Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007
Subscriu-te
Els gojos: tradició, història i cultura popular
Fèlix inicia el programa saludant a Jordi Bertram i introduint el tema de les festes de la demarcació.
Parlen de la intensitat de les festes a Toledo, Vilafranca i Tarragona, i del flux cultural entre localitats del Camp.
Jordi Bertram explica què són els gojos, la seva etimologia llatina (Gàudia) i l’origen medieval del cant dedicat principalment a la Mare de Déu.
Detalla com els gojos van passar de textos marians del segle XII a incloure altres advocacions, sants, vides i miracles fins al segle XV i la seva impressió al segle XVI.
Analitza el valor dels fulls sol impresos, la transmissió oral de la melodia, la il·lustració de capçaleres i les tornades repetitives de participació comunitària.
Descriu el caràcter popular i participatiu dels gojos de Sant Fèlix, amb representants dels grups de cultura popular i un estribillo corejat per tothom.
Exposa la interpretació litúrgica dels gojos de Santa Tecla a la catedral, a càrrec de l’Escola Cantorum, i l’enregistrament de 1991 de la Fonoteca de la Generalitat.
Contrast entre l’entrada sonora de Santa Tecla i les moixigangues de Vilafranca, i comentari sobre l’ambient sonor creat per la pirotècnia.
Tanquen amb un avís del temps per garantir el desenvolupament normal dels actes de Sant Fèlix i Santa Tecla.
Els gojos: Entre la devoció i la identitat popular
El programa analitza la figura dels gojos, una forma de cant popular amb arrels profundes en la cultura catalana. Aquest gènere, que té el seu origen en l'edat mitjana, ha evolucionat des de la lloança a la Mare de Déu fins a convertir-se en un element clau de les festes majors, destacant especialment els casos de Vilafranca del Penedès (Sant Fèlix) i Tarragona (Santa Tecla).
Origen i evolució del gènere
- Segle XII: Apareixen els primers textos en llatí anomenats Gàudia, dedicats principalment a narrar les alegries i patiments de la Mare de Déu.
- Segle XV-XVI: El gènere s'estén a altres advocacions (sants i marededeus trobades) i s'utilitza com a pregària contra mals com la pesta o la sequera.
- Resistència cultural: Durant la mal anomenada decadència de la literatura catalana, els gojos van ser un refugi crucial per a la llengua i la literatura popular.
Característiques formals i estètiques
- Valor iconogràfic: Els gojos s'imprimien en fulls sols caracteritzats per una capçalera amb la imatge del sant, orles decoratives i un text estructurat en cobles i una tornada.
- La tornada: És l'element que permet la participació de tota la comunitat, ja que és la part que tothom sap i canta alhora.
- Musicalitat: Tot i que el text s'imprimia, la melodia es transmetia de forma oral durant segles, fins a les transcripcions modernes.
Els gojos a les Festes Majors actuals
L'episodi destaca dues maneres d'entendre aquest cant:
- 1 Vilafranca (Sant Fèlix): Un model altament participatiu on representants de tota la societat (castellers, diables, balls) formen una coral específica per al 30 d'agost.
- 2 Tarragona (Santa Tecla): Una versió més institucionalitzada interpretada per l'Escola Cantorum a la Catedral, però que manté una tornada oberta a tota la ciutadania.
"Els gojos són un dels elements més viscuts, sentits i recomanables de la Festa Major."