Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2007

·160 episodis
RSS

episodis

1-12 de 160
  • 26'

    Beneficis i riscos de prendre el sol de forma saludable

    Introducció als banys de sol En aquest episodi es discuteix el canvi de percepció social sobre el bronzejat, passant d'una marca de treball a un símbol d'estatus i oci. S'emfatitza que prendre el sol pot ser una pràctica de medicina natural sempre que es faci amb moderació. Principals beneficis per a la salut Prendre el sol té efectes positius directes en diversos sistemes del cos: • Sintetització de la Vitamina D: Crucial per a la calcificació dels ossos i la prevenció de l'osteoporosi. • Sistema immunitari: Estimula les defenses naturals, preparant el cos per als canvis d'estació. • Salut bucodental: Ajuda indirectament a combatre les càries gràcies a l'enfortiment del sistema ossi. • Benestar psicològic: Actua contra la depressió mitjançant l'alliberament d'endorfines i l'augment de l'energia vital. • Hormones i activitat sexual: Augmenta la secreció d'hormones i, en els homes, pot estimular la producció d'esperma. La importància del moviment i l'entorn "Sempre que puguem, ens hem de moure. El moviment facilita que la radiació que arriba a la pell sigui menor i es reparteixi millor." Es desmunten mites sobre la protecció: • A l'aigua, la reflexió solar és més intensa i pot cremar zones exposades com el cap o les espatlles. • Els dies ennuvolats segueixen sent perillosos perquè els rajos ultraviolats traspassen els núvols. Riscos de l'exposició excessiva L'excés de radiació solar pot comportar problemes greus: • Càncer de pell: Es diferencia entre els carcinomes (més controlables) i els melanomes (amb risc vital). • Envelliment prematur: La pell perd elasticitat i apareixen arrugues més ràpidament amb el bronzejat intens. • Insolacions: Poden causar marejos, vòmits i deshidratació severa. Guia pràctica de protecció Per gaudir del sol sense riscos, cal seguir unes pautes clares: 1. Factor de protecció: S'ha d'aplicar la crema 30 minuts abans de l'exposició i renovar-la després de cada bany. 2. Horaris: Evitar el migdia. L'ideal és abans de les 11 h o després de les 17 h. 3. Progressió: Començar amb sessions de 10-15 minuts els primers dies. 4. Complements: Ús obligatori de barrets de palla o cotó (que deixin respirar el cap), ulleres de sol i una hidratació constant amb aigua.

  • 27'

    La retenció de líquids i la salut a l'estiu

    Comprendre la retenció de líquids En aquest episodi, el terapeuta Felip Caudet ens ajuda a entendre que la retenció de líquids no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma que el nostre cos té algun desequilibri. S'explica la importància de l'aigua en la composició humana (entre un 65-70%) i com es distribueix en tres espais clau: • Dins de les cèl·lules. • En l'espai intercel·lular. • Dins del corrent sanguini. El paper dels minerals i el ronyó El secret del balanç hídric resideix en l'equilibri entre dos minerals fonamentals: el sodi (que reté líquids fora de la cèl·lula) i el potassi (que actua dins d'ella). El ronyó és l'òrgan mestre que gestiona aquest filtratge, i sobrecarregar-lo amb sal o additius dificulta la seva funció. Causes i factors agreujants La retenció s'aguditza a l'estiu degut a que la calor laxa els teixits, dificultant el retorn venós. Altres causes discutides inclouen: • Problemes circulatoris: Especialment les varices, on les vàlvules de les venes fallen i la sang s'acumula a les extremitats. • Factors hormonals: Com el cicle menstrual o l'embaràs. • Mala alimentació: L'abús de la sal i el consum de productes processats. • Roba ajustada: Mitjons o peces que bloquegen la circulació ascendent. "El millor remei per a la retenció de líquids és l'aigua clara i cristal·lina." Estratègies i aliments recomanats Contràriament a la creença popular, per eliminar líquids cal beure més aigua (uns 2 litres al dia), la qual cosa ajuda a depurar el sistema i millorar la salut de la pell. Aliats naturals • Verdures diurètiques: Espàrrecs, porros, ceba, carxofa, api i carabassó. • Fruites clau: La cirera (pel seu gran poder antioxidant), la síndria, el meló, la pinya i les maduixes. • Infusions: Cua de cavall i dent de lleó. Finalment, es fa una distinció sobre els tipus de sal, recomanant la sal marina gris (de la Bretanya) per la seva riquesa en oligoelements com el magnesi o el ferro, en contrast amb la sal refinada.

  • 24'

    Veritats i perills del sucre refinat i edulcorants

    L'impacte del sucre en la salut En aquesta conversa s'aprofundeix en les conseqüències del consum de sucre i altres endolcidors. El focus principal és diferenciar entre les substàncies naturals i les químiques, destacant com el refinament elimina nutrients essencials. Noves formes d'endolcir • Poliols: Substàncies com el xilitol que, tot i donar frescor, tenen un efecte laxant perquè sobrecarreguen la flora intestinal. • Sacarina: Es tracta d'un preparat 100% químic (E-954) amb un poder endolcidor 200 vegades superior al sucre, però que el cos té dificultats per reconèixer. • Greixos trans: Comuns en la brioixeria industrial, aquests greixos confonen l'organisme i provoquen acumulacions de colesterol. Raons de pes per evitar el sucre blanc Desmineralització: El sucre refinat no té vitamines ni minerals; per digerir-lo, el cos ha de "robar" calci dels ossos, afavorint l'osteoporosi i la càries. Debilitament immunitari: Un excés de glucosa fa proliferar bacteris i fongs com la Candida albicans, alhora que inhibeix les defenses naturals. Alteracions de l'ànim: El sucre provoca pics d'eufòria (hiperglucèmia) seguits de caigudes brusques que porten a la fatiga i la depressió, creant un cicle d'addicció. Consells per a una vida saludable "El problema no és la mitja culleradeta del cafè, sinó que gairebé tots els productes prefabricats que comprem porten sucre." Per mantenir l'energia estable, es recomanen productes integrals (arròs, pasta, farines) i prioritzar la peça de fruita sencera per sobre dels sucs, ja que la fibra alenteix l'absorció de la glucosa i protegeix el pàncrees.

  • 33'

    La relació entre la ment i l'esquena

    Connexió Psicosomàtica de l'Esquena L'episodi explora com l'esquena no és només una estructura física, sinó un canal d'expressió emocional. Felip Caudet explica que moltes de les patologies comunes com contractures o rigidesa no provenen de lesions traumàtiques, sinó del que passa pel nostre cap. Es fa servir la metàfora de la canya de bambú per descriure com hauria de ser una columna saludable: forta però extremadament flexible. La pèrdua d'aquesta elasticitat és el que genera problemes a llarg termini. Les Tres Zones i el seu Simbolisme • Zona Cervical i Espatlles: Està estretament lligada als conflictes laborals i a les tensions del present. Un punt clau és la gola; la dificultat per verbalitzar emocions o enfadaments es reflecteix directament en la tensió posterior del coll. • Zona Dorsal (mitja): Es relaciona amb el món de les relacions humanes, la parella i les amistats. En ser la zona que protegeix el cor, qualsevol desengany amorós o conflicte afectiu tendeix a somatitzar-se en aquesta part de la musculatura. • Zona Lumbar i Glutis: Representa el fonament vital. Els problemes en aquesta zona solen sorgir quan hi ha amenaces als principis bàsics de la vida (seguretat, habitatge, sustento) o per qüestions de repressió sexual. Manifestacions Comunes del Cos Les expressions físiques d'aquests bloquejos mentals inclouen: Contractures: Són estancaments d'emocions no gestionades. Rigidesa: Símbol de falta de flexibilitat davant la vida o negació d'un conflicte. Dolor: Actua com una alarma d'una situació que no estem solucionat adequadament. "L'esquena és una estructura que la ment fa servir com a forma d'expressió." Teràpies i Remeis Es recomanen mètodes que fomentin el diàleg profund entre cos i ment: • Ioga: Com a eina de conscienciació i descobriment de moviments oblidats. • Psicomotricitat i Bioenergètica: Per alliberar tancaments inconscients a través de postures i moviments guiats. • Exercici pràctic: Ús d'una piloteta de goma (tipus pàdel o platja) per fer massatges lents a la musculatura de l'esquena estirats al terra, permetent identificar i relaxar zones de tensió.

  • 29'

    Lesions, esguinços i remeis naturals

    Introducció a les lesions de l'aparell locomotor L'episodi se centra en aclarir conceptes sobre esguinços, torcedures i cops, diferenciant clarament entre les diverses estructures del cos que hi intervenen. Es destaca que, tot i que sovint s'utilitzen com a sinònims, cada lesió afecta una part específica amb funcions i temps de recuperació distints: • Ossos: Proporcionen l'estructura i la base del cos. • Músculs: Permeten el moviment a través de la contracció. • Tendons: Uneixen el múscul amb l'os i són extremadament resistents. • Lligaments: Funcionen com a cordes que estabilitzen les articulacions i eviten que els ossos surtin de lloc. Graus de gravetat en els esguinços Un esguinç es defineix com un estrip o una distensió de les fibres del lligament. Se'n distingeixen tres nivells: Grau 1: Estirament lleu amb molèsties que es resolen en una setmana. Grau 2: Trencament parcial. És complex perquè el cos no sempre reacciona amb prou força per curar-lo ràpidament, podent cronificar-se. Grau 3: Trencament total que requereix habitualment intervenció quirúrgica i uns dos mesos de recuperació. "Com més gran és la lesió i més vista és, més reacció fa el cos de guarir." Tractaments convencionals i remeis naturals Acció immediata: La teràpia de fred Davant de qualsevol esguinç agut, el primer pas és aplicar fred immediatament (aigua freda o gel protegit amb un drap). Això atura l'hemorràgia interna i redueix la inflamació inicial. Cal evitar absolutament l'aigua calenta i la sal en els primers dies, ja que empitjorarien la lesió. Remeis casolans i complementaris • Argila o fang: Aplicada en fred per baixar la inflamació o deixant-la assecar en casos crònics per netejar residus metabòlics. • Fulles de col: Tenen propietats antiinflamatòries. Es poden aplicar calentes (escalfades al forn o amb planxa) per calmar dolors crònics. • Maceracions alcohòliques: - Pinyols d'alvocat en alcohol de 70º per a fregues contra el dolor. - Oli d'orenga (orenga macerada en oli d'oliva) per a esguinços mal curats. - Alcohol de bitxos i conyac: Un remei potent per generar calor en articulacions amb artrosi o dolors crònics sans (on no hi hagi inflamació calenta). Prevenció i enfortiment Atès que els lligaments no es poden enfortir directament perquè no es contrauen, la millor prevenció és enfortir la musculatura adjacent. Caminar per la sorra de la platja o per la vora de l'aigua són exercicis ideals per protegir els turmells.

  • 29'

    Biorritmes: La ciència dels cicles naturals

    Introducció als biorritmes El concepte de biorritmes es refereix als cicles naturals d'energia que influeixen en les nostres capacitats físiques, emocionals i intel·lectuals. Tot ésser viu està vinculat al moviment i segueix pautes rítmiques que alternen estats d'alta i baixa energia. Origen i càlcul La teoria neix a Alemanya a finals del segle XIX de la mà del doctor Wilhelm Fliess i posteriorment d'Alfred Teltscher. Es basen en la premissa que aquests cicles comencen en el moment del naixement (punt zero) i són completament predictibles mitjançant càlculs matemàtics. Els tres cicles principals • Biorritme físic (23 dies): Regula la força, la resistència i la coordinació. Durant la fase ascendent som més resistents a malalties; en la descendent, ens sentim més febles. • Biorritme emocional (28 dies): Controla l'estat d'ànim, l'optimisme, el pessimisme i la creativitat afectiva. Influeix en com rebem les emocions alienes. • Biorritme intel·lectual (33 dies): Afecta la memòria, la capacitat de raonament, l'aprenentatge i la velocitat mental. Els dies crítics Els moments més complexos no són quan estem a dalt o a baix de la corba, sinó durant la transició o punt zero. "Els dies crítics són dies de molt de moviment intern on la química del cos està en ple rebombori, per tant, són dies a vigilar." Aplicació pràctica i naturalesa El coneixement d'aquests ritmes interns, sumat als ritmes externs de la natura (circadiaris, llunars, solars o estacionals), ens permet optimitzar les nostres decisions: • Escollir dates per a operacions quirúrgiques en fases físiques altes. • Planificar l'estudi o projectes creatius en fases intel·lectuals ascendents. • Decidir moments per deixar hàbits nocius, com fumar, quan el suport físic i emocional és òptim. • Comprendre la sincronització de ritmes (com el cardíac o el menstrual) quan hi ha convivència o contacte físic.

  • 38'

    Alimentació i Salut Sexual: Claus per Millorar la Libido

    Introducció a la Relació entre Dieta i Sexualitat L'especialista Felip Caudet ens explica com l'alimentació és un pilar fonamental per mantenir i restablir la salut sexual. La sexualitat humana es diferencia de la resta d'animals pel seu fort component emocional i l'ús de tots els sentits. Beneficis de les Relacions Sexuals per a la Salut Tenir una vida sexual activa i satisfatòria aporta múltiples avantatges fisiològics: • Alliberament d'endorfines: Conegudes com les hormones del plaer, actuen com a tranquil·litzants naturals i milloren l'estat d'ànim. • Enfortiment del sistema immunitari: Practicar sexe de qualitat augmenta les cèl·lules killer, encarregades de combatre virus i bacteris. • Secreció d'oxitocina: Aquesta hormona afavoreix el vincle emocional i el benestar. • Efecte antidepressiu: Gràcies a la producció de dopamina i feniletilamina, el sexe pot actuar com un remei natural contra l'apatia. "El sexe es pot entendre com un medicament antidepressiu natural que ens estalvia molts fàrmacs." Factors que Perjudiquen el Desig Sexual Hi ha certs hàbits i substàncies que poden reduir dràsticament la libido: • Consum excessiu de sucres i processats: Provoquen hipoglucèmies que deriven en fatiga i desinterès. • Abús d'alcohol: En els homes disminueix la testosterona (afectant l'erecció) i en les dones redueix els estrògens (provocant sequedat vaginal). • Estrès crònic: El cos consumeix tota la glucosa per gestionar l'alerta, deixant l'organisme sense energia per al desig. • Excedents d'estimulants: El cafè i el te en grans quantitats poden ser contraproduents. Aliments Afrodisíacs i Nutrients Clau Caudet desmitifica alguns productes i en destaca d'altres de sorprenents per la seva riquesa química: • Vitamines essencials: La vitamina A (fetge, ous), el grup B (cereals integrals, espinacs), la C (taronges, kiwis) per a la qualitat de l'esperma, i la E (peix blau). • Aliments estrella: El sèsam és descrit com un dels més potents, seguit de les ametlles, els espinacs, la carabassa i les llenties. • Espècies: El safrà, la nou moscada i l'alfàbrega (que també és antiestrès) són excel·lents estimuladors.

  • 29'

    Alimentació i qualitat del son: menú per a una cura de son

    Fonaments del son i la seva importància El son no és només una pausa en l'activitat diària, sinó un procés vital per a la reordenació d'experiències i la reparació física. Durant el descans, el cos secreta l'hormona del creixement (que en adults serveix per reconstruir teixits) i es fabriquen les cèl·lules del sistema immunitari. Les fases del son Un cicle normal dura aproximadament una hora i cinquanta minuts i es divideix en: • Fase No REM: Inclou quatre etapes que van des de la somnolència i el son lleuger fins al son profund. • Fase REM (Rapid Eye Movement): Representa el 20% del temps i és on es produeixen els somnis, l'acceleració de la respiració i la relaxació muscular profunda. És la fase realment reparadora. Nutrients clau i aliments que indueixen el son Determinades carències minerals (ferro, magnesi, calci) o vitamíniques (B i C) poden causar insomni. Existeixen aliments amb aminoàcids com el triptòfan que faciliten l'arribada de la son: • Fruits secs: Especialment les ametlles i les nous (4-6 unitats). • Peix blau: La tonyina i el salmó. • Hortalisses: La carabassa (que regula el sucre) i les carxofes. • Xocolata negra: En petites dosis (mínim 80% cacau), ja que conté triptòfan. "Hem d'esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre per mantenir l'ordre metabòlic." Proposta de menú: Cap de setmana de cura de son Dissabte • Esmorzar: Macedònia de cítrics (maduixa, kiwi, taronja) amb iogurt per la vitamina C. • Dinar: Salmó al vapor amb amanida d'enciam. • Sopar: Pollastre rostider (conté triptòfan) i, sorprenentment, un plàtan pel seu contingut en potassi i magnesi. Diumenge • Dinar: Salmó fumat amb ous bullits i una torrada de pa. • Berenar: Hummus (crema de cigrons) per calmar la gana de forma saludable. • Sopar: Amanida de verdures al vapor amb pollastre fred.

  • 23'

    La Reflexoteràpia: Principis, Usos i Contraindicacions

    Introducció a la Reflexoteràpia Felip Caudet ens apropa al món de la reflexoteràpia, una disciplina que sovint es percep com un simple massatge relaxant, però que té una base terapèutica profunda. Aquesta tècnica consisteix a estimular zones i punts concrets per generar una acció indirecta sobre òrgans i teixits allunyats del punt d'estímul. Fonaments Científics i Origen El funcionament de la reflexoteràpia s'explica mitjançant la embriologia: • El sistema nerviós central i la resta de l'organisme tenen un origen embrionari comú. • Totes les estructures estan connectades a través de vies nervioses. • El Doctor Fitzgerald va ser un dels precursors moderns en descobrir que la pressió en certs punts de les mans reduïa el dolor durant les cirurgies (efecte anestèsic). Zones Reflexes del Cos Encara que la més popular a Europa és la podal (als peus), existeixen mapes reflexes en moltes altres parts de l'anatomia: • Mans: Molt desenvolupada per la tradició coreana (manopuntura). • Orelles i Crani: Usades extensament en la medicina xinesa. • Iris: S'utilitza principalment per a l'orientació diagnòstica, no per al tractament. • Fosses Nasals: Una tècnica d'origen indi que utilitza petits bastonets. Aplicacions i Beneficis Highlights La reflexoteràpia és eficaç per a una gran varietat de trastorns: • Aparell Locomotor: Dolors posturals, cervicals i lumbars. • Sistema Digestiu: Acidesa, males digestions i trànsit intestinal. • Ginecologia: Alleujament dels símptomes del síndrome premenstrual i dolors del cicle. • Estètica i Depuració: Ajuda a l'eliminació de tòxics, redueix la retenció de líquids i pot ser un complement en el tractament de la cel·lulitis. Contraindicacions i Precaucions És vital entendre que la reflexoteràpia no ho guareix tot i té límits clars: "Si hi hagués alguna cosa que ho guarís tot, no existirien les altres teràpies." Cal evitar-la en casos de: Febre i infeccions: L'augment de la circulació podria escampar la infecció. Problemes circulatoris greus: Risc de mobilitzar coàguls o èmbols (especialment amb varius grans). Diabetis: Pot provocar baixades de sucre sobtades en augmentar la demanda d'insulina. Embarassos de risc: Podria induir contraccions no desitjades.

  • 27'

    Propietats i usos de les algues en l'alimentació

    Introducció als beneficis de les algues En aquesta conversa, en Felip Caudet ens detalla les virtuts de les algues com a superaliments. Se les considera vegetals concentrats per la seva gran densitat mineral. Un consum petit, d'entre 5 i 10 grams diaris, és suficient per obtenir-ne els beneficis sense riscos. Beneficis generals per a la salut • Remineralització: Ideals per a la recuperació òssia, l'osteoporosi i l'artrosi. • Metabolisme i depuració: Estimulen el funcionament renal, eviten la retenció de líquids i ajuden a baixar el colesterol. • Control de pes: Són un suport eficaç en dietes d'aprimament. • Salut emocional: Una bona salut física derivada de la nutrició millora l'estat d'ànim i les relacions humanes. Guia detallada per tipus d'alga Alga Arame i Itziki • Arame: De color negre i gust suau. Rica en ferro i calci però baixa en sodi, fet que la fa ideal per a nens i gent gran amb hipertensió. Afavoreix l'elasticitat cardiovascular. • Itziki: Destaca pel seu contingut en calci (fins a 14 vegades més que la llet). Ajuda a retardar l'aparició dels cabells blancs i és recomanable durant l'embaràs. Alga Nori i Combo • Nori: Molt coneguda per ser l'alga del sushi. És antioxidant i protegeix la pell i les mucoses. Es recomana torrar-la per millorar-ne la textura cruixent. • Combo: Rica en ioda, és excel·lent per a la salut intestinal (colon irritable). Té la propietat única d'estovar les fibres vegetals, fent que els llegums siguin més tendres i ràpids de coure. Altres varietats destacades • Wakame: Molt rica en vitamina B, actua com a antiestrès natural i és bona per a la circulació. • Agar-agar: Part interna d'alga amb propietats gelificants. S'usa per a problemes intestinals i com a substitut de l'ou en pastisseria. • Espagueti de mar: Rica en potassi i ferro. Fregida amb farina de cigrons recorda el gust del calamar a la romana. • Dulce: Molt versàtil per a amanides pel seu gust i riquesa en proteïnes. "Les algues són uns grans remineralitzants... no calen grans quantitats per tindre els efectes que ens poden portar."

  • 22'

    Les Algues: Tresors Nutricionals i Salut Marina

    Introducció al Món de les Algues En aquesta sessió, el terapeuta Felip Caudet ens introdueix en l'univers de les algues, considerades els vegetals més antics del planeta. Més enllà del seu origen marí, es defineixen com un "aliment-medicament" per la seva gran densitat nutricional i les seves aplicacions terapèutiques. Propietats Nutricionals Excepcionals Les algues destaquen per ser fonts naturals de gran valor, sovint superant productes d'origen terrestre: Minerals i oligoelements: Són riquíssimes en ferro i calci. Per exemple, l'alga Hiziki (o Iziki) conté fins a 14 vegades més calci que la llet. Vitamines i enzims: Faciliten les reaccions químiques del cos, com la digestió. Puresa: En ser un producte silvestre que no rep tractaments químics, es mantenen de forma molt natural. Beneficis per a la Salut L'ús regular d'algues a la dieta (entre 5 i 10 grams diaris) aporta nombrosos avantatges: Remineralització: Ideal per a infants en creixement o embarassades. Control de pes: Tenen un efecte saciant gràcies a la fibra i ajuden a eliminar greixos i líquids. Desintoxicació: L'alga Chlorella (d'aigua dolça) és clau per eliminar metalls pesats (com l'alumini) i substàncies radioactives. Salut cardiovascular: Ajuden a baixar el colesterol i regulen la circulació. Precaucions i Consells de Cuina "Les algues són un aliment-medicament que requereix atenció en la dosificació." Contraindicacions: Les persones amb hipertensió (per l'alt contingut en sodi) o hipertiroïdisme (per l'iode) han de moderar-ne el consum. Preparació: Cal hidratar-les uns 5 minuts. L'aigua sobrant es pot aprofitar per fer brous o fins i tot per regar les plantes, ja que és rica en minerals. Gust: Tenen un gust marinenc característic que recorda al marisc.

  • 28'

    Els secrets del sucre i el seu impacte nutricional

    El sucre sota la lupa: de l'energia a l'addicció En aquesta conversa amb Felip Caudet, s'analitza el paper del sucre en la nostra dieta moderna. El sucre és un hidrat de carboni que proporciona energia immediata, però el seu consum excessiu, sovint ocult en productes processats, planteja riscos seriosos per a la salut com l'addicció, la descalcificació i l'estrès del pàncrees. Conceptes clau de nutrició • Calories buides vs. plenes: Les calories buides (com les de la bofia industrial o xiclets) aporten energia sense nutrients, mentre que les plenes (pasta, fruita) alimenten el cos. • Glucosa i Insulina: La insulina és l'hormona que permet a les cèl·lules utilitzar la glucosa. Un excés de sucre blanc obliga el pàncrees a un sobreesforç que pot danyar el sistema circulatori. Tipus de sucres i la seva qualitat • Sucre blanc: És sacarosa pura refinada. No té vitamines ni minerals i, en ser absorbit molt ràpidament, provoca pics glucèmics perillosos. Segons en Felip: "Consumir massa sucre blanc porta a la descalcificació dels ossos perquè el cos necessita calci per metabolitzar-lo." • Sucre integral de canya: És l'opció més sana entre els sòlids, ja que s'obté per evaporació natural i conserva nutrients originals. • Fructosa: Encara que provingui de la fruita, la versió industrial és química i obliga el fetge a treballar més per transformar-la en glucosa. • Alternatices naturals: • Estèvia: Un edulcorant natural molt potent que, a diferència de la sacarina, no és químic i pot ajudar a baixar el nivell de sucre en sang. • Mel: Font de glucosa i fructosa natural. És millor la mel sòlida o dura, ja que la líquida sol estar processada tèrmicament, perdent les seves propietats antisèptiques i nutricionals.