Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007
Subscriu-te
Història i evolució del circ: de l'antiguitat al circ modern
Discussió sobre les arrels del circ a Grècia i Roma, i paral·lels amb la tradició oriental (Índia, Xina) amb malabaristes i acròbates.
Aparició del circ de carrer amb juglars, preocupacions eclesiàstiques i regulacions per controlar la popularitat dels artistes.
Philips Astley obre a París (1783) un espai circular establint les bases del circ equestre i la pista rodona que perdura.
Evolució de l’ús d’animals domèstics i feres salvatges, comparativa entre la política francesa (Jacques Lang) i la laxa italiana, i la manca de llei espanyola.
Desenvolupament del gran carpa (‘veles’), la introducció del circ ambulant, Barnum & Bailey i la introducció massiva d’animals exòtics.
Jules Leotard (1859) inventa i popularitza el trapezi volant des de Tolosa (França).
Blondín travessa les cataractes del Niàgara sobre la corda, consolidant la imatge del funambulista circense.
Definició de “llès”, “tonto” i el rol excèntric; evolució de la figura còmic-social del clown.
Circ Renz (1870, Alemanya) introdueix l’August, el pallasso més destraler dins l’estructura del circ tradicional.
Des dels anys 70 a França (Centre Nacional d’Arts del Circ) fins al Festival Internacional de Monte-Carlo i la revolució de Cirque du Soleil.
Presentació de Pierrot Bidon (1984) i la proposta trencadora del circ Arcaos, amb enfocament a aire i fusió cultural.
Tradició de grans desfilades inaugural amb milers de participans, cavalls i animals exòtics (exemple Milwaukee).
Evolució i orígens del món del circ
El programa explora la fascinant trajectòria del circ, analitzant com s'han fusionat les tradicions orientals i occidentals per crear l'espectacle que coneixem avui dia. Des de les habilitats de l'antiga Grècia fins a les grans produccions contemporànies, el circ ha estat un mirall de l'evolució social.
Els fonaments històrics
- L'antiguitat: A l'època grecorromana ja existien especialistes en malabars, gimnàstica i doma d'animals (com ossos i mones). Cal diferenciar, però, que a Roma el circ era principalment l'espai per a les curses de cavalls, mentre que les lluites d'habilitat es feien a l'amfiteatre.
- L'edat mitjana: L'espectacle es trasllada al carrer amb una forta presència de la gimnàstica i l'acrobàcia. Els artistes eren sovint vistos amb recel per l'Església, que els associava amb forces sobrenaturals o "del mal".
El naixement del circ modern
El punt d'inflexió es produeix a finals del segle XVIII:
"Philip Astley va ser el primer a crear l'escenari circular de 13 metres de diàmetre, definint així l'estructura del circ modern."
- Philip Astley: Militar anglès que a París (1783) i Londres va conceptualitzar la pista rodona, originalment dissenyada per a exhibicions de cavalleria o circ eqüestre.
- El salt als Estats Units: A partir de 1825 neix el concepte de circ volant (itinerant) amb l'ús de la vela (carpa). Als EUA s'introdueix el component zoològic massiu, amb figures com Barnum & Bailey que arribaven a exhibir desenes d'elefants simultàniament.
Disciplines i personatges clau
- Trapezi i Fonambulisme: Jules Léotard va crear el trapezi volant el 1859, el mateix any que Blondin va creuar les cascades del Niàgara.
- Els Pallassos: Es distingeixen el Clown (el llest), l'August (el tonto/destraler) i l'Exèntric (la figura que se'n riu de tots).
- La doma de feres: El 1888 s'inventa la gàbia integrada a la pista central, permetent l'entrada de lleons en l'espectacle de manera segura per al públic.
El Nou Circ i l'actualitat
A partir dels anys 70, sorgeix a França el Nou Circ, que prioritza la creativitat, l'expressió corporal i el fil dramàtic per sobre del "més difícil encara". Exemples d'aquesta evolució són el Cirque du Soleil o el Cirque Tziganne.