La Cordà de Paterna: Orígens, Evolució i Ritual del Foc
Salutacions, valoració personal i organitzativa de la festa de Sant Magí; comentaris sobre la pluja i els castells; avanços del programa i anunci de la discussió sobre la Cordà de Paterna.
Contextualització de la festa del darrer diumenge d'agost a Paterna i la seva relació amb les celebracions de Sant Vicent Ferrer, Crist de la Fe i Sant Roc.
Explicació del terme “cordà” i comparació amb manifestacions similars a Catalunya; introducció de la celebració en el calendari valencià.
Origen prehistòric del concepte; primer castell de focs documentat a Trento (1549) i evolució a Tarragona amb el “moro de foc” al segle XIX.
Transició de pirotècnics professionals a colles aficionades; increment de participants i accidents; legislació de postguerra sobre protecció i seguretat.
Equipament dels coeters (cascos, monos de cuir, guants), funció de la gàbia (120 × 8 m), 120 tiradors, 180–200 participants, i llançament de 50 000 coets en 20 minuts.
Descripció de bouet, femelleta, coetó i altres: origen, mecànica d’impuls, variants d’eixides i evolució de l’efecte de bola o font pirotècnica.
Explicació de la coetada com a passejada en fileres amb coets fixos i bengales, ordre i seguretat abans de l’arrencada de la cordà.
Consells per assistir a la Cordà de Paterna, experiències personals i acomiadament fins al proper programa.
Introducció a la Festa de la Cordà
L'episodi d'avui se centra a Paterna (País Valencià), que celebra la seva manifestació pirotècnica més emblemàtica: La Cordà. Aquest acte té lloc el darrer diumenge d'agost en honor a Sant Vicent Ferrer, el Santíssim Crist de la Fe i Sant Roc.
Orígens Històrics i Evolució del Nom
El terme prové del concepte de cordada, ja que antigament els elements pirotècnics penjaven d'una corda:
- Precedents europeus: Es documenta un efecte similar a Trento l'any 1549, amb una gran esfera de fusta que explotava alliberant coets.
- Connexió tarragonina: A Tarragona es coneixia un efecte idèntic anomenat Moro de Foc, documentat fins al 1862.
- El Bouet: Era la peça central que penjava d'una corda a l'inici de la festa, plena de coets que creaven una gran bola de foc.
La Professionalització i el Pas a l'Amateurisme
Durant el segle XX, la festa va passar de mans de pirotècnics professionals a mans de colles d'aficionats (tiradors). Aquest canvi va comportar un increment de la participació i de la necessitat de regulació:
"Passem del professional a l'amater, i aquest acaba topant amb la legislació, dictant normatives que afecten la seguretat."
El Ritual i la Pirotècnia Actual
Avui dia, l'esdeveniment s'ha transformat en una activitat d'extrema intensitat:
Seguretat i Indumentària
- Els participants utilitzen monos de cuir, cascos amb reixeta (estil apicultor) i tovalloles mullades sota la roba per protegir-se dels impactes i la calor.
- L'acte principal es realitza dins d'una gàbia metàl·lica de 120 metres de llarg per protegir el públic.
Xifres Impactants
- Es disparen uns 50.000 coetons en només 20 minuts.
- Això suposa una ràtio de 28 explosions per segon.
- Participen aproximadament 200 persones (tiradors i ajudants).
Tipus de Coets
- Coetó o Coet Borratxo: Sense rumb fix, gira de forma caòtica.
- Femelleta: Un coet criador que genera noves explosions des del seu propi cos.

