Guerra Civil i repressió a 62 pobles del Camp de Tarragona
Presentació d'Albert Manent a Tarragona Ràdio i explicació dels seus vincles familiars amb Reus, l'Aleixar i Tarragona.
L'autor reflexiona sobre el tabú de la guerra a les famílies i presenta el seu llibre com un inventari de noms i cognoms de víctimes i exiliats.
Dades sobre els assassinats el 1936 i la investigació sobre les 863 persones que van morir al front en aquests pobles.
Anàlisi de la repressió posterior al 1939 i la superació de l'odi generacional a les petites comunitats.
Explicació del mètode de recerca basat en entrevistes a persones grans i la importància de fixar la memòria oral.
Debat sobre a qui s'adreça el llibre, la publicació amb Cossetània i records personals de Manent a Tarragona.
Memòria històrica i microhistòria al Camp de Tarragona
L'historiador i escriptor Albert Manent presenta el seu darrer treball de recerca, un inventari exhaustiu sobre la Guerra Civil i la repressió franquista en 62 localitats de les comarques de Tarragona. L'obra trenca el silenci sepulcral que moltes famílies van mantenir durant dècades sobre els horrors viscuts.
Les xifres de la tragèdia
El llibre detalla de manera minuciosa l'impacte humà del conflicte a través de dades concretes i identitats reals:
- El terror revolucionari (1936): S'han inventariat 108 assassinats, principalment de religiosos i persones vinculades a la dreta.
- Morts al front: Una de les aportacions més rellevants és la identificació de 863 persones que van morir combatent, moltes de les quals mai havien estat declarades oficialment.
- L'exili: Es recullen 370 casos d'exiliats, una xifra difícil de rastrejar amb precisió pel pas del temps.
- Repressió franquista (1939): L'autor documenta 1.040 persones detingudes, de les quals 66 van ser afusellades.
Metodologia i valor del testimoni
Manent subratlla que el seu és un treball de microhistòria basat en el treball de camp. Durant anys, ha realitzat enquestes i entrevistes personals a testimonis directes que ara ja superen els 80 o 90 anys.
"És una història de vida en vuit ratlles, però que defineix perfectament el que va ser alterar la vida d'aquella persona, la seva família i el seu entorn."
Una visió sense bàndols
L'enfocament de l'obra defuig de la simplificació de "bons i dolents". L'objectiu és oferir una radiografia real del patiment humà en ambdós costats, destacant que en comunitats petites la tragèdia va ser especialment punyent i que, avui dia, la societat ja ha assolit una reconciliació basada en el respecte i la memòria compartida.

