Psicologia i fibromiàlgia: claus per conviure amb el dolor crònic
El presentador i Sònia Navarro introdueixen el tema de la fibromiàlgia i recorden els aspectes mèdics i físics tractats al primer capítol.
Es destaca la funció de la psicologia: informar pacients i familiars, acompanyar l’acceptació del diagnòstic i reduir l’ansietat que acompanya la malaltia.
S’explica l’ús del diari del dolor per identificar patrons d’intensitat i situations desencadenants, i com disminuir la percepció del dolor a través de la distracció i l’autoconeixement.
Són recomanables tècniques de relaxació i respiració diafragmàtica per destensionar el cos, acompanyades d’exercici suau per evitar la rigidesa muscular i trencar el cercle viciós de dolor i ansietat.
S’analitza la importància de reconèixer i expressar emocions negatives, millorar la comunicació amb l’entorn i aprendre a demanar ajuda per no carregar sol amb la malaltia.
Es remarca la col·laboració amb metges de família, reumatòlegs i altres especialistes, la derivació al psicoterapeuta i la necessitat d’un abordatge integral per millorar la qualitat de vida.
En aquest segon capítol sobre la fibromiàlgia, la psicòloga Sònia Navarro analitza l'impacte emocional de la malaltia i com l'abordatge psicològic és clau per millorar la qualitat de vida dels pacients. Tot i que la fibromiàlgia no és un trastorn psicològic sinó un quadre de dolor crònic, la teràpia actua sobre la percepció del dolor i els aspectes psicosocials derivats.
Estratègies i eines terapèutiques
Per gestionar millor el dia a dia, es proposen diverses pautes pràctiques:
- Diari del dolor: Una eina fonamental per identificar emocions, situacions i moments del dia que augmenten la intensitat percebuda.
- Control de l'atenció: Aprendre a distreure's del dolor per evitar que la concentració excessiva en el mal el faci créixer.
- Exercici i relaxació: Trencar el cercle viciós de la inactivitat amb exercici suau, respiració diafragmàtica i tècniques per destensar el cos.
- Reestructuració cognitiva: Treballar els pensaments negatius i les idees irracionals sobre la productivitat i la vàlua personal.
L'impacte en l'entorn i l'acceptació
L'acceptació de la malaltia implica un procés d'acompanyament tant per al pacient com per a la família. És vital millorar la comunicació assertiva per saber demanar ajuda i expressar emocions com la ràbia o la por sense danyar les relacions socials.
"Hem d'aprendre a valorar el que es pot fer en el present, no el que s'ha perdut respecte al passat."
Finalment, Navarro destaca que, tot i el peregrinatge mèdic habitual, molts pacients aconsegueixen tirar endavant quan integren el suport psicològic dins del seu tractament multidisciplinari.

