L'Escola de la Festa: Campus de Cultura Popular
Presentació del tema: tornar a l’escola per aprendre sobre la festa i el calendari d’esdeveniments tradicionals.
Història i anècdota de per què Llívia, tot i estar dins França, manté el sistema i les eleccions catalanes.
Descripció del campus organitzat per la Generalitat, seu central i subseus, i el programa d’activitats distribuït en setmanes.
Qui pot assistir, crèdits per a mestres, gestors culturals i voluntaris, i àmbit des de l’amateur fins al professional.
Cursos de cistelleria de palma i reutilització d’elements artesanals en projectes contemporanis.
Patrimoni mundial, horts antics, moviments ciutadans contra l’especulació i la importància del reconeixement doble.
Com aplicar tècniques artesanals en l’art contemporani, exposicions i organització de festes majors.
Monogràfics sobre el contrapunt còmic en els pastorets, valls parlats i la comèdia de l’arte.
Repàs als repertoris de danses valls d’arreu dels Països Catalans i evolució des del segle XIX.
Cursos de malabars i màgia amb professionals com Gilbert Trillas, i la tradició circense mediterrània.
Bitlles, pilota valenciana, curses de sacs, jocs de taula (botifarra), jocs de carrer i la faceta esportiva i lúdica.
Sessions nocturnes d’acordió diatònic, monogràfic sobre l’instrument i combinació amb bases electròniques.
Debat amb professionals sobre la relació entre cultura popular i ràdio, televisió, premsa i internet.
Importància de la vessant pràctica i lúdica, obertura del campus a públics locals i familiars.
Cursos sobre herbes medicinals, farmàcia museu i recomanació de literatura infantil de bruixes.
Comentari sobre el concurs de focs artificials a Tarragona, presència internacional i comiat de Jordi Bertran.
Introducció a la Vila de Llívia
L'episodi comença explorant la singularitat de Llívia, una vila catalana que conforma un enclau dins del territori francès. Aquesta situació històrica es deu al Tractat dels Pirineus, on Llívia va mantenir la seva sobirania espanyola per la seva categoria de Vila, ja que l'acord només contemplava la cessió de pobles.
FESCAT: L'Escola de la Festa
Es presenta el FESCAT, un campus de cultura popular organitzat per la Generalitat de Catalunya que celebra el seu desè aniversari. Aquest esdeveniment funciona com una universitat d'estiu de la festa i es divideix en diverses seus especialitzades:
- Llívia: Seu central amb activitats transversals.
- Esterri d'Àneu: Especialitzada en la dansa tradicional.
- Horta de Sant Joan: Centrada en els jocs tradicionals.
- Torroella de Montgrí: Dedicada a la música popular.
Àmbits Formatius i Continguts
El campus no només és per a professionals de la gestió cultural o mestres, sinó que està obert a qualsevol persona major de 18 anys interessada en la tradició des d'una vessant contemporània:
- Artesania aplicada: Com l'ús de la palma o el vimet en l'art contemporani.
- Arts escèniques: L'estudi del paper del còmic i personatges satírics com el Dimoni o els Pastorets.
- Món del circ: Tècniques de malabars i màgia popular, amb la participació d'experts com el mag Gilbert Trillas.
- Jocs i esport: Des de les bitlles fins a jocs de taula històrics com la botifarra.
La Música i l'Acordió Diatònic
Un dels pilars d'enguany és el monogràfic sobre l'acordió diatònic, descrit com l'eix sonor dels Pirineus. Es tracta la seva evolució des del ball tradicional fins a les barreges modernes amb bases electròniques i DJ.
"El so dels Pirineus és un so comú, i l'acordió és possiblement un dels elements que aglutina més tot això."
Reflexió sobre la Comunicació
Finalment, es discuteix la relació entre la cultura popular i els mitjans de comunicació, destacant la necessitat de portar aquests temes a tots els públics i no només als especialistes, posant com a exemple l'èxit de les falques radiofòniques basades en crits i cançons antigues.

