

0:00
02
Invisibilitat i recerca històrica
1:10 — 3:26

Es discuteix la dificultat de trobar documents oficials sobre dones i com la història social ha permès rescatar les veus de dones que van trencar amb l'espai domèstic per fer política o que van patir la presó.

1:10
03
La repressió franquista i el delicte familiar
3:27 — 5:55

Anàlisi de com el franquisme castigava les dones per les idees dels seus familiars homes, utilitzant-les com a ostatges per exercir la venjança política i social.

3:27
04
Evolució dels perfils polítics femenins
5:56 — 8:49

Comparativa entre les dones de l'Assemblea de Primo de Rivera (més assistencials i mestres) i les de la Segona República (advocades, obreres i més independents).

5:56
05
El sufragi i l'exili
8:50 — 10:34

Es destaca la fita de l'any 1931 amb el sufragi femení a Espanya i el destí tràgic de les diputades republicanes, la majoria de les quals van acabar a l'exili.

8:50
06
Memòria inclusiva i debats parlamentaris
10:35 — 13:31

Reflexió sobre la manca de noms de dones als carrers i el famós debat entre Clara Campoamor i Victoria Kent sobre el dret al vot femení.

10:35
07
Instrumentalització i la col·lecció Atenea
13:32 — 16:17

Com els règims conservadors han usat la dona per imatges de modernitat i la presentació de la nova col·lecció editorial sobre estudis de gènere en català.

13:32
Seccions generades automàticament

En aquesta conversa, Montserrat Duc presenta el seu llibre "Dones Públiques", una obra que analitza el paper femení en la política espanyola durant el segle XX. L'autora utilitza un títol provocador per a reivindicar un llenguatge no sexista i per a rescatar la història de dones que van ocupar espais de decisió, trencant amb el mandat tradicional de la domesticitat.

La lluita contra la invisibilitat

L'obra destaca la dificultat de fer recerca històrica sobre les dones a causa de la manca de documentació oficial. Duc diferencia clarament diversos perfils segons l'època:

  • Dictadura de Primo de Rivera: Dones principalment mestres o provinents de la noblesa, amb rols assistencials i benèfics que servien per a donar una imatge de modernitat al règim.
  • Segona República: Un període clau on apareixen dones molt potents intel·lectualment (advocades, escriptores) i s'aconsegueix el sufragi femení (1931), situant Espanya per davant de països com França o Suïssa.
  • Dictadura Franquista: Un retrocés on la dona torna a ser tutelada i on les poques representants públiques eren utilitzades com a "maquillatge" per a obtenir legitimitat social.

La repressió i la venjança familiar

Un dels punts més colpidors de l'entrevista és l'anàlisi de la repressió a les presons de dones durant el franquisme. L'autora explica el concepte de delicte familiar:

"No només van pagar per les seves idees, sinó per les dels homes de les seves famílies."

Moltes dones eren empresonades sense un delicte concret, simplement com a mètode de venjança política contra marits, fills o germans exiliats o republicans.

Una memòria inclusiva

Finalment, es subratlla la necessitat d'una memòria inclusiva que encara manca a Espanya, visible en la poca presència de noms de dones en el nomenclàtor dels carrers. El llibre inaugura la col·lecció Atenea, una aposta editorial per la recerca d'estudis de gènere en llengua catalana.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament