L'ofici d'advocat i el torn d'ofici a debat
Introducció del programa amb Laura Picó i menció de l’absència de Víctor Roca i l’estat de salut de la presentadora.
Laura presenta Moisès Geballer, director de l'Escola de Pràctica Jurídica, i exposa l’objectiu de la sessió: conèixer l’ofici d’advocat i les seves sortides professionals.
Discussió sobre els passos per passar de llicenciat en Dret a advocat: inscripció al col·legi professional, cost de quotes i serveis associats (biblioteca, recerques, formació).
Explicació que l’advocat pot exercir en general davant tribunals, amb excepcions que exigeixen cursos obligatoris (menors, famílies, etc.) i la necessitat de formació addicional per a casos especialitzats.
Definició del torn d'ofici com a servei públic voluntari i remunerat, els requisits per formar-hi part i les garanties que ofereix al justiciable, inclosa la independència dels advocats.
Discussió sobre la proposta de crear un cos d’advocats funcionaris o privatitzar el servei, i per què el model actual és considerat més garantista i respectuós amb la independència professional.
Detall dels programes de formació inicial i continuada impartits per l'Escola: cursos, jornades, estades pràctiques en despatxos i col·laboracions amb universitats i altres col·legis professionals.
Comentari sobre la tendència a l'especialització segons l'entorn i la vocació, i retiment d’un sentit comú d’honestedat professional. Cloenda i agraïments a Moisès Geballer.
L'ofici d'advocat i la seva formació a Catalunya
En aquesta sessió, es desgrana la realitat de la professió de l'advocacia amb la participació de Laura Picó i Moisès Geballer, director de l'Escola de Pràctica Jurídica. El debat se centra principalment a clarificar la diferència entre el llicenciat en dret i l'advocat col·legiat, així com els mecanismes de preparació que garanteixen un bon servei al ciutadà.
Accés a la professió i formació continuada
- Diferenciació acadèmica: S'aclareix que ser llicenciat no implica ser advocat. Per exercir, cal la col·legiació en un col·legi professional, el qual actua com a prestador de serveis (biblioteca, recerca de jurisprudència i formació).
- L'Escola de Pràctica Jurídica: Aquesta institució apareix per substituir l'antiga figura del passant i oferir una formació integral en àmbits civil, penal, laboral i estrangeria.
- Actualització constant: A causa de la complexitat del sistema legislatiu, els advocats s'han de reciclar permanentment, ja que sovint les lleis canvien abans i tot d'entrar en vigor.
El mite de l'advocat d'ofici
Un dels punts clau de la conversa és la desmitificació de l'advocat d'ofici. Geballer destaca que:
- 1 No existeix una dicotomia real entre l'advocat "de pagament" i el "d'ofici", ja que la majoria són professionals liberals amb despatx propi que dediquen part del seu temps al servei públic de manera voluntària.
- 2 L'Estat exigeix un plus d'especialització per formar part del torn d'ofici, com ara un mínim de tres a cinc anys d'experiència o haver superat l'Escola de Pràctica Jurídica.
- 3 La independència de l'advocat és un pilar fonamental per garantir el dret a la defensa, diferenciant-se del paper del fiscal, que es regeix pel principi de jerarquia.
"L'advocat d'ofici no es dedica només a l'ofici, sinó que té el seu despatx professional obert al públic. És un professional que part del seu temps el dedica, perquè vol, a defensar temes designats pel col·legi."
Especialització i responsabilitat professional
Es conclou que l'especialització és necessària per a la seguretat jurídica del justiciable. Avui dia, és pràcticament impossible que un sol advocat domini tots els àmbits (marítim, canònic, urbanisme, etc.), per la qual cosa l'honestedat professional consisteix a derivar casos cap a experts en cada matèria.

