Francesc Valls Calçada presenta 'L'aigua parlava'
L'autor explica que feia 19 anys que no publicava narrativa, des de 'Els conillets afemats', i reflexiona sobre com la feina i el temps l'havien allunyat d'aquest gènere.
Francesc Valls detalla l'esforç i la disciplina que requereix escriure una novel·la, comparant-ho amb una 'doble vida' que afecta l'entorn personal.
Descripció del protagonista: un personatge polièdric que la gent creu que és sant, però que viu un conflicte intern entre la seva realitat i la imatge que projecta.
L'obra se situa a la Tarragona del segle XII, un període d'incertesa històrica. L'autor vincula espais com la platja del Miracle amb la trama.
Es discuteix la visió de l'amor a la novel·la, més física que cortès, i el recorregut vital del personatge des de novici fins a cavaller.
Explicació del títol: com que el protagonista és mut, l'aigua (naufragis, rius, mars) esdevé el mitjà d'expressió i connexió poètica.
Comentaris sobre les primeres reaccions dels lectors i la importància del contacte directe amb el públic durant la diada de Sant Jordi.
L'autor revela que ja té escrita una continuació, tot i que hauria de revisar-la per adaptar-la al final definitiu de la primera part.
Retorn a la narrativa de Francesc Valls Calçada
Després de quasi dues dècades centrat en la poesia, l'escriptor Francesc Valls Calçada torna al gènere de la novel·la amb L’aigua parlava, publicada per Arola Editors. L'autor explica que, malgrat el pas del temps i la dedicació laboral, el desig d'escriure narrativa sempre havia estat present, i que aquest projecte ha requerit una disciplina de ferro i molts mesos de treball solitari.
L'univers de 'L’aigua parlava'
La novel·la ens trasllada a la Tarragona del segle XII, un període històric que l'autor descriu com a "fosc" i en ple procés de recuperació. Tot i l'ambientació medieval, Valls Calçada subratlla que no es tracta d'una novel·la històrica documental, sinó d'una obra de ficció que utilitza el context per explorar temes universals:
- El Sant Mut: El personatge central, un home a qui la societat mitifica i considera sant, malgrat que ell mateix és conscient de les seves malifetes i limitacions.
- Dualitat moral: La lluita constant entre el bé i el mal, l'engany i la veritat.
- Relacions humanes: S'allunya de l'amor cortès idealitzat per mostrar una carnalitat més real i humana, pròpia de l'època.
- La simbologia de l'aigua: El títol fa referència a la incapacitat de parlar del protagonista i com la natura, especialment l'aigua (mars, pluges, rierols), es converteix en la seva veu.
El procés creatiu i futur
L'autor confessa que el procés de documentació i escriptura ha estat tan intens que ha arribat a afectar el seu entorn personal. Com a curiositat, revela que ja té una segona part escrita, tot i que el seu futur dependrà de l'acollida d'aquest primer volum i d'una profunda revisió estructural arran d'un canvi d'última hora en el final de L'aigua parlava.

