2006-03-15 TEATRE FESTEN
Es presenta l’obra Festen i s’insisteix que, malgrat el títol, no és una festa alegre sinó una tragèdia dramàtica.
Es descriu el nucli de la tragèdia: el suïcidi d’una germana i la reunió familiar on surten a la llum abusos i silencis acumulats durant 30 anys.
Es explica la fidelitat al guió cinematogràfic danès i els canvis escènics necessaris per al llenguatge teatral, amb un espai simbòlic de llum i so.
Raons per conservar noms i paisatge danès: respecte als autors originals, referències a Hamlet i reforç de la universalitat allunyant la temptació de localisme.
Reflexió sobre com la dinàmica pares-fills i el servilisme són fenòmens universals, més enllà del context nòrdic, i la importància de l’amor i el respecte.
Descriu com la funció intercala moments d’humor i personatges còmics per alleugerir la tensió i construir progressivament el dramatismes.
Lloa l’excel·lent treball dels actors, la direcció de Josep Galindo i la qualitat estructural del text, que fa fluida la narració teatral.
Es parla de l’acollida unànime de crítica i públic, la gira en curs fins a l’abril i la possibilitat de futures reposicions segons la demanda.
D'una celebració a la tragèdia profunda
L'obra teatral Festen, basada en la coneguda pel·lícula de Thomas Vinterberg, es presenta com una experiència intensa que subverteix el concepte de "festa". Tot i que l'escenari planteja la celebració del 60è aniversari del patriarca d'una família d'alta societat, la trama deriva ràpidament cap a una tragèdia de la infància explicada trenta anys després.
Temes universals i estructura
L'entrevista amb l'actor Lluís Villanueva destaca que el nucli de l'obra són les relacions humanes i els secrets soterrats:
- Relacions familiars: L'abús de poder i la manca de respecte i amor com a germen de la descomposició familiar.
- Secrets i hipocresia: La trama es desferma amb el suïcidi d'una de les germanes, actuant com a catalitzador perquè la resta de membres comencin a treure a la llum fets terribles.
- Contrast tonal: L'obra combina un alt nivell de dramatisme amb personatges còmics que serveixen per alliberar la tensió de l'espectador.
"És una tragèdia de la infància, però explicada 30 anys després, quan aquells nens ja són adults."
Del cinema a l'escenari
L'adaptació manté l'essència nòrdica original per preservar l'aire de tragèdia clàssica i evitar el to de "culebró" local. La posada en escena es descriu com a brillant i simbòlica, utilitzant un espai únic transformat a través de la llum i el so per narrar una història que, tot i el seu origen cinematogràfic, troba en el teatre una força expressiva extraordinària.

