Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2007
Subscriu-te
Entrevista a Roger Lewis de la Dirty Dozen Brass Band
Introducció al concert de la Dirty Dozen Brass Band dissabte al Teatre Metropol dins del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona i l’objectiu de vincular el Dixieland de Nova Orleans amb influències balcàniques.
Roger Lewis confirma que la banda està de gira europea: han tocat al Regne Unit, Brussel·les, Alemanya, Itàlia i ara a Espanya. Finalitzaran la gira el 5 d’abril.
Fundada el 1976 com a banda de marxa tradicional de Nova Orleans amb instruments de vent (sousàfon, trombó, dues trompetes, saxo tenor, percussió) i, de manera innovadora, un saxo baríton en lloc del clarinet.
Només tres membres originals viatgen actualment: Kevin Harris, Ephraim Towns i Roger Lewis. Han passat d’una secció de dos tambors i sense guitarres a un sol bateria, guitarra i ocasionalment teclat, enriquint el so i el repertori.
Cada nou músic aporta composicions originals. La banda no tanca la porta a idees noves i fusiona el repertori tradicional amb creacions pròpies, sense limitar-se als estàndards.
A Nova Orleans, els músics negres anomenen la seva música «New Orleans swing», no «Dixieland». La Dirty Dozen usa aquesta ampli definició i combina avant-garde, bebop, R&B, rock, blues i ritmes tradicionals.
Lewis recorda la primera gira europea amb Fats Domino el 1971 i destaca el profund coneixement i l’apreciació que tenen els europeus per la música de Nova Orleans i la seva història documentada.
L’àlbum «What’s Going On», reinterpretació de Marvin Gaye, destina part dels ingressos a la reconstrucció de Nova Orleans després de l’huracà Katrina. Subratlla la vigència dels missatges socials i polítics de Gaye.
El nom neix d’un club social anomenat Dirty Dozen per al qual tocaven al principi. Tot i suggerir dotze membres, la banda mai n’ha tingut tants, però el nom va quedar-se per a complaure el públic original.
La Dirty Dozen Brass Band al Festival de Dixieland de Tarragona
En aquesta entrevista, es presenta el gran concert de la Dirty Dozen Brass Band al Teatre Metropol de Tarragona, un dels moments més esperats del Festival Internacional de Dixieland. Roger Lewis, membre fundador, explica la trajectòria d'aquest grup llegendari originari de Nova Orleans.
Història i Evolució de la Banda
- Orígens: Fundada entre el 1976 i el 1977, la banda va començar tocant en funerals, celebracions i partits de bèisbol.
- Estil distintiu: Es diferencien de les formacions tradicionals pel seu ús del saxo baríton en lloc del clarinet, donant-los un so únic.
- Transformació musical: Amb els anys, han evolucionat d'un so acústic a un de més complex, incorporant guitarres i teclats. El grup es defineix per la seva obertura a noves idees:
"No tanquem la porta als nous membres si tenen música original que volen tocar o idees sobre com ha de sonar la música."
Més enllà del Dixieland: El Swing de Nova Orleans
Roger Lewis aclareix una distinció terminològica important: mentre que a Europa es coneix com Dixieland, els músics de Nova Orleans prefereixen termes com New Orleans Swing. El seu repertori és una barreja eclèctica que inclou:
- Bebop i Avant-garde.
- Rhythm and blues i Gospel.
- Rock and roll i Blues.
Compromís Social i l'Impacte del Katrina
La banda manté un fort compromís amb la seva ciutat natal després de l'huracà Katrina. El seu àlbum What's Going On, basat en l'obra de Marvin Gaye, serveix per recaptar fons per a la reconstrucció i per denunciar la manca de resposta política davant de desastres socials i naturals que es repeteixen 30 anys després de les lletres originals de Gaye.
La paradoxa del nom
Com a curiositat final, Lewis explica que, malgrat el seu nom (Dozen significa dotzena), mai han tingut 12 membres. El nom prové d'un club social de Nova Orleans on tocaven al principi i l'audiència el va adoptar com a propi.