La Demonomania de Bràfim i Història de Tarragona
Manel Magí i Jordi Ximeno obren l’edició, comenten l’ull de Manel, els bons desitjos de l’any nou i avancen els temes del dia.
Repàs a l’anunci de McKinley de l’entrada dels EUA al conflicte cubà i al Tractat de París que va cedir Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Lectura i comentari de la frase pronunciada poc convençudament per Ferran I després del triomf del pronunciament de Riego.
Context del Trienni liberal, enfrontaments entre constitucionalistes i realistes a Bràfim (març 1822), testimonis de les milícies, versió municipal i informe mèdic sobre la suposada malaltia de 'monomania demoníaca'.
Explicació del costum romà de regalar figues seques, llaurier i olivera per celebrar el cap d’any.
Breu bloc sobre Carl Eduard von Bismarck, diputat i rebesnet de l’unificador d’Alemanya Otto von Bismarck, amb anècdotes sobre la seva mandra parlamentària.
Presentació de "Història de la civilització egípcia" de Douglas J. Brewer (editorial Crítica). Contingut, autor iImportància per entendre Egipte des del paleolític fins al primer faraó.
Tancament del programa amb comentaris finals, agraïments i desitjos de bon Nadal i prosper Any Nou.
Conflictes Polítics i la Guerra de Cuba
L'episodi comença amb l'efemèride de 1897, centrada en l'entrada dels Estats Units a la Guerra de Cuba. S'analitza com la pressió de la premsa groga de William Randolph Hearst i de polítics com Theodore Roosevelt va empènyer el president McKinley a intervenir en el conflicte contra Espanya. Aquesta acció va culminar amb el Tractat de París (1898), on Espanya va perdre la sobirania sobre Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Es fa menció també a la famosa frase de Ferran VII l'any 1820, pronunciada amb poca convicció després del pronunciament de Riego:
"Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional."
El Monogràfic: La Demonomania de Bràfim (1822)
Context del Trienni Liberal
El gruix del programa explora un curiosíssim fet històric succeït a Bràfim durant el Trienni Liberal (1820-1823). En aquest període, l'estat estava dividit entre:
- Constitucionalistes (liberals): Defensors de la Constitució de 1812.
- Realistes (absolutistes): Partidaris del retorn a l'antic règim i la monarquia de Ferran VII.
El cas dels "Espirituats"
L'any 1822, uns joves realistes de Bràfim van iniciar revoltes nocturnes contra els líders liberals locals, com Pere Garriga. L'Ajuntament i els sectors conservadors van justificar aquests atacs al·legant una malaltia anomenada demonomania. Segons aquesta versió, els joves no actuaven per política, sinó que estaven posseïts pel dimoni o eren "energúmens" que parlaven llengües estranyes.
L'informe del Dr. Bosch i Cardellac
S'analitza l'informe metge d'Antoni Bosch i Cardellac, qui va classificar els afectats en tres categories:
- 1 Energúmens: Suposadament posseïts per l'esperit maligne.
- 2 Obsesos: Fanàtics amb la imaginació depravada i sovint sota els efectes de l'alcohol.
- 3 Melancòlics: Persones amb deliris de manía religiosa.
Finalment, es demostra que aquesta "epidèmia" era una estratègia política per emmascarar la resistència absolutista contra el govern constitucional.
Notícies i Curiositats de Tarragona
Fa 100 anys i curiositats romanes
- S'explica un anunci de 1907 sobre el Centre Barcelonès de Quintes, una entitat que permetia pagar per evitar el servei militar (la mili), una opció només a l'abast dels rics.
- Es detalla l'origen romà dels regals d'any nou, que antigament consistien en figues seques i branques de llaurer.
- Es comenta el descobriment d'un casc romà a Alemanya on s'ha trobat, per primer cop, restes de pegament universal d'època romana, fet de resina, betum i greix de vaca.
El personatge: El rebesnet de Bismarck
Es menciona la notícia sobre un descendent d'Otto von Bismarck, actual diputat alemany titllat de "mandrós" per les seves constants absències al parlament justificades per dolors d'esquena inexistents.
Recomanació Literària
L'episodi tanca amb la recomanació del llibre Història de la civilització egípcia de Douglas J. Brewer (Editorial Crítica). L'obra destaca per analitzar Egipte des del Paleolític, molt abans de l'època dels faraons, per entendre com es va gestar aquesta cultura mil·lenària.

