La fibromiàlgia: dolor crònic i impacte emocional
Presentació del tema i discussió sobre com la fibromiàlgia ha passat de ser associada només a dones de 50 anys a afectar homes i joves.
Reconeixement de l'OMS el 1993 i el peregrinatge mèdic que patien les pacients abans d'obtenir un diagnòstic clar.
Descripció del dolor com un cremó generalitzat i la seva variabilitat diària, afectant des de músculs fins a la capacitat de moviment.
L'angoixa i la depressió com a conseqüència del dolor crònic i les dificultats per tractar-lo amb medicació a llarg termini.
Estat actual de la investigació reumatològica i la confirmació que la malaltia s'està diagnosticant en persones cada cop més joves.
La progressió lenta de la malaltia i la seva freqüent aparició després de situacions d'estrès o traumes personals.
Entenent la fibromiàlgia: Més enllà del dolor físic
En aquesta sessió del Recop Psicològic, la psicòloga clínica Sònia Navarro aborda la complexitat de la fibromiàlgia, una malaltia reconeguda per l'OMS l'any 1993 que es caracteritza per un quadre de dolor musculoesquelètic crònic i generalitzat. Durant la conversa, s'explora com aquesta afecció ha passat de ser vista com un trastorn exclusiu de dones madures a diagnosticar-se en un espectre més ampli de la població.
Característiques i símptomes principals
La fibromiàlgia es manifesta de diverses maneres, sovint dificultant un diagnòstic ràpid:
- Naturalesa del dolor: Els pacients el descriuen sovint com un cremó constant que afecta músculs, tendons i lligaments.
- Variabilitat: La intensitat del dolor no és constant; pot fluctuar segons el dia, des de molèsties suaus fins a crisis que impedeixen el moviment de les extremitats.
- Esmorteïment i fatiga: L'esgotament físic i la incapacitat funcional són trets comuns que afecten greument la qualitat de vida.
- Progressió lenta: La malaltia no apareix de cop, sinó que se sol manifestar de forma gradual, sovint després d'un fet traumàtic o estrès agut.
La relació amb la salut mental
Un dels punts clau de la intervenció de Navarro és la desmitificació de la causa psicològica:
"L'angoixa o la depressió no són la causa de la fibromiàlgia, sinó la conseqüència de viure amb un dolor crònic incapacitant."
Històricament, molts pacients patien la incomprensió del sistema mèdic, sent derivats a salut mental sota la premissa que el seu dolor era purament emocional. Actualment, la psicologia se centra a tractar els quadres d'ansietat resultants i a oferir eines per conviure amb la cronicitat del dolor, ja que la medicació convencional sovint perd eficàcia amb el temps.
Perfil del pacient i nous diagnòstics
Tot i que inicialment es relacionava amb dones d'uns 50 anys i la menopàusia, les dades actuals mostren:
- 1 Augment en homes: Cada vegada hi ha més casos diagnosticats en el gènere masculí.
- 2 Edat més jove: S'estan detectant casos en persones de poc més de 20 anys.
- 3 Absència en infants: De moment, no s'ha confirmat el diagnòstic en menors de 20 anys, tot i que continua sent una línia d'investigació oberta.

