Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007
Subscriu-te
La Festa de les Santes de Mataró: Tradició i Música
Presentació del so característic del bou de Mataró, Mumarota, tradicional al Carnaval i des de 1979 a la Festa de les Santes.
Comentaris sobre un disc creat per a infants que explica amb versets i dibuixos els elements del seguici (escut, banyes, boina).
Orígens i miracles de les patrones, oficialització del seu patró per part del Vaticà el 1852 i arribada de les relíquies el 1772.
Descripció del ball de gegants davant de l’Ajuntament: Robafaves i companya, Maneló i la Toneta, i precedents històrics des del 1683.
Característiques del flaviol (vent) i tamborí (percussió) executats per un únic músic que defineixen el so ancestral de Mataró.
Introducció del pas doble Bequetero per la banda de les Gaianes, l’estructura de 15 compassos i la seva popularització a altres festes catalanes.
Estructura de la festa: sortida de figures (25 i 27 de juliol com a diades principals), vigílies i període d’intermitges que la diferencien d’altres festes majors.
Matinades amb colles de grellets del Penedès i Garraf, i el toc de campanes de Mataró (toc de Barram) comparat amb altres regions.
Descripció de la missa de glòria (música romàntica del segle XIX amb influències operístiques) i el vincle amb els tocs de campana.
El crit de les nenes i nens quan els gegants tornen a sortir davant l’Ajuntament per la tanda de lluïment final.
El castell de focs a la platja, canvi anual de la presa pirotècnica i l’element del ‘Gloria a les Santes’ disparat en mitja granada.
Batalles històriques entre poblacions per les relíquies de patrons, rivalitats entre Mataró i Sant Cugat, i propostes de recerca sobre aquest llegat.
Introducció a Les Santes de Mataró
L'episodi explora la riquesa cultural i tradicional de la Festa Major de Mataró, coneguda com Les Santes (Juliana i Semproniana). Aquesta celebració, que té els seus dies centrals del 24 al 29 de juliol, destaca per la seva combinació de devoció religiosa, figures folklòriques i una identitat musical molt marcada.
Figures i Bestiari Popular
- La Mumerota i la Mumeroteta: El bou de Mataró, inicialment vinculat al carnaval i incorporat a la festa gran des del 1979.
- En Robafaves i parella: Gegants emblemàtics amb gran continuïtat històrica (datats cap al 1851), sovint comparats per la seva època amb els gegants de Tarragona.
- En Maneló i la Toneta: Els gegantons que completen les dues parelles de la família de gegants de Mataró.
Elements Musicals i Rituals
- El Flaviol i el Tamborí: Es destaca l'ús del flaviol, un instrument ancestral que permet a un sol músic portar el pes de la melodia i la percussió, donant un so atàvic a la festa.
- El Bequetero: Un pas doble d'origen valencià popularitzat a Mataró que genera un gran esclat de joia durant la nit del 25, amb el cèlebre ritual de comptar fins a 15.
- La Missa de les Santes: Una peça de l'any 1848 descrita com a operística i exuberant, lluny de l'austeritat religiosa convencional.
- "No n'hi ha prou": El crit de guerra dels infants perquè els gegants no es retirin a l'Ajuntament i continuïn ballant.
Curiositats Històriques
"El 1852, el Vaticà va oficialitzar el patronatge de les Santes sobre Mataró, fruit de la devoció popular i els miracles atribuïts a les seves relíquies."
El text també esmenta la curiosa rivalitat històrica amb Sant Cugat per la possessió de les relíquies i les similituds estructurals amb les festes de Tarragona, com el Castell de Focs a la platja i el cartell de "Glòria a les Santes".