Solsona i la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre
Presentació del programa, lectura en primícia del programa de festes de Santa Tecla i anècdotes sobre l'edició impresa i la difusió.
Transició cap a Solsona; comparativa amb festes veïnes (Patum de Berga, Misericòrdia de Reus, Sant Magí de Tarragona) i característiques de la festa major solsonina.
Història de la Mare de Déu del Claustre: talla romànica (segles XI–XII), consolidació com a patrona al segle XVII, i exemples de canvis de patronatge per guerres i epidèmies en diversos municipis.
Definició i importància de la “seqüència ritual” aplicada a Solsona i altres festes; ús del terme per estructurar actes anuals.
Descripció dels elements festius clàssics: gegants, nans, drac, bou, molassa, àliga, cavallets i improperis vinculats a la religió i la tradició popular.
Característiques del grup dels ossos: origen carnavalesc, funció d’obertura del pas, evolució de la disfressa i relació amb màscares de Carnaval pirinenc.
Funció i tradició dels trabucàries des del segle XV, ús de la pólvora a la festa major, les matinades a cop de trabuc i la tronada amb morters i regoró.
Encesa de tallers (recipients de ferro amb teia) la vigília del 7 al 8 de setembre com a primera il·luminació pública festiva.
Procés i petició al Vaticà (1900) per incorporar el 9 de setembre; comparació amb altres festes majors (Mercè de Tarragona).
Singularitat dels balls de bastons de Solsona i Cardona com a escorta pròpia de la figura eclesiàstica patronal.
Despedida de Jordi Bertran i invitació als oients a participar de la festa major de Solsona.
La Festa de Solsona: Tradició i Ritual al Nord
L'especialista Jordi Bertran ens endinsa en la Festa Major de Solsona, celebrada en honor a la Mare de Déu del Claustre. Tot i que sovint queda eclipsada per la proximitat de la Patum de Berga, aquesta celebració manté una estructura i uns elements singulars que la fan única a la geografia catalana.
Origen i Context Històric
- La festa neix a partir d'un fet extraordinari l'any 1653, que va potenciar la devoció a la Mare de Déu, una talla romànica del segle XII considerada una de les millors del món.
- L'estructura actual es fixa l'any 1675 i s'ha mantingut pràcticament intacta fins avui dia.
- Se celebra els dies 7, 8 i 9 de setembre, formant part del cicle de Mare de Déus trobades.
Elements del Seguici i Persontages Clau
- Els Ossos: Són els personatges més antics i curiosos (documentats des de 1431). Actuen com a esperriots, obrint pas al seguici i fent tasques d'ordre amb un caràcter burlesc.
- Trabocaires: Solsona ha mantingut la tradició dels trabucs de forma ininterrompuda, sent un dels pocs llocs on no es va perdre mai. Són els encarregats de les matinades a cop de tro.
- La Tronada: Similar a la de Reus, però amb un format més primitiu on els morters es connecten amb un fil de pòlvora directament a terra.
- Balls de Bastons: Tenen la particularitat d'actuar com a escorta directa de la figura eclesiàstica, un fet que només es repeteix a Cardona.
Rituals i Curiositats
"La seqüència ritual és una estructura que tothom coneix i que es repeteix any rere any, donant identitat a la població."
- L'encesa de teia: Durant la nit de la vigília, els carrers del nucli antic s'il·luminen exclusivament amb talleres de teia, recreant la il·luminació pública d'època medieval i moderna.
- El tercer dia: L'any 1900, el Vaticà va concedir el dia 9 de setembre com a festivitat addicional sota petició directa de la ciutat.

