Diferències entre depressió major, distímia i estats deprimits
S’expliquen les característiques de l’estat deprimit (breu i reactiu), de la depressió major (incapacitant, episodi insidiós) i de la distímia (símptomes menys intensos però persistents més de dos anys).
Es detallen les possibles causes de depressió (pèrdues, malalties) i com, en molts casos, no existeix un desencadenant únic, sinó una visió crònica de la vida amb valoracions irracionals i negatives de l’entorn i de si mateix.
S’analitza la fal·làcia d’associar la depressió exclusivament a dones premenopàusiques i es desmunta la idea que només els adults pateixen depressió, recordant que afecta totes les edats, inclòs gent gran i infants.
Es reflexiona sobre la soledat subjectiva i la falta d’activitats o il·lusions com a desencadenants de depressió en persones que es jubilen o es queden aïllades, destacant la importància de mantenir rutines i relacions.
S’apunta la solitud afectiva i la manca de normes o límits com a causes de depressió en menors, i es subratlla la falta de reconeixement d’aquests casos en edats primerenques.
Es descriuen les tres potes del tractament —farmacològic, teràpia i treball personal— i s’insisteix en la necessitat de combinar-les, així com en el risc de tractar només amb medicació o abandonar la teràpia un cop millorat.
S’explica com funciona una sessió de psicoteràpia: creació d’espai, confiança i temps; fases d’exploració, intervenció i tancament; i la normalització de les recaigudes com a part del procés terapèutic.
Diferències i Tractament de la Depressió
En aquesta sessió es detallen les diferències fonamentals entre els diversos trastorns de l'estat d'ànim i com abordar-los des de la psicologia professional.
1. Tipologies de Trastorns de l'Ànim
És crucial distingir entre la gravetat i la durada dels símptomes per fer un diagnòstic correcte:
- Depressió Major: Un episodi insidiós i molt greu on la persona pràcticament deixa de viure i es tanca en ella mateixa.
- Distímia: Un estat cronificat que dura almenys dos anys. Tot i que no és totalment incapacitant, la persona viu amb una valoració negativa constant de l'entorn i de si mateixa, assumint-ho com el seu estat natural.
- Estat Deprimit: Una situació puntual i concreta que dura uns quants dies i que sol tenir una causa clara (una mort, una malaltia, etc.).
2. Col·lectius i Causes Oblidades
S'ha trencat el mite que la depressió és exclusiva de dones premenopàusiques. Afecta tothom, però amb matisos:
- Gent Gran: Sovint es confon amb el deteriorament propi de l'edat. El factor principal aquí no és la vellesa, sinó la soledat i la falta d'il·lusions després de la jubilació.
- Adolescents: Molts casos neixen de la falta de límits durant la infància. La manca de normes es tradueix en un sentiment de "no importar a ningú".
3. El Tractament: Farmacologia i Teràpia
L'èxit del tractament depèn d'un equilibri entre tres pilars: medicació, teràpia i implicació del pacient.
"La farmacologia és necessària en els primers moments perquè la persona no pot, però no s'ha d'allargar més del compte si no hi ha una teràpia darrera que canviï la manera d'interpretar la realitat."
- L'error més comú és creure que la depressió és crònica perquè només es tracta amb pastilles; sense teràpia, en deixar la medicació, el malestar torna.
- Les recaigudes: S'han de normalitzar com a part del procés. No impliquen tornar al punt zero, sinó un avís que el procés encara no ha acabat.
4. Què passa en una sessió de teràpia?
La teràpia és un procés personalitzat on el psicòleg crea un espai de confiança, temps i escolta. No hi ha respostes immediates; l'objectiu és treballar conjuntament per treure les respostes que el pacient ja té al seu interior però que no sap com comunicar.

