La dona i el cultiu de l'arròs al Delta de l'Ebre
Presentació de Rosa Caral i dels objectius de l’estudi etnogràfic sobre la història de les dones al cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre.
Descripció de les tasques (plantada, birbada, cegada), la participació de les dones i la jornada laboral abans de la mecanització.
Comparació de salaris homes/dones, raons de la discriminació i actituds socials envers la submissió femenina al camp.
Incorporació de nens i nenes a partir dels 10 anys a la feina familiar i la necessitat de recuperar la memòria de les generacions anteriors.
Factors mediambientals (aigua estancada, calor) i malalties comunes (malària, quartana) entre treballadors dels arrossars.
Restriccions imposades per la regla i l’embaràs en el treball a l’aigua, i la doble jornada domèstica de les dones.
Efectes de la mecanització sobre la mà d’obra: prescindència de dones i colles migratòries, i compensació econòmica.
Presentació de l’obra acadèmica derivada de l’estudi i estat de la seva publicació.
Detall de malalties com leptospirosi, punxada trencada, fongs, picades i sangoneres, i la duresa del treball.
Organització de cursos a Deltebre per abordar la salut de les dones; objectius d’ampli espectre i diversitat generacional.
Reptes en l’estudi farmacològic de la dona, efectes secundaris diferents i necessitat de tracte sanitari particularitzat.
Dinàmica del curs amb alumnes de 22 a 80 anys i sorprenent coincidència en la percepció de la regla i salut sexual.
Discussió sobre epidurals, cesàries i episiotomies: criteris, consens i pràctiques obstètriques estàndard.
Referència a països nòrdics i Regne Unit amb parts a casa o en cadires peritàries; evolució lenta al territori.
Presentació de nous cursos semipresencials, difusió de resultats i agraïments finals.
La història silenciada del treball femení
L'estudi presentat per Rosa Queral busca rescatar la memòria de les dones a les Terres de l'Ebre, posant èmfasi en la seva participació invisible però essencial en el conreu de l'arròs. Tradicionalment, la historiografia s'ha centrat en la figura masculina, deixant la dona en un segon pla a pesar que realitzaven tasques de gran duresa física.
- Invisibilitat històrica: Les dones han estat silenciades malgrat treballar colze a colze amb els homes.
- Tasques realitzades: Sobretot durant la plantada, la birbada i la cegada, moment en què es requeria una quantitat massiva de mà d'obra.
- Bretxa salarial: Per realitzar la mateixa feina, les dones cobraven aproximadament un 25% menys que els homes. Segons els testimonis, la submissió era una condició per ser contractades l'endemà.
Condicions laborals i duresa física
Les jornades eren d'uns 7 o 8 hores sota condicions ambientals extremes. Els treballadors es movien entre aigües estancades, amb la presència de sagnoneres i paràsits.
"Aigua i genolls" és l'expressió que defineix la magnitud del sacrifici físic d'aquestes dones.
- Doble jornada: A més de la duresa del camp, les dones havien de gestionar la llar, els animals, la cura de la gent gran i dels fills.
- Maternitat i salut: Moltes dones treballaven fins a l'últim dia de l'embaràs o poc després de donar a llum, sovint amb patologies derivades de la humitat i el medi ambient.
Patologies i salut de les dones
L'estudi també aborda les malalties històriques del territori, com la malària (o quartana), la leptospirosi i infeccions causades per l'entorn insalubre del Delta.
Perspectives actuals en salut de gènere
Actualment, el grup d'investigació Grecxarxa (URV) treballa en la percepció de la salut femenina. Un dels punts clau és el biaix de gènere en la medicina tradicional:
- Els assajos farmacològics històricament només s'han realitzat amb homes, ignorant les diferències hormonals.
- S'ha debatut l'excessiva medicalització i la taxa de cesàries en els parts actuals, sovint motivades per la comoditat del sistema sanitari més que per necessitats mèdiques reals.
- La percepció de la menstruació i la sexualitat mostra sorprenents similituds entre les generacions de 80 anys i les joves de 20.

