Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007
Subscriu-te
Solsona i la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre
Presentació del programa, lectura en primícia del programa de festes de Santa Tecla i anècdotes sobre l'edició impresa i la difusió.
Transició cap a Solsona; comparativa amb festes veïnes (Patum de Berga, Misericòrdia de Reus, Sant Magí de Tarragona) i característiques de la festa major solsonina.
Història de la Mare de Déu del Claustre: talla romànica (segles XI–XII), consolidació com a patrona al segle XVII, i exemples de canvis de patronatge per guerres i epidèmies en diversos municipis.
Definició i importància de la “seqüència ritual” aplicada a Solsona i altres festes; ús del terme per estructurar actes anuals.
Descripció dels elements festius clàssics: gegants, nans, drac, bou, molassa, àliga, cavallets i improperis vinculats a la religió i la tradició popular.
Característiques del grup dels ossos: origen carnavalesc, funció d’obertura del pas, evolució de la disfressa i relació amb màscares de Carnaval pirinenc.
Funció i tradició dels trabucàries des del segle XV, ús de la pólvora a la festa major, les matinades a cop de trabuc i la tronada amb morters i regoró.
Encesa de tallers (recipients de ferro amb teia) la vigília del 7 al 8 de setembre com a primera il·luminació pública festiva.
Procés i petició al Vaticà (1900) per incorporar el 9 de setembre; comparació amb altres festes majors (Mercè de Tarragona).
Singularitat dels balls de bastons de Solsona i Cardona com a escorta pròpia de la figura eclesiàstica patronal.
Despedida de Jordi Bertran i invitació als oients a participar de la festa major de Solsona.
La Festa de Solsona: Tradició i Ritual al Nord
L'especialista Jordi Bertran ens endinsa en la Festa Major de Solsona, celebrada en honor a la Mare de Déu del Claustre. Tot i que sovint queda eclipsada per la proximitat de la Patum de Berga, aquesta celebració manté una estructura i uns elements singulars que la fan única a la geografia catalana.
Origen i Context Històric
- La festa neix a partir d'un fet extraordinari l'any 1653, que va potenciar la devoció a la Mare de Déu, una talla romànica del segle XII considerada una de les millors del món.
- L'estructura actual es fixa l'any 1675 i s'ha mantingut pràcticament intacta fins avui dia.
- Se celebra els dies 7, 8 i 9 de setembre, formant part del cicle de Mare de Déus trobades.
Elements del Seguici i Persontages Clau
- Els Ossos: Són els personatges més antics i curiosos (documentats des de 1431). Actuen com a esperriots, obrint pas al seguici i fent tasques d'ordre amb un caràcter burlesc.
- Trabocaires: Solsona ha mantingut la tradició dels trabucs de forma ininterrompuda, sent un dels pocs llocs on no es va perdre mai. Són els encarregats de les matinades a cop de tro.
- La Tronada: Similar a la de Reus, però amb un format més primitiu on els morters es connecten amb un fil de pòlvora directament a terra.
- Balls de Bastons: Tenen la particularitat d'actuar com a escorta directa de la figura eclesiàstica, un fet que només es repeteix a Cardona.
Rituals i Curiositats
"La seqüència ritual és una estructura que tothom coneix i que es repeteix any rere any, donant identitat a la població."
- L'encesa de teia: Durant la nit de la vigília, els carrers del nucli antic s'il·luminen exclusivament amb talleres de teia, recreant la il·luminació pública d'època medieval i moderna.
- El tercer dia: L'any 1900, el Vaticà va concedir el dia 9 de setembre com a festivitat addicional sota petició directa de la ciutat.