Ferran Rañé i la reflexió sobre Charlie Rivel i el poder
El presentador felicita Ferran Ranyer i l’equip per l’èxit de l’espectacle a Tarragona i destaca les referències rebudes.
Ranyer descriu la col·laboració amb Gerard Vázquez, Joan Font, Jordi Martínez, Pep Molina, Jordi Rico i Blanco en el naixement i assajos de l’obra.
Explicació de la categoria T6 del Teatre Nacional per nous autors i el seguiment diari de l’autor durant els assajos.
Descripció del fet real de Charlie Rivel a l’Alemanya nazi i la ficció que planteja l’actuació davant del Führer amb reflexions sobre guerra i nazisme.
Comentaris sobre la barreja de comèdia i moments poètics o íntims, i la sorpresa que genera en el públic el pas fluid entre drama i humor.
Ranyer parla de la importància de Charlie Rivel a la infantesa de diverses generacions, la seva tècnica del gest i el ritme en contrast amb altres pallassos.
Explicació de com s’ha basat en records, vídeos i l’essència rítmica de Rivel sense fer una imitació arqueològica, per fer-lo recognoscible al públic d’avui.
Reflexions sobre el deure de l’artista de ser crític amb el poder, amb referències a la pròpia experiència de Ranyer amb la censura i l’exili intern posteriors al 1978.
Previsions optimistes per la funció a Tarragona, l’afecte del públic local i el bon ambient de treball que auguren un altre èxit.
Ferran Rañé i l'èxit de l'espectacle sobre Charlie Rivel
L'actor Ferran Rañé analitza l'èxit de la seva darrera representació teatral, una obra escrita per Gerard Vázquez i dirigida per Joan Font (Comediants). L'espectacle és un treball coral que ha aconseguit una gran recepció gràcies a la cohesió del seu equip artístic i a la profunditat de la seva temàtica.
La trama: Entre la realitat i la ficció
L'obra es basa en un fet real de la vida del pallasso català Charlie Rivel: l'obligació de complir un contracte a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquí, l'autor construeix una ficció on Rivel és convidat a actuar per a l'aniversari de Hitler.
- Reflexió política: L'espectacle planteja el paper de l'artista davant del poder.
- Contrast de gèneres: Combina números de pallassos amb moments de gran càrrega dramàtica i poètica.
- Tres postures davant l'horror: L'artista universal (Rivel), l'artista compromès que vol introduir la crítica, i el que opta per l'acció directa.
El repte d'interpretar una icona
Rañé explica que no ha buscat fer una "arqueologia" o imitació exacta, sinó capturar l'essència rítmica i el domini del tempo que feia de Rivel un geni universal. Destaca la dificultat de recrear un personatge que és una icona en l'imaginari col·lectiu, especialment pel seu estil silenciós i poètic, oposat als pallassos estridents.
"L'artista té l'obligació de ser absolutament crític amb el poder, estigui qui estigui."
El compromís social de l'artista
L'entrevista també aborda la trajectòria personal de Rañé, recordant el seu exili i el consell de guerra que va patir l'any 1978 per l'obra La Torna amb Els Joglars. L'actor defensa que l'artista és, davant de tot, un ésser social que no pot ser aliè a la realitat política i que ha d'utilitzar l'humor i el gest per traspassar les barreres de la censura.

