75 anys de l'estàtua Els Herois de 1811 a Tarragona
Presentació del matí de Tarragona Ràdio i avançament dels temes del dia: Santa Tegla i exposicions culturals.
Context de la celebració, commemoració del 75è aniversari de l’estàtua "Els Herois de 1811" i presentació dels convidats.
Jordi Rovira explica la ruta urbana per la catedral, la capella i altres referències històriques de la santa a Tarragona.
Parlem de l’episodi meteorològic de 1874 i del canvi de patrona a Sitges arran dels aiguats.
Objectius pedagògics i didàctics de l’exposició al Museu d’Art Modern, interacció amb visitants i resultats obtinguts.
Decisió de mantenir l’exposició com a part de la col·lecció permanent del Museu d’Art Modern.
Revisió del setge napoleònic, xifra de víctimes i motiu commemoratiu de l’estàtua.
L’estàtua com a punt de trobada per a manifestacions i homenatges recents (Guerra de l’Iraq, memorials…).
Ressenya de la iniciativa del comte de Rius, col·lecta ciutadana i artistes participants (Mani, Noguès, Julio Antonio).
Anàlisi de la nuesa mediterrània i del nou santisme en contrast amb els símbols bèl·lics clàssics.
Debat moralista, campanya a favor del "pudor de Tarragona" i retirada del primer peu.
Impactes de la Guerra Civil sobre la peanya i el bronze, reparacions i canvi de lettering durant la República i la Transició.
Preparatius per al diumenge: col·locació d’una placa trilingüe al peu de l’escultura i divulgació de la seva història.
Anunci de l’antològica de Josep Picard i altres mostres (Carlins, Fundació Caixa Tarragona).
Agraïments, salutacions festives i recordatori del programa i les festes de Santa Tegla.
Commemoració històrica i cultural a Tarragona
L'episodi se centra en el 75è aniversari de la instal·lació de l'estàtua 'Els Herois de 1811', obra de l'escultor Julio Antonio, a la Rambla de Tarragona. A través d'una conversa amb Rosa Ricomà, directora del Museu d'Art Modern, i l'historiador Jordi Rovira, s'explora el significat d'aquest monument conegut popularment com els despullats.
El setge de 1811 i el valor del monument
L'estàtua commemora un dels episodis més tràgics de la ciutat: el setge de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès.
- L'holocaust tarragoní: La ciutat va perdre un terç de la seva població (més de 10.000 víctimes).
- Simbolisme universal: L'autor va prescindir d'elements bèl·lics (trabucs o uniformes) per oferir una imatge de nuesa i puresa que representa la resistència popular i les víctimes de qualsevol guerra.
- Finançament popular: El projecte es va sufragar gràcies a la renúncia del Comte de Rius al seu propi homenatge i a una col·lecta ciutadana.
Polèmica i censura: La Lliga del Pudor
Tot i que l'escultura es va acabar abans, la seva instal·lació es va retardar per qüestions morals:
- Es va crear una 'Lliga per la defensa del pudor' que s'oposava a l'exhibició de figures nues a la via pública.
- Algunes propostes curioses incloïen crear un tancat amb vigilància on només poguessin entrar majors de 21 anys.
- Finalment, va ser la Segona República l'any 1931 qui va permetre la seva col·locació definitiva.
Altres propostes: Santa Tecla i Josep Picard
L'episodi també destaca el paper de la patrona a la ciutat i altres activitats culturals:
- La curiosa anècdota de Sitges, que va canviar Santa Tecla per Sant Bartomeu com a patró després d'uns tràgics aiguats el 1874.
- L'exposició antològica dedicada a Josep Picard, reconegut pintor i restaurador tarragoní, al Museu d'Art Modern.
"L'estàtua no té identitat; en la seva nuesa, representen simplement les víctimes, fent-la una obra totalment contemporània."

