Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007
Subscriu-te
L'arqueologia del Carnaval: Orígens i evolució a Tarragona
Els presentadors xerren sobre les seves experiències i anècdotes disfressant-se per Carnaval, les obligacions laborals i el misteri de la disfressa de Jordi Bertran.
Introducció als objectius del programa i la proposta de repassar els orígens històrics i primitius del Carnaval a la ciutat.
Explicació de les festes romanes (Saturnals, Loparcals, Matronals i festes menors) i la inversió de rols (sexual i social) que fonamenten el Carnaval.
Discussió sobre les prohibicions imposades pel quart concili de Trento i la posterior ordenació ritual a través de l'Oracional de Verona a Tarragona.
Anàlisi del període fosc durant les guerres amb els musulmans i la recuperació gradual de les celebracions de Carnaval fins al segle XIV.
Detall dels rituals medievals del Carnaval: repartiment de vi pel consistori, curses de bous als carrers i màscares grotesques als capitells de la catedral.
Efectes de les prohibicions dels governs il·lustrats i l’arribada de models italians de Carnaval, amb societats burgeses interiors i ruades al carrer.
Descripció de l’estructura urbana del Carnaval modern, amb entrades triomfals d’autoritats, representacions satíriques i la figura de Carnestoltes.
Discussió de la pervivència del repartiment de vi amb botes, el xerró, el tortell de fava i la influència de les societats de foc i diables a les rues de Carnaval.
Tancament del programa amb bromes finals, una endevinalla sobre la disfressa d’enguany i un refrany carnestoltesc.
Evolució i Arqueologia del Carnaval a Tarragona
En aquesta edició del programa, l'estudiós Jordi Bertran realitza un viatge històric per desgranar l'arrel de la festa de Carnaval a la ciutat, anant molt més enllà dels darrers 25 anys de recuperació moderna. El diàleg comença amb anècdotes personals sobre les disfresses i el significat de la inversió de rols, per després endinsar-se en la recerca historiogràfica.
Els Orígens Romans i la Inversió de Rols
Bertran connecta el Carnaval actual amb les antigues festes romanes documentades per Julio Caro Baroja. Aquests fonaments es troben en:
- Les Saturnals, els Lupercals i les Matronals.
- El concepte de la inversió social: el moment on els esclaus agafaven el comandament i es qüestionava el poder establert.
- La inversió sexual, una essència que encara perdura en el costum de molts homes de disfressar-se de dones.
El Control Eclesiàstic i la Nomenclatura
L'església va intentar gestionar aquestes celebracions paganes. Es destaca que:
- Ja al segle VII (Concili de Trento, any 633) es prohibien les disfresses, demostrant que la festa era viva.
- A Tarragona, l'Oracional de Verona (segle VII-VIII) ja recull el terme Dominica in carnes tolendas, situant l'origen de la paraula molt abans de l'edat mitjana.
El Carnaval Medieval i la Simbologia de la Catedral
Durant la refundació de la ciutat al segle XIV, la festa reapareix amb tres pilars:
- 1 El repartiment del vi: Documentat pel municipi, precursor de l'actual tradició de la bota.
- 2 Els correbous: Celebrats a l'actual carrer del Cos del Bou.
- 3 Iconografia grotesca: La Catedral de Tarragona conserva capitells carnestoltencs, com el de la Processó de les Rates, que simbolitza la inversió efímera del poder.
La Transformació del Segle XIX i el Model Urbà
El model que coneixem avui es forja al segle XIX per influència dels carnavals italians:
- Apareix la paraula rua i s'organitzen els balls de màscares de l'alta burgesia.
- S'estableix la mofa de les entrades triomfals de monarques i arquebisbes, donant lloc a l'arribada del Rei Carnestoltes i el seu funeral final.
"Per Carnaval, més vi que pa."
Finalment, s'explica la presència d'elements de foc (diables) com una paròdia de les processons religioses que les societats del s. XIX van adoptar per mantenir el relleu dels antics gremis.