L'endeutament de les famílies i el refinançament
S’obre el debat sobre l’augment de l’endeutament de les famílies a Espanya i Catalunya i la paradoxa d’un patrimoni creixent alhora que una major exposició al crèdit.
Es distingeixen dos grups: joves amb hipoteca per comprar el primer habitatge i un fenomen emergent de famílies que han apalancat l’habitatge per finançar consum, mentre un altre grup augmenta patrimoni sense endeutament rellevant.
Explicació del nou fenomen on les famílies requereixen préstecs vinculats a l’hipotecari per cobrir productes financers diversos (préstecs personals, targetes, préstecs ràpids) i el risc de baixa capacitat de retorn.
Descripció de la falta de regulació en el procés de reestructuració de deutes i la reivindicació de crear ofertes vinculants que expliquin clarament costos de cancel·lació i condicions del nou préstec.
Valoració del risc moderat actual i de l’impacte potencial si es deterioren els ingressos familiars; proposta d’instruments de protecció (assegurances d’atur, llei concursal familiar).
Anàlisi de factors objectius (tipus d’interès reals negatius, flexibilització del sistema financer) i subjectius (percepció de riquesa, clima d’abundància) que han impulsat l’endeutament.
Disponibilitat de l’informe complet a la web de la CEPTA, invitació a un debat polític i social per adequar la regulació i protegir les famílies més vulnerables.
L'estat actual de l'endeutament familiar
L'expert Juan Gallardo analitza la paradoxa de l'economia domèstica actual: tot i que el patrimoni global (immobiliari i financer) de les famílies ha augmentat, també ho ha fet el seu nivell d'endeutament. S'ha produït una dissociació social on coexisteixen famílies sanejades amb un col·lectiu creixent cada cop més compromès financerament.
Noves tendències en el consum i el crèdit
El fenomen més destacat és l'ús de l'habitatge com a garantia per finançar el consum ordinari. Aquest procés, anomenat apalancament, presenta les següents característiques:
- Consum a llarg termini: Es manlleven préstecs hipotecaris per fer front a despeses que abans es cobrien amb estalvis o crèdits personals.
- Proliferació de productes ràpids: L'aparició de préstecs ràpids i targetes de crèdit amb poc criteri financer.
- Reestructuració de deutes: L'unificació de diversos crèdits en una sola quota hipotecària, allargant els terminis fins als 40 o 50 anys.
"La gent s'endeuta amb poc criteri financer i acaba recorrent a l'habitatge per apalancar el consum."
La manca de transparència i els riscos futurs
Un dels punts crítics exposats per l'Observatori Empresarial de la CEPTA és l'opacitat del mercat de refinançament. Tot i que els nous terminis fan la quota més "assumible", el cost real per a la família és molt superior a causa de:
- 1 Les comissions de cancel·lació de deutes anteriors.
- 2 Les despeses de formalització (notaris, registres i honoraris d'intermediaris).
- 3 L'acumulació massiva d'interessos en allargar la vida del préstec.
Previsions davant un canvi de cicle
El risc principal no és només la pujada dels tipus d'interès, sinó la possible davallada del mercat de treball. Mentre hi hagi ingressos recorrents (salaris), l'endeutament es pot gestionar modificant terminis, però una caiguda de l'ocupació deixaria moltes famílies sense capacitat de retorn. Per aquest motiu, es proposen mecanismes legals com una llei concursal per a famílies per permetre suspensions de pagaments ordenades.

