Viatge pels carnavals històrics d'Europa i Amèrica
Des dels primers documents de "carnes toltes" al segle VI a l’Europa cristiana fins a l’estructuració medieval de la festa entre carnaval i quaresma.
Patrimoni de la humanitat amb personatges medievals com els mamsellesses (transvestits) i els gilles (els folls), màscares artesanals i rituals antigues.
El carnaval més multitudinari d’Alemanya amb 100 confraries i el govern simbòlic d’una donzella transvestida, un Camperol (inversió social) i el Rei Carnestoltes; gran desfilada de les roses.
Carnaval declarat patrimoni UNESCO amb 25 000 dimonis i àngels, fusió de culte prehispànic i cristianisme, amb grans màscares i vestits cridaners.
Trinitat & Tobago i els steel drums com a rebel·lió social post-abolició de l’esclavitud; Mardi Gras de Nova Orleans, naixement del jazz i la segona línia alternatius.
Dos títols en català per a nens: «El rei Carnestoltes i la vella Quaresma» (La Galera) i «El rei Carnestoltes» (Cruïlla).
Evolució i orígens del Carnaval
L'expert en cultura popular, Jordi Bertran, realitza una anàlisi comparativa entre els carnavals europeus i els americans, destacant com el període històric i el context social han definit cada celebració. Mentre que a Europa la festa neix estretament lligada al calendari de l'Església cristiana, a Amèrica es fusiona amb creences indígenes o sorgeix com un acte de rebel·lió.
Models Europeus: Història i Ritual
Binche (Bèlgica)
Considerat Patrimoni de la Humanitat, aquest carnaval destaca pels seus personatges ritualitzats des de l'edat mitjana:
- Els Mamsellesses: Representen la inversió sexual mitjançant el transvestisme.
- Els Gilles: Personatges que porten màscares de cera i picarols, identificats històricament com a éssers desenfrenats o "folls".
Colònia (Alemanya)
Es caracteritza pel seu caràcter multitudinari i el concepte del Triomvirat, on governen tres figures clau:
- La Donzella (home transvestit).
- El Camperol (símbol de la inversió social i del poder de les classes baixes).
- El Rei Carnestoltes.
Models Americans: Sincretisme i Rebel·lió
El model andí (Oruro, Bolívia)
En aquest cas, l'Església va modular la festa identificant els antics déus locals amb la figura del dimoni. El carnaval esdevé una lluita simbòlica entre el bé (àngels) i el mal (diables), amb màscares impressionants i vestuaris llampants sense pirotècnia.
El model del Carib i Nova Orleans
Sorgeix com una rebel·lió social i racial:
- A Trinitat i Tobago, davant la prohibició d'instruments, es van crear els steel drums a partir de bidons de petroli.
- Els esclaus aprofitaven el carnaval per disfressar-se de blancs i ridiculitzar els seus amos, invertint les jerarquies de poder.
- A Nova Orleans, el jazz apareix precisament com una música d'arrel carnavalesca.
"El carnaval de Nova Orleans té la 'second line', una desfilada alternativa que manté l'essència apartada del turisme."

