Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
L'ofici de boter a Tarragona: història i tradició
Introducció de l'autora Ima Teixell i del boter Joan Ibáñez. Es discuteix la desaparició dels boters artesans a Catalunya a causa de la mecanització del sector del vi.
Recorregut històric sobre l'ús de la bota des de Tàrraco fins al boom medieval del segle XIV, on els boters es constitueixen com un gremi potent.
Ubicació de les boteries a la Part Baixa de Tarragona i la seva participació històrica en el seguici popular (gegants i diables).
Descripció de les eines tradicionals, la similitud amb els mestres d'aixa i el procés de fabricació usant fusta de roure o castanyer i l'ús del foc.
Consells pràctics per a la conservació de les botes, el tractament per evitar que el vi es piqui i curiositats sobre la curació amb aigua de mar o amoníac.
Joan Ibáñez recorda com va aprendre l'ofici de mans de mestres del segle XIX i com la introducció del plàstic i altres transports va fer desaparèixer la feina.
Recuperació històrica de l'ofici de boter
L'arqueòloga Ima Teixell i el mestre boter Joan Ibáñez presenten el llibre L'ofici de boter, el sisè volum de la col·lecció Titans. L'obra neix de la necessitat de documentar un ofici que està en vies de desaparició, ja que actualment queden molt pocs artesans a Catalunya que realitzin el procés de forma manual i no mecanitzada.
Evolució i context històric
- Època Romana: Tot i la creença popular de l'ús exclusiu d'àmfores, els romans ja utilitzaven botes per al transport de cervesa i vi, especialment en zones com l'actual Alemanya.
- Edat Mitjana: L'ofici es consolida com un gremi potent. A Tarragona, els boters tenien un rol social clau, sent els encarregats de portar els gegants i participant activament en el Ball de Diables.
- Segle XIX i XX: Durant el boom de l'aiguardent i el vi, les boteries es concentraven principalment a la Part Baixa de Tarragona (barri del Port).
El procés artesanal i la bota com a ésser viu
Joan Ibáñez destaca que la construcció d'una bota és una tasca d'alta complexitat que requereix un coneixement profund de la fusta (principalment roure francès o americà i, antigament, castanyer).
"Una bota és gairebé com un animalet domèstic; l'has de cuidar i mimar de forma diària perquè el vi no es piqui."
- Fabricació: Inclou la tria de la fusta, el domini del foc per donar forma a les dogues i el segellat.
- Manteniment: És vital evitar l'entrada d'aire per prevenir que el vi es converteixi en vinagre. Històricament, s'havien curat amb aigua de mar, tot i que actualment es prefereixen mètodes amb aigua calenta i amoníac per eliminar impureses.
El declivi de l'ofici
La davallada de l'ofici va començar amb la substitució de la bota de fusta per contenidors de plàstic i camions cisterna per al transport. Tot i l'actual auge del món del vi, la majoria de botes de criança es fabriquen de manera industrial o s'importen de França, deixant el boter artesà en una situació testimonial.