Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La Ruta del Xató: Orígens, Tradició i Rivalitats
Explicació de la llegenda de la masia de Miralpeix i la disputa per la paternitat del xató entre diverses poblacions.
Història de com els municipis i gremis d'hostaleria van decidir unir esforços per crear una proposta turística conjunta.
Anàlisi de les teories sobre el nom 'xató' (del francès château o de l'acte d'aixetonar la bota) i el document de Sitges de 1896.
Defensa de la tradició del Vendrell, les seves xatonades populars multitudinàries i el calendari de festes de la ruta.
Pere Tàpies reflexiona sobre el significat social de la cuina com a acte de generositat i punt de trobada.
Diferències tècniques en la salsa i la preparació entre el Vendrell (ingredients escalivats) i altres zones (ingredients crus).
Definició dels ingredients clau (peix de salaó i escarola) i anàlisi del xató com a plat que uneix pagès i mariner.
Reflexió final sobre la rivalitat sana entre pobles i l'esperit fresc i festiu d'aquest plat d'hivern.
El Xató: Més que una Amanida de Temporada
El xató és un plat emblemàtic de les comarques del Garraf i el Penedès, caracteritzat per ser una amanida d'hivern que combina productes de l'horta amb peix en salaó. Malgrat la seva senzillesa aparent, genera una gran passió i una coneguda rivalitat històrica entre diverses poblacions per l'atribució de la seva autoria.
Els Orígens i la Llegenda
La paternitat del plat és incerta, amb diverses teories sobre la seva creació:
- Miralpeix (Sitges/Ribes): Una llegenda situa el seu origen en una masia on la mestressa va improvisar una amanida per consolar jugadors que havien perdut en timbes il·legals.
- L'acte d'aixetonar: La teoria més plausible vincula el nom al moment de deixar tonar (aixetonar) la bota de vi nou, moment en què els viticultors celebraven un àpat col·lectiu.
- Sitges: Reclama el document escrit més antic (1896) on apareix el terme, vinculat a un àpat amb Santiago Rusiñol.
- El Vendrell: Es defineix com el bressol del xató, amb referències que daten de fa més de dos segles.
La Ruta del Xató
Per tal d'unir esforços en lloc de competir, els municipis van crear la Ruta del Xató, que actualment inclou nou poblacions: Sitges, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Cunit, el Vendrell i Vilafranca del Penedès.
Característiques i Simbologia
Segons els experts i l'ambaixador Pere Tàpies, el xató és l'essència de la cuina mediterrània:
"La cuina convoca, la cuina ajunta, la cuina aproxima... la seva identitat està en el fet que és compartit."
- Diferències regionals: Al Vendrell els ingredients de la salsa s'escaliven, mentre que en altres zones s'utilitzen crus.
- Mar i Muntanya: Combina ingredients de mar (bacallà, tonyina, anxoves) amb elements de terra (escarola, ametlles, avellanes).
- Esperit festiu: Tot i ser una amanida fresca, és el centre de grans xatonades populars durant els mesos més freds de l'any.