La importància del nou Diccionari de la Llengua Catalana
Anna i Jordi Tinyena introdueixen el tema de la nova edició del Diccionari de la Llengua Catalana i comenten la rellevància mediàtica de tenir un diccionari normatiu al dia.
Es subratlla el paper del diccionari com a eina bàsica per a parlants, lectors i escriptors, i es debat la transició de l’ús en paper a la consulta en línia, amb recerca avançada i actualitzacions freqüents.
S’aborden les discussions filològiques sobre per què determinades paraules entren o no en el diccionari i com cal interpretar l’absència d’un terme: no que no existeixi, sinó que no ha estat inclòs normativament.
Es repassen les noves entrades (78 000 mots), les adaptacions ideològiques de definicions sexistes o xenòfobes i el repte de fer un diccionari capaç de competir amb els grans altres idiomes.
Jordi destaca les noves eines de recerca en línia, proposa incloure transcripció fonètica i etimologia, i explica per què alguns apartats s’han deixat per a altres diccionaris especialitzats.
Es posen en valor els diccionaris etimològics i dialectals de Coromines i Covemoll, i es tanca amb una reflexió sobre l’evolució del lèxic català, la lectura i la importància de fomentar la varietat d’expressions.
El diccionari com a eina fonamental de cultura
L'actualització del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es presenta com un esdeveniment clau per a la normalitat cultural. Jordi Tiñena destaca que és el "rebost i l'arxiu" de les paraules, una eina essencial no només per a escriptors, sinó per a tots els parlants.
Novetats i canvis en la segona edició
El procés de revisió, que ha durat més de 12 anys, ha comportat canvis significatius:
- Actualització ideològica: S'han corregit definicions amb biaixos sexistes, xenòfobs o racistes per adaptar-les als valors de la societat actual.
- Incorporació de nous termes: S'han afegit paraules d'ús quotidià i tecnològic (com cabró o terminologia informàtica), tot i que algunes definicions encara generen debat filològic.
- Accessibilitat digital: Es destaca la potència de la versió web, que permet cerques avançades i consultes des de qualsevol territori.
Crítiques i mancances
Malgrat la fita que suposa, Tiñena assenyala punts de millora per a futures edicions:
- 1 Manca de fonètica: El diccionari no inclou la transcripció fonètica, dificultant saber la pronúncia exacta del mot.
- 2 Absència d'etimologia: No s'informa sobre l'origen de les paraules, una dada que l'expert considera complementària i valuosa.
"El que no hi és al diccionari només significa que no hi és; no que no existeixi ni que estigui malament."
Riquesa lexicogràfica en català
Es recorda que el català gaudeix d'una salut lexicogràfica excel·lent amb obres monumentals com el Diccionari Alcover-Moll (accessible en línia) i el Coromines. El debat final se centra en l'empobriment del lèxic en l'ús social i educatiu, on el model dels mitjans de comunicació, més directe i escuet, influeix en la pèrdua de riquesa lingüística de les noves generacions.

