L'Església de Sant Pere del Serrallo: 125 anys d'història
Introducció de Josep Maria Sabater i la motivació per reeditar 'A vora la mar' a causa de l'èxit de la primera edició i el 125è aniversari de l'església.
Explicació de com el ferrocarril va crear el Serrallo actual i l'ús dels fonaments de l'antic fortí del Francolí per a l'església.
Anàlisi de l'estil neogòtic de l'arquitecte Sales i Ricomà i la importància de les fonts documentals de l'Arxiu Arxidiocesà.
Detalls sobre la resistència a la humitat marina i el llegat testamentari del Bisbe Bonet per acabar les obres.
El paper de l'església com a escola i seu de gremis, a més de la seva evolució cap a parròquia oficial.
Reflexió sobre els canvis urbanístics del Serrallo en els darrers 20 anys i la conservació de la memòria col·lectiva.
Reedició d'una obra fonamental per al Serrallo
Josep Maria Sabater Bosch presenta la reedició del seu llibre A vora la mar, un recull exhaustiu de notes i documents sobre l'església de Sant Pere del Serrallo a Tarragona. Aquesta nova edició sorgeix per la forta demanda dels veïns i la celebració del 125è aniversari de la construcció del temple.
Orígens i context històric
- El naixement del barri: L'arribada del ferrocarril l'any 1868 va obligar els pescadors a desplaçar-se cap a unes barraques vora el mar, iniciant el que avui coneixem com el Serrallo.
- Fonaments sobre un fortí: L'església es va erigir sobre les restes de l'antic fortí del Francolí, destruït durant la Guerra del Francès.
- Impuls eclesiàstic: El bisbe Constantí Bonet i Sanuí va ser la figura clau que va facilitar el terreny i el finançament inicial per donar assistència espiritual als mariners.
Arquitectura i construcció
L'obra va ser projectada per l'arquitecte diocesà Ramon Sales i Ricomà, qui va combinar un estil neogòtic amb influències del modernisme. El llibre destaca detalls tècnics i curiositats:
- Documentació inèdita: Gràcies a l'arxiu de Sales i Ricomà conservat a l'Arxiu Arxidiocesà, s'han pogut recuperar plànols originals i plecs de condicions.
- Adaptació al medi: L'edifici es va construir a consciència per resistir la humitat i l'erosió marina, situant-lo per damunt del nivell del mar mitjançant una escalinata.
- Finançament: Es va completar gràcies al testament del bisbe Bonet i a les aportacions de gremis com el de Marejans i figures locals com l'Espinac.
L'església com a centre social
L'edifici no només va ser un centre religiós, sinó també una escola d'infants, convertint-se en el nus de la vida social i cultural del barri. Tot i que inicialment no era parròquia pròpia (depenia de Sant Joan), ha esdevingut el símbol de la identitat serrallenca.
"L'església va ser el factor decisiu perquè el barri tirés endavant, oferint no només consol espiritual, sinó també acadèmic."

