Begudes de la terra i cultura popular
Salutació als oients i anunciat del tema: begudes de la terra, diferenciant món vs local.
Què és la ratafia, zones clau de producció (Garrotxa) i receptes familiars.
Els primers processos de destil·lació i la importància cultural de Ramon Llull.
Associacions tòpiques: whisky d’Escòcia, rom de Cuba, vodka russa i tequila mexicana.
El licor d’herbes mallorquí: la seva presentació, servei i característiques.
Café Licor de l’Alcoyà, Muscat del Rosselló i el Paló de Mallorca.
Consells de cata, graduacions altes i venda artesanal entre amics i turistes.
Begudes típiques de festes: barreja de moscatell i anís, mau i maumau.
Reflexió sobre el vermut de la Terra Alta i la tradició d’utilitzar xifó o gasosa.
Bombó, carajillo, cigaló, perfumat, expressions com “cara guillo” i importància de mantenir la terminologia.
Introducció a les bogudes tradicionals
L'episodi explora la riquesa de les begudes tradicionals als Països Catalans, desmitificant la idea que la cocteleria és només un fenomen modern o d'importació. S'analitza com la cultura popular està intrínsecament lligada al consum de determinats licors i combinats que defineixen la identitat de diversos territoris.
Els licors i la seva procedència
Es fa un recorregut geogràfic pels licors més emblemàtics de la nostra geografia:
- Ratafia: Característica de la zona de la Garrotxa i Olot, elaborada amb nous i herbes.
- Herbes Mallorquines: Presents a totes les bodegues de Mallorca, amb variants seques i dolces.
- Cafè Licor: Típic de l'Alcoià, utilitzat sovint en festes de Moros i Cristians.
- Muscat: Molt estès a la Catalunya Nord (Rosselló).
- Palo: Un licor dens i fort també originari de Mallorca.
La tradició de la destil·lació
El programa destaca que aquestes begudes no són productes industrials sense ànima, sinó el resultat de processos històrics:
"Ramon Llull, un savi més que un escriptor, ja ens parlava dels processos de destil·lació a l'edat mitjana."
Es posa èmfasi en la producció artesanal i, de vegades, gairebé clandestina, com l'aiguardent de Prat de Comte o d'Horta de Sant Joan, que han lluitat contra normatives estrictes per sobreviure.
Combinats i begudes de festa
S'analitzen les barreges que han guanyat popularitat gràcies a les festes majors:
- Mamadeta: El combinat de Tarragona amb Chartreuse i granissat de llimona.
- Barreja i Maumau: Clàssics de la Patum de Berga (anís amb moscatell, o vermut amb gasosa).
- Pomada: La combinació menorquina de Gin Xoriguer amb llimona.
- Plis-plai i Mentideta: Variants del cafè licor a les festes del sud.
El món del cafè i la curiositat del 'Carajillo'
Finalment, es discuteix la terminologia del cafè (cigaló, perfumat, tacat) i s'explica una possible etimologia catalana de la paraula carajillo que provindria de l'expressió "ara guillo" (marxo ràpid), desmentint que sigui necessàriament un castellanisme.

