Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Mercè Martínez presenta el musical Paradís al Metropol
Introducció del musical que es representa al Teatre Metropol sobre tres nàufrags en una illa deserta.
Mercè Martínez descriu el seu paper com la veu de l'illa, un personatge afegit que observa amb ironia els humans.
Debat sobre l'origen del text de Carles Soldevila, l'adaptació de Hollywood i l'estil d'alta comèdia i cabaret.
Anàlisi de la banda sonora composta per Guinovart, destacant la varietat d'estils i els jocs de paraules.
L'experiència de treballar amb Àngels Gonyalons i com el públic reconeix els actors pels seus papers televisius.
L'actriu reflexiona sobre les crítiques negatives i la importància del veredicte final de l'espectador.
Entrevista amb Mercè Martínez pel musical Paradís
L'actriu Mercè Martínez explica els detalls de l'obra de teatre musical Paradís, que es representa al Teatre Metropol. L'obra narra les peripècies de tres supervivents d'un naufragi en una illa deserta, sota una mirada irònica i un estil que recorda l'alta comèdia dels anys 20.
Punts clau de la producció
- El personatge de l'illa: Mercè Martínez interpreta la veu de la consciència de l'illa, un personatge inexistent a l'original que aporta un toc de cabaret i salvatgisme.
- Repartiment de luxe: L'obra compta amb actors reconeguts com Àngels Gonyalons, Pep Anton Muñoz i Xavi Mira.
- Música d'autor: La banda sonora ha estat composta per Albert Guinovart, barrejant estils com el jazz, el tango i les balades.
Origen i estil
L'obra es basa en un text de Carles Soldevila i destaca per un humor que fuig de la broma fàcil, apostant per una estètica sofisticada però amb un rerefons crític cap a la conducta humana.
"L'illa és una cabretera... no és molt sofisticada. Tira més a l'humor de cabaret davant la invasió d'aquests tres éssers humans."
La relació amb la crítica
L'actriu reconeix que la recepció de la crítica professional ha estat tèbia, possiblement per no haver captat el punt irònic i la paròdia de la cursileria que proposa el muntatge. Tot i això, defensa que l'opinió més important és la del públic que omple les butaques.